Juniperus communis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

Lo Genèbre (var. genibrièr, genebrier, gebrèr, gimbrèr) (Juniperus communis L.) es una espècia d'arbust de la familha de las Cupressacèas, de pinhas blava violencas pareissent a de baias (pinhas baccifòrmas), e de fuèilhas espinosas.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Agulhas de genèbre: una sola benda blanca
Fruchs madurs de genèbre

Aparelh vegetatiu[modificar | modificar la font]

La talha d'aqueste arbust o arbrilhon pòt variar de 4 a 10 mètres de naut[1].

Las fuèlhas son d'agulhas persistentas, fòrça fissantas, que presentan una carèna sus la superfícia e una espessa benda blanca d'estomats sus la fàcia inferiora.

Aparelh reproductor[modificar | modificar la font]

Aquesta espècia produch de pinhas masclas fòrça pichonas e de pinhas femas constituidas d'escatas carnudas que se soudan pendent lor desvelopament (concrescéncia). La pinha femna, un còp fecondat e desvelopat, pareissent a una baia. D'en primièr vers, ven escur e blavenc al murir. Se desvelopa pendent dos ans[2].

Espècias pròchas[modificar | modificar la font]

Lo genèbre se destria del cade (Juniperus oxycedrus) per sas agulhas avent pas qu'una sola larga benda blanca (alata que las agulhas del cade an doas bendas parallèlas mai estrechas), e per de fruchs mai pichons e mai escurs.

Abitat e espandiment[modificar | modificar la font]

Aquesta espècia pionièra buta dins las lanas sablencas coma suls sols calcaris. Es frequent en mitans arids e solelhats.

Sistematica[modificar | modificar la font]

Etimologia[modificar | modificar la font]

Juniperus ven del celtic Juneperus que significa "aspre" ; allusion a la sabor dels fruchs, e communis es un tèrme latin significant "comun".

Utilizacions[modificar | modificar la font]

Utilizacion alimentària[modificar | modificar la font]

La bevenda de genèbre es una aigardent pròcha del gin britanic que se perfuma coma aquesta darrirèra amb de sas baias.

Las baias de genèbre parfuman la chocrota e los pastisses, e dins de cacilhas o viandas grassas, benlèu a causa de lors proprietats digestivas.

Per utilizar lo calci, los Navajos brutlan las brancas per manjar la cendre rica en calci.

Òli essenciala[modificar | modificar la font]

Una òli essenciala de genèbre comun es producha per distillacion amb vapor d'aiga de las baias e dels rams, cal unes 100 kg de baias per esperar obténir 1,5 kg d'òli essenciala.

L'òli essenciala de genèbre es coneguda per sas vertuts anti-inflamatòria, bactericida, antivirala, antifongica, mucolitica e draïnanta.

Cultura[modificar | modificar la font]

I a un musèu nacional del genèbre a Hasselt, en Belgica.

Tradicions popularas[modificar | modificar la font]

En Cerdanha, lo genèbre èra tradicionalament puntat sus las pòrtas per s'aparar del malastre e de panaires. Un brot dins la pòcha permetava tanben également de se parar dels accidents e de las atacas d'animals fèrs. E, las mascas l'utilizavan coma encens per embrueissar[3].

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. D. Streeter et al., Guide Delachaux des fleurs de France et d'Europe, Delachaux et Niestlé, Paris 2011, 704 p. (ISBN 978-2-603-01764-7) p. 44
  2. R. Fitter, A. Fitter, M. Blamey, Guide des fleurs sauvages, Delachaux et Niestlé, Paris (1e éd. 1976), 7e éd. 2011, 352 p. (ISBN 978-2-603-01054-9) p. 24
  3. Modèl:Herbes magiques Roussillon

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Didier Lanterborn, Mémoires d'un herboriste, équinoxe (ISBN 2-84135-423-7)
  • François Couplan, Eva Styner, Guide des plantes sauvages comestibles et toxiques, Les guides du naturaliste, Delachaux et Niestlé (ISBN 2-603-00952-4) Modèl:BNF