Vejatz lo contengut

L'Èrm (Savés)

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pels articles omonims, vejatz Èrm (omonimia).

Vila d'Occitània
L'Èrm
Lherm
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 25′ 52″ N, 1° 13′ 22″ E
Superfícia 27,26 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
240 m
222 m
187 m
Geografia politica
País  Gasconha
Parçan Savés, benlèu
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Hauta Garona Armas del Departament d'Hauta Garona
Arrondiment
311
Murèth
Canton
3123
Casèras (Murèth abans 2015)
Intercom
243100898
CC de Còr de Garòna
Cònsol Frédéric Pasian
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
3 726 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

3 806 ab.
Densitat 130,23 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Lhermois, Lhermoises (en francés)
Còde postal 31600
Còde INSEE 31299

L'Èrm [1],[2],[3],[4] o Le L'Èrm (Lherm o Le Lherm dens l'usatge, en francés) es ua comuna gascona de Savés. Administrativament, es situada dens lo departament de la Hauta Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son Herm en 974, Hermo en 1226, Lerm en 1430 [5], Lo Lerm en 1428 [6].
Lo nom que ven deu latin eremus e a lo sens de « desèrt, bosiga, tèrra improductiva, landa » e a vegadas lo d'« ermitatge » [7],[8],[9].
Le redoblament de l'article èra dejà present au sègle XV, signe que le mot èrm èra dejà arcaïzant. Mès, quin es l'usatge ?

Pendent l'Ancian Regime, L'Èrm qu'èra de l'eleccion de Ribèra-Verdun, doncas de la província de Gasconha, de la generalitat d'Aush, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescaucia de Tolosa. Le vocable de la glèisa qu'es Sent Andrèu; i avè autas duas glèisas, Notre-Dame du Bout-du-Pont (Nòsta Dauna deu Cap deu Pont ?), capèra qu'existeish encara e Sent Orenç, dita La Gleiseta, desrocada a la Revolucion. En 1790, L'Èrm qu'èra caplòc de canton; en l'an X, qu'èra deu canton de Murèth [10].

Pendent l'Ancian Regime, Sarrouilhe (nom francés) èra ua parròquia de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescaucia de Tolosa [11].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Frédéric Pasian divèrs esquèrra engenhaire de l'industria automobila
març de 1996 2020 Jean Ayçaguer PS retirat de l'ensenhament
març de 1989 1996 (demission) Florian Garcia PS  
març de 1959 1989 André Lascours    
mai de 1953 1959 René Suquet    
1945 1953 Raymond Orliac    
1944 1945 Julien Orliac [12]    
  1945      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3550, totala: 3610
179318001806182118311836184118461851
581 886 1 005 1 065 1 135 1 167 1 134 1 225 1 215
185618611866187218761881188618911896
1 195 1 164 1 253 1 147 1 201 1 241 1 255 1 144 1 088
190119061911192119261931193619461954
1 007 998 956 798 849 845 764 717 804
196219681975198219901999200620072008
755
834
1 092
1 858
2 266
2 558
3 173
3 197
3 277
3 333
20092010
3 364
3 422
3 417
3 480
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 3726 abitants e la densitat èra de 136,68 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas damb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3.
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Émile Connac, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne, manuscrit, 1882, Vol. 3, p. 1669, cercar sus Gallica
  6. Raymond Corraze, Le diocèse civil de Toulouse en 1428 : géographie et onomastique, in Annales du Midi, 1953, p. 128
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 350
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 278
  9. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 24 096
  10. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 26 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  11. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 47 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  12. http://www.annuaire-mairie.fr/ancien-maire-lherm-31.html