Lista de las etnias de la Republica populara de China

La Republica Populara de China es un país que compta oficialament 56 etnias. Aquela chifra es discutida vist que i a tanben qualques minoritats non-classificadas.

La granda majoritat de la populacion (91,6%) es d'origina han (chinés).

Lo tèrme han es un tèrme parapluèja que recampa totas las populacions que parlan una lenga chinesa.

Las 55 minoritats son d'originas plan variadas:

- de populacions tai-kadai dins lo sud, en particular dins la província de Guangxi

- de populacions tongozas, en Manchoria

- de populacions yao-miao dins lo sud ( en particular dins la província de Yunnan)

- de Mongòls (subretot en Mongolia interiora)

- de Coreans (Manchoria, Shandong, Beijing)

- de Tibetans (Tibet,Qinghai, Sichuan, Yunnan)

- de Turcs (Cazacs, Kirguizes)

- d'Indoeuropèus ( Russes, Tajics)

- d'Austronesians

La minoritat dels Huis es mai que mai una minoritat religiosa, vist que designa los Han (mesclats amb diversas populacions) qu'an adoptat l'islam.

Lo govèrn a pres mai d'una mesura per servar lo patrimòni cultura. Pasmens l'assimilacion es importanta e la politica actuala es criticada (veire: Tibet).

Mai d'una minoritat a pas de lenga pròpria (los Huis e los Manchos parlan chinés).

La question de las minoritats es una question sensibla en China vist que los territòris occupats per de minoritats non-han occupan mai de 50% del territòri. Per aquesta rason, las minoritats an, per la Republica populara de China, una importància geopolitica majora dins la gestion de las raras e de las relacions internacionalas.

Lista e evolucion de las minoritats

Après un desvolopament demografic favorable, las minoritats de China se son reduchas en proporcion de la populacion totala entre 2000 e 2010. Es lo primièr còp dempuèi 1964.

14 minoritats sus 55 an vist son nombre total s'amermar. De mai l'assimilacion lingüistica s'accentua, tot ben que mai d'un centenat de lengas sián encara vigorosas. Segon lo siti ethnologue^[1], sus las 298 lengas de la Republica populara de China, 122 son menaçadas e 28 moribondas. Parallèlament 111 son vigorosas e 23 dan de signes de desvolopament.

