Joan Baptista Laumond

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Retrach de Joan Baptista Laumond en 1929

Joan Baptista Laumond (en francés: Jean-Baptiste Laumond; Albinhac, 22 d'agost de 1865 - Aubasina, 18 de novembre de 1957) èra un politician occitan de Lemosin que foguèt deputat de Corresa de 1928 a 1936.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Joan Baptista Laumond, filh de proprietaris agricòlas, nasquèt a Albinhac en 1865. Aprèp d'estudis de drech, crompèt en 1890 l'estudi de mèstre Brugelha, notari a Aubasina.

Elegit cònsol d'Aubasina lo 3 de mai de 1890, gardèt aquela carga fins a la Liberacion en agost de 1944. Foguèt elegit lo 25 de julhet de 1909 conselhièr general del canton de Beinat.

Candidat radicalsocialista dins la circonscripcion de Briva-Sud a las eleccions legislativas del 22 d'abril de 1928, foguèt elegit al segond torn, lo 29 d'abril, davant Josèp Escande.

S'inscriguèt alara al grop radical-socialista et foguèt élegit a la commission del Trabalh.

En 1932, il est à nouveau candidat radical-socialiste dans la circonscripcion de Brive-Sud aux élections législatives del 22 d'abril de 1928 que passèt davant Jean Roumajon candidat du SFIO. Ce dernier se retire et Jean-Baptiste Laumond est elegit al segond torn, lo 8 de mai, amb 64,49% des voix, davant lo candidat de l'Aliança Democratica (29,74%) e lo del Partit Comunista (2,46%).

Encara inscrich al grop radicalsocialista foguèt elegit tornarmai a la commission del Trabalh, e mai tