Juniperus communis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo Genèbre (var. genibrièr, genebrier, gebrèr, gimbrèr) (Juniperus communis L.) es una espècia d'arbust de la familha de las Cupressacèas, de pinhas blava violencas pareissent a de baias (pinhas baccifòrmas), e de fuèilhas espinosas.

Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]

Agulhas de genèbre: una sola benda blanca
Fruchs madurs de genèbre

Aparelh vegetatiu[modificar | Modificar lo còdi]

La talha d'aqueste arbust o arbrilhon pòt variar de 4 a 10 mètres de naut[1].

Las fuèlhas son d'agulhas persistentas, fòrça fissantas, que presentan una carèna sus la superfícia e una espessa benda blanca d'estomats sus la fàcia inferiora.

Aparelh reproductor[modificar | Modificar lo còdi]

Aquesta espècia produch de pinhas masclas fòrça pichonas e de pinhas femas constituidas d'escatas carnudas que se soudan pendent lor desvelopament (concrescéncia). La pinha femna, un còp fecondat e desvelopat, pareissent a una baia. D'en primièr vers, ven escur e blavenc al murir. Se desvelopa pendent dos ans[2].

Espècias pròchas[modificar | Modificar lo còdi]

Lo genèbre se destria del cade (Juniperus oxycedrus) per sas agulhas avent pas qu'una sola larga benda blanca (alata que las agulhas del cade an doas bendas parallèlas mai estrechas), e per de fruchs mai pichons e mai escurs.

Abitat e espandiment[modificar | Modificar lo còdi]

Aquesta espècia pionièra buta dins las lanas sablencas coma suls sols calcaris. Es frequent en mitans arids e solelhats.

Sistematica[modificar | Modificar lo còdi]

Etimologia[modificar | Modificar lo còdi]

Juniperus ven del celtic Juneperus que significa "aspre" ; allusion a la sabor dels fruchs, e communis es un tèrme latin significant "comun".

Utilizacions[modificar | Modificar lo còdi]

Utilizacion alimentària[modificar | Modificar lo còdi]

La bevenda de genèbre es una aigardent pròcha del gin britanic que se perfuma coma aquesta darrirèra amb de sas baias.

Las baias de genèbre parfuman la chocrota e los pastisses, e dins de cacilhas o viandas grassas, benlèu a causa de lors proprietats digestivas.

Per utilizar lo calci, los Navajos brutlan las brancas per manjar la cendre rica en calci.

Òli essenciala[modificar | Modificar lo còdi]

Una òli essenciala de genèbre comun es producha per distillacion amb vapor d'aiga de las baias e dels rams, cal unes 100 kg de baias per esperar obténir 1,5 kg d'òli essenciala.

L'òli essenciala de genèbre es coneguda per sas vertuts anti-inflamatòria, bactericida, antivirala, antifongica, mucolitica e draïnanta.

Cultura[modificar | Modificar lo còdi]

I a un musèu nacional del genèbre a Hasselt, en Belgica.

Tradicions popularas[modificar | Modificar lo còdi]

En Cerdanha, lo genèbre èra tradicionalament puntat sus las pòrtas per s'aparar del malastre e de panaires. Un brot dins la pòcha permetava tanben également de se parar dels accidents e de las atacas d'animals fèrs. E, las mascas l'utilizavan coma encens per embrueissar[3].

Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. D. Streeter et al., Guide Delachaux des fleurs de France et d'Europe, Delachaux et Niestlé, Paris 2011, 704 p. ISBN 978-2-603-01764-7Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. p. 44
  2. R. Fitter, A. Fitter, M. Blamey, Guide des fleurs sauvages, Delachaux et Niestlé, Paris (1e éd. 1976), 7e éd. 2011, 352 p. ISBN 978-2-603-01054-9Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. p. 24
  3. Modèl:Herbes magiques Roussillon

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Didier Lanterborn, Mémoires d'un herboriste, équinoxe ISBN 2-84135-423-7Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • François Couplan, Eva Styner, Guide des plantes sauvages comestibles et toxiques, Les guides du naturaliste, Delachaux et Niestlé ISBN 2-603-00952-4Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. Modèl:BNF