Vejatz lo contengut

Lista de las etnias de la Republica populara de China

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


La Republica Populara de China es un país que compta oficialament 56 etnias. Aquela chifra es discutida vist que i a tanben qualques minoritats non-classificadas.

La granda majoritat de la populacion (91,6%) es d'origina han (chinés).

Lo tèrme han es un tèrme parapluèja que recampa totas las populacions que parlan una lenga chinesa.

Las 55 minoritats son d'originas plan variadas:

- de populacions tai-kadai dins lo sud, en particular dins la província de Guangxi

- de populacions tongozas, en Manchoria

- de populacions yao-miao dins lo sud ( en particular dins la província de Yunnan)

- de Mongòls (subretot en Mongolia interiora)

- de Coreans (Manchoria, Shandong, Beijing)

- de Tibetans (Tibet,Qinghai, Sichuan, Yunnan)

- de Turcs (Cazacs, Kirguizes)

- d'Indoeuropèus ( Russes, Tajics)

- d'Austronesians


La minoritat dels Huis es mai que mai una minoritat religiosa, vist que designa los Han (mesclats amb diversas populacions) qu'an adoptat l'islam.

Lo govèrn a pres mai d'una mesura per servar lo patrimòni cultura. Pasmens l'assimilacion es importanta e la politica actuala es criticada (veire: Tibet).

Mai d'una minoritat a pas de lenga pròpria (los Huis e los Manchos parlan chinés).

La question de las minoritats es una question sensibla en China vist que los territòris occupats per de minoritats non-han occupan mai de 50% del territòri. Per aquesta rason, las minoritats an, per la Republica populara de China, una importància geopolitica majora dins la gestion de las raras e de las relacions internacionalas.

Lista e evolucion de las minoritats

[modificar | Modificar lo còdi]

Après un desvolopament demografic favorable, las minoritats de China se son reduchas en proporcion de la populacion totala entre 2000 e 2010. Es lo primièr còp dempuèi 1964.

14 minoritats sus 55 an vist son nombre total s'amermar. De mai l'assimilacion lingüistica s'accentua, tot ben que mai d'un centenat de lengas sián encara vigorosas. Segon lo siti ethnologue[1], sus las 298 lengas de la Republica populara de China, 122 son menaçadas e 28 moribondas. Parallèlament 111 son vigorosas e 23 dan de signes de desvolopament.

