Vejatz lo contengut

L'Arrea

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
L'Arrea
Larée
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo castèth de L'Arrea.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 54′ 30″ N, 0° 02′ 57″ O
Superfícia 12,87 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
153 m
105 m
98 m
Geografia politica
País  Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
322
Condòm
Canton
3204
Lo Gran Baish-Armanhac (Casaubon abans 2015)
Intercom
243200458
CC deu Gran Armanhac
Cònsol Franck Barsacq
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
229 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

232 ab.
Densitat 18,26 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32150
Còde INSEE 32193

L'Arrea[1],[2],[3],[4],[5],[6] (Larée en francés) qu'ei ua comuna occitana de Gasconha situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri

[modificar | modificar lo còdi]
Comunas confrontantas de L'Arrea
Casaubon
Montclar d'Armanhac L'Arrea
Liars d'Armanhac Marguestau

Segon Dauzat, ahortit benlèu suu diccionari Palay, L'Arrea que veng de l'article definit la e deu gascon arrea, deu latin *rena, format sus renes, « rens ». Lo mot que vòu díser « rens, esquia, cropa », au sens oronimic (la fòrma deu terren) [7],[8].
Segon Negre, qui cita fòrmas ancianas (Jean de Red, de Reda, de Reed en 1289, castri de Laree en 1307-1308, bastide de Rede en 1310), lo nom que veng tanben deu gascon arree « esquia » [9].
La topografia justifica pas guaire un oronime se lo lòc s'ei pas desplaçat.

En realitat s'agís clarament deu gascon area (latin arena "sable"), e la fòrma alibertina diu estar modificada en L'Area. La comuna se tròba en efèit dens la region sablosa au cochant deu departament.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Franck Barsacq    
junh de 1995 2020 Henri Diederich Caça, Pesca, Natura e Tradicions (CPNT) retirat
març de 1965 1995 Robert Lagubeau    
1940 1965 Jean Desparsac    
1919 1940 Jean Tourné    
1914 1919 Jean Laporte    
1912 1914 Jean Tourné    
  1912      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu canton de Casaubon; qu'ei ara deu canton deu Gran Bas-Armanhac (burèu centralizator : Nogaròu).
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 235, totala:
179318001806182118311836184118461851
439 468 483 566 591 541 540 508
185618611866187218761881188618911896
532 502 508 495 474 462 469 399 421
190119061911192119261931193619461954
449 386 344 391 395 347 347 304 302
196219681975198219901999200620072008
317
273
255
223
230
234
232
232
231
234
20092010
237
240
240
243
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion qu'èra de 229 abitants e la densitat qu'èra de 17,79 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
La glèisa Senta Quitèira.

Personalitats ligadas dab la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Institut d'Estudis Occitans, Comission Toponimica Occitana, Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana. Cèrca «L'Arrea».
  2. «Grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon». del siti oficial del departament de Gers. (fr)
  3. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3.
  4. «Toponimia occitana».
  5. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  6. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 389
  8. Diccionari Palay, p. 61, arrée
  9. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. II, p. 1149, par. 21505