Tablèu

**Etnias de la Republica populara de China 1953-2010^[2]**
Etnia	Familha de la lenga	1953	%	1964	%	1982	%	1990	%	2000	%	2010	%
Han	Chinés	547,283,057	93.94	651,296,368	94.22	936,703,824	93.30	1,039,187,548	91.92	1,137,386,112	91.53	1,220,844,520	91.60
Minority groups		35,320,360	6.06	39,883,909	5.78	67,233,254	6.67	90,570,743	8.01	105,225,173	8.47	111,966,349	8.40
Zhuang	Tai-kadai	6,611,455	1.13	8,386,140	1.21	13,441,900	1.32	15,555,820	1.38	16,178,811	1.28	16,926,381	1.27
Hui	Chinés	3,559,350	0.61	4,473,147	0.64	7,207,780	0.71	8,612,001	0.76	9,816,802	0.78	10,586,087	0.79
Manchó	Tongoza	2,418,931	0.42	2,695,675	0.39	4,299,950	0.43	9,846,776	0.87	10,682,263	0.84	10,387,958	0.78
Oigor	Altaïc	3,640,125	0.62	3,996,311	0.58	5,917,030	0.59	7,207,024	0.64	8,399,393	0.66	10,069,346	0.76
Miao	Miao-yao	2,511,339	0.43	2,782,088	0.40	5,017,260	0.50	7,383,622	0.65	8,940,116	0.71	9,426,007	0.71
Yi	Tibetobirman	3,254,269	0.56	3,380,960	0.49	5,492,330	0.54	6,578,524	0.58	7,762,286	0.61	8,714,393	0.65
Tujia	Tibetobirman					284,900	0.03	5,725,049	0.51	8,028,133	0.63	8,353,912	0.63
Tibetan	Tibetobirman	2,775,622	0.48	2,501,174	0.36	3,821,950	0.38	4,593,072	0.41	5,416,021	0.43	6,282,187	0.47
Mongòl	Altaïc	1,462,956	0.25	1,965,766	0.28	3,402,200	0.34	4,802,407	0.42	5,813,947	0.46	5,981,840	0.45
Buyei	Tai-kadai	1,247,883	0.21	1,348,055	0.19	2,103,150	0.21	2,548,294	0.22	2,971,460	0.23	2,870,034	0.22
Corean	Corean	1,120,405	0.19	1,339,569	0.19	1,783,150	0.18	1,923,361	0.17	1,923,842	0.15	1,830,929	0.14
Dong	Tai-kadai					1,446,190	0.14	2,508,624	0.22	2,960,293	0.24	2,879,974	0.22
Yao	Miao-yao					1,414,870	0.14	2,137,033	0.19	2,637,421	0.21	2,796,003	0.21
Bai	Sinotibetan					1,147,360	0.11	1,598,052	0.14	1,858,063	0.15	1,933,510	0.15
Hani	Tibetobirman					1,063,300	0.11	1,254,800	0.11	1,439,673	0.12	1,660,932	0.12
Cazac	Altaïc					878,570	0.09	1,110,758	0.10	1,250,458	0.10	1,462,588	0.11
Li	Tai-kadai					882,030	0.09	1,112,498	0.10	1,247,814	0.10	1,463,064	0.11
Dai	Tai-kadai					864,340	0.09	1,025,402	0.09	1,158,989	0.09	1,261,311	0.09
She	Miao-yao					379,080	0.04	634,700	0.06	709,592	0.06	708,651	0.05
Lisu	Tibetobirman					466,760	0.05	574,589	0.05	634,912	0.05	702,839	0.05
Gelao	Tai-kadai					59,810	0.01	438,192	0.04	579,357	0.05	550,746	0.04
Dongxiang	Altaïc					-	-	373,669	0.03	513,805	0.04	621,500	0.05
Gaoshan	Austronesian					1,750	0.00	2,877	0.00	4,461	0.00	4,009	0.00
Lahu	Tibetobirman					320,350	0.03	411,545	0.04	453,705	0.04	485,966	0.04
Sui	Tai-kadai					300,690	0.03	347,116	0.03	406,902	0.03	411,847	0.03
Va	Mòn-khmer					271,050	0.03	351,980	0.03	396,610	0.03	429,709	0.03
Nakhi	Tibetobirman					248,650	0.02	277,750	0.02	308,839	0.02	326,295	0.02
Qiang	Tibetobirman					109,760	0.01	198,303	0.02	306,072	0.02	309,576	0.02
Tu	Altaïc					148,760	0.01	192,568	0.02	241,198	0.02	289,565	0.02
Mulao	Tai-kadai					91,790	0.01	160,648	0.01	207,352	0.02	216,257	0.02
Xibe	Tongoza					77,560	0.01	172,932	0.02	188,824	0.02	190,481	0.01
Kirguiz	Altaïc					108,790	0.01	143,537	0.01	160,823	0.01	186,708	0.01
Daur	Altaïc					-	-	121,463	0.01	132,143	0.01	131,992	0.01
Jingpo	Tibetobirman					100,180	0.01	119,276	0.01	132,143	0.01	147,828	0.01
Maonan	Tai-kadai					37,450	0.00	72,370	0.01	107,106	0.01	101,192	0.01
Salar	Altaïc					68,030	0.01	82,398	0.01	104,503	0.01	130,607	0.01
Blang	Mòn-khmer					-	-	87,546	0.01	91,882	0.01	119,639	0.01
Tajic	Indoeuropèu					27,430	0.00	33,223	0.00	41,028	0.00	51,069	0.00
Achang	Tibetobirman					31,490	0.00	27,718	0.00	33,936	0.00	39,555	0.00
Pumi	Tibetobirman					18,860	0.00	29,721	0.00	33,600	0.00	42,861	0.00
Evenc	Tongoza					19,440	0.00	26,379	0.00	30,505	0.00	30,875	0.00
Nu	Tibetobirman					25,980	0.00	27,190	0.00	28,759	0.00	37,523	0.00
Vietnamian)	Austroasiatic					12,140	0.00	18,749	0.00	22,517	0.00	28,199	0.00
Jino	Tibetobirman					11,260	0.00	18,022	0.00	20,899	0.00	23,143	0.00
Palaung	Mòn-khmer					-	-	15,461	0.00	17,935	0.00	20,556	0.00
Bonan	Altaïc					6,620	0.00	11,683	0.00	16,505	0.00	20,074	0.00
Rus	Indoeuropèu					2,830	0.00	13,500	0.00	15,609	0.00	15,393	0.00
Iugor	Altaïc					7,670	0.00	12,293	0.00	13,719	0.00	14,378	0.00
Ozbèc	Altaïc					13,810	0.00	14,763	0.00	13,370	0.00	10,569	0.00
Monpa	Tibetobirman					1,040	0.00	7,498	0.00	8,923	0.00	10,561	0.00
Oroqen	Tongoza					2,280	0.00	7,004	0.00	8,196	0.00	8,659	0.00
Derung	Tibetobirman					4,250	0.00	5,825	0.00	7,426	0.00	6,930	0.00
Tatars de China	Altaïc					7,510	0.00	5,064	0.00	4,890	0.00	3,556	0.00
Nanai	Tongoza					670	0.00	4,254	0.00	4,640	0.00	5,354	0.00
Lhoba	Tibetobirman					1,030	0.00	2,322	0.00	2,965	0.00	3,682	0.00
etnias pas reconegudas						3,370,880	0.33	3,498	0.00	734,379	0.06	640,101	0.05
Desconegut						4,720	0.00	752,347	0.07	735,379	0.06	-	-
Estrangièrs naturalizats Chineses						-	-	-	-	941	0.00	1,448	0.00
Total Republica populara de China		582,603,417		694,581,759		1,008,175,288		1,133,682,501		1,242,612,226		1,332,810,869

Lo tèrme "Han"

Han designa totas las populacions chinesas. Distinguís pas los regionalismes (Mandarin, Cantonés...) que son pas reconeguts oficialament. La doctrina oficiala declara que i a una lenga e una etnia chinesa unicas. Las lengas chinesas son consideradas coma de dialèctes e pòdon pas donar la possibilitat d'una reconoissença oficiala. Pasmens l'ensemble de las populacions que designa son pas unifòrmas.

Remarcas sus las classificacions

Los Otsols de Hainan, qu'aprtenon a la familha de las lengas cham, son recensats coma Huis. Ne son pasmens plan diferents (los Huis apartenon a las populacions siniticas, los Otsols son vesins dels Malais).

Nacionalitats non incluidas

Bajia (八甲人)
Lai (萊人)
Deng (僜人)
Gejia (革家人)
Khmu^[3] (克木人)
Macanese^[4] (土生葡人, mestisses de Portugueses e de Chineses a Macau; Eurasian)
Mang (芒人)
Josiéus^[5] (犹太, Youtai)
Eurasians de Hong Kong
Japoneses Yamamoto (大和民族), en particular a Dalian
Ryukyuans (琉球民族) de Taiwan

Estrangièrs

En 2010 i aviá 234 829 residents de Hong Kong, 21 201 residents de Macau, 170 283 residents de Taiwan, e 593 832 residents d'autres paises, per un total de 1 020 145 residents.^[6]

Nacionalitat	Residents
Corèa del Sud	120,750
Estats Units d'America	71,493
Japon	66,159
Birmania	39,776
Vietnam	36,205
Canadà	19,990
França	15,087
Índia	15,051
Alemanha	14,446
Austràlia	13,286
autres paises	181,589

Nòtas e referéncias

[1] ttp://www.ethnologue.com/country/CN

[2] ↑

[3] Profile of the Khmu people in China, as cited by Native Planet

[4] Article "A Proud People", dins Asiaweek

[5] Article "Are There Really Jews in China?: An Update", from The Jerusalem Center for Public Affairs

[6] Major Figures on Residents from Hong Kong, Macao and Taiwan and Foreigners Covered by 2010 Population Census

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]