Tablèu

[modificar | Modificar lo còdi]
Etnias de la Republica populara de China 1953-2010[2]
Etnia Familha de la lenga 1953 % 1964 % 1982 % 1990 % 2000 % 2010 %
Han Chinés 547,283,057 93.94 651,296,368 94.22 936,703,824 93.30 1,039,187,548 91.92 1,137,386,112 91.53 1,220,844,520 91.60
Minority groups 35,320,360 6.06 39,883,909 5.78 67,233,254 6.67 90,570,743 8.01 105,225,173 8.47 111,966,349 8.40
Zhuang Tai-kadai 6,611,455 1.13 8,386,140 1.21 13,441,900 1.32 15,555,820 1.38 16,178,811 1.28 16,926,381 1.27
Hui Chinés 3,559,350 0.61 4,473,147 0.64 7,207,780 0.71 8,612,001 0.76 9,816,802 0.78 10,586,087 0.79
Manchó Tongoza 2,418,931 0.42 2,695,675 0.39 4,299,950 0.43 9,846,776 0.87 10,682,263 0.84 10,387,958 0.78
Oigor Altaïc 3,640,125 0.62 3,996,311 0.58 5,917,030 0.59 7,207,024 0.64 8,399,393 0.66 10,069,346 0.76
Miao Miao-yao 2,511,339 0.43 2,782,088 0.40 5,017,260 0.50 7,383,622 0.65 8,940,116 0.71 9,426,007 0.71
Yi Tibetobirman 3,254,269 0.56 3,380,960 0.49 5,492,330 0.54 6,578,524 0.58 7,762,286 0.61 8,714,393 0.65
Tujia Tibetobirman 284,900 0.03 5,725,049 0.51 8,028,133 0.63 8,353,912 0.63
Tibetan Tibetobirman 2,775,622 0.48 2,501,174 0.36 3,821,950 0.38 4,593,072 0.41 5,416,021 0.43 6,282,187 0.47
Mongòl Altaïc 1,462,956 0.25 1,965,766 0.28 3,402,200 0.34 4,802,407 0.42 5,813,947 0.46 5,981,840 0.45
Buyei Tai-kadai 1,247,883 0.21 1,348,055 0.19 2,103,150 0.21 2,548,294 0.22 2,971,460 0.23 2,870,034 0.22
Corean Corean 1,120,405 0.19 1,339,569 0.19 1,783,150 0.18 1,923,361 0.17 1,923,842 0.15 1,830,929 0.14
Dong Tai-kadai 1,446,190 0.14 2,508,624 0.22 2,960,293 0.24 2,879,974 0.22
Yao Miao-yao 1,414,870 0.14 2,137,033 0.19 2,637,421 0.21 2,796,003 0.21
Bai Sinotibetan 1,147,360 0.11 1,598,052 0.14 1,858,063 0.15 1,933,510 0.15
Hani Tibetobirman 1,063,300 0.11 1,254,800 0.11 1,439,673 0.12 1,660,932 0.12
Cazac Altaïc 878,570 0.09 1,110,758 0.10 1,250,458 0.10 1,462,588 0.11
Li Tai-kadai 882,030 0.09 1,112,498 0.10 1,247,814 0.10 1,463,064 0.11
Dai Tai-kadai 864,340 0.09 1,025,402 0.09 1,158,989 0.09 1,261,311 0.09
She Miao-yao 379,080 0.04 634,700 0.06 709,592 0.06 708,651 0.05
Lisu Tibetobirman 466,760 0.05 574,589 0.05 634,912 0.05 702,839 0.05
Gelao Tai-kadai 59,810 0.01 438,192 0.04 579,357 0.05 550,746 0.04
Dongxiang Altaïc - - 373,669 0.03 513,805 0.04 621,500 0.05
Gaoshan Austronesian 1,750 0.00 2,877 0.00 4,461 0.00 4,009 0.00
Lahu Tibetobirman 320,350 0.03 411,545 0.04 453,705 0.04 485,966 0.04
Sui Tai-kadai 300,690 0.03 347,116 0.03 406,902 0.03 411,847 0.03
Va Mòn-khmer 271,050 0.03 351,980 0.03 396,610 0.03 429,709 0.03
Nakhi Tibetobirman 248,650 0.02 277,750 0.02 308,839 0.02 326,295 0.02
Qiang Tibetobirman 109,760 0.01 198,303 0.02 306,072 0.02 309,576 0.02
Tu Altaïc 148,760 0.01 192,568 0.02 241,198 0.02 289,565 0.02
Mulao Tai-kadai 91,790 0.01 160,648 0.01 207,352 0.02 216,257 0.02
Xibe Tongoza 77,560 0.01 172,932 0.02 188,824 0.02 190,481 0.01
Kirguiz Altaïc 108,790 0.01 143,537 0.01 160,823 0.01 186,708 0.01
Daur Altaïc - - 121,463 0.01 132,143 0.01 131,992 0.01
Jingpo Tibetobirman 100,180 0.01 119,276 0.01 132,143 0.01 147,828 0.01
Maonan Tai-kadai 37,450 0.00 72,370 0.01 107,106 0.01 101,192 0.01
Salar Altaïc 68,030 0.01 82,398 0.01 104,503 0.01 130,607 0.01
Blang Mòn-khmer - - 87,546 0.01 91,882 0.01 119,639 0.01
Tajic Indoeuropèu 27,430 0.00 33,223 0.00 41,028 0.00 51,069 0.00
Achang Tibetobirman 31,490 0.00 27,718 0.00 33,936 0.00 39,555 0.00
Pumi Tibetobirman 18,860 0.00 29,721 0.00 33,600 0.00 42,861 0.00
Evenc Tongoza 19,440 0.00 26,379 0.00 30,505 0.00 30,875 0.00
Nu Tibetobirman 25,980 0.00 27,190 0.00 28,759 0.00 37,523 0.00
Vietnamian) Austroasiatic 12,140 0.00 18,749 0.00 22,517 0.00 28,199 0.00
Jino Tibetobirman 11,260 0.00 18,022 0.00 20,899 0.00 23,143 0.00
Palaung Mòn-khmer - - 15,461 0.00 17,935 0.00 20,556 0.00
Bonan Altaïc 6,620 0.00 11,683 0.00 16,505 0.00 20,074 0.00
Rus Indoeuropèu 2,830 0.00 13,500 0.00 15,609 0.00 15,393 0.00
Iugor Altaïc 7,670 0.00 12,293 0.00 13,719 0.00 14,378 0.00
Ozbèc Altaïc 13,810 0.00 14,763 0.00 13,370 0.00 10,569 0.00
Monpa Tibetobirman 1,040 0.00 7,498 0.00 8,923 0.00 10,561 0.00
Oroqen Tongoza 2,280 0.00 7,004 0.00 8,196 0.00 8,659 0.00
Derung Tibetobirman 4,250 0.00 5,825 0.00 7,426 0.00 6,930 0.00
Tatars de China Altaïc 7,510 0.00 5,064 0.00 4,890 0.00 3,556 0.00
Nanai Tongoza 670 0.00 4,254 0.00 4,640 0.00 5,354 0.00
Lhoba Tibetobirman 1,030 0.00 2,322 0.00 2,965 0.00 3,682 0.00
etnias pas reconegudas 3,370,880 0.33 3,498 0.00 734,379 0.06 640,101 0.05
Desconegut 4,720 0.00 752,347 0.07 735,379 0.06 - -
Estrangièrs naturalizats Chineses - - - - 941 0.00 1,448 0.00
Total Republica populara de China 582,603,417 694,581,759 1,008,175,288 1,133,682,501 1,242,612,226 1,332,810,869

Lo tèrme "Han"

[modificar | Modificar lo còdi]

Han designa totas las populacions chinesas. Distinguís pas los regionalismes (Mandarin, Cantonés...) que son pas reconeguts oficialament. La doctrina oficiala declara que i a una lenga e una etnia chinesa unicas. Las lengas chinesas son consideradas coma de dialèctes e pòdon pas donar la possibilitat d'una reconoissença oficiala. Pasmens l'ensemble de las populacions que designa son pas unifòrmas.

Remarcas sus las classificacions

[modificar | Modificar lo còdi]

Los Otsols de Hainan, qu'aprtenon a la familha de las lengas cham, son recensats coma Huis. Ne son pasmens plan diferents (los Huis apartenon a las populacions siniticas, los Otsols son vesins dels Malais).

Nacionalitats non incluidas

[modificar | Modificar lo còdi]

Estrangièrs

[modificar | Modificar lo còdi]

En 2010 i aviá 234 829 residents de Hong Kong, 21 201 residents de Macau, 170 283 residents de Taiwan, e 593 832 residents d'autres paises, per un total de 1 020 145 residents.[6]

Nacionalitat Residents
Corèa del Sud 120,750
Estats Units d'America 71,493
Japon 66,159
Birmania 39,776
Vietnam 36,205
Canadà 19,990
França 15,087
Índia 15,051
Alemanha 14,446
Austràlia 13,286
autres paises 181,589

Ethnolinguistic map of China 1983

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. ↑ http://www.ethnologue.com/country/CN
  2. ↑ [1]
  3. ↑ Profile of the Khmu people in China, as cited by Native Planet
  4. ↑ Article "A Proud People", dins Asiaweek
  5. ↑ Article "Are There Really Jews in China?: An Update", from The Jerusalem Center for Public Affairs
  6. ↑ Major Figures on Residents from Hong Kong, Macao and Taiwan and Foreigners Covered by 2010 Population Census
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Lista_de_las_etnias_de_la_Republica_populara_de_China&oldid=2380815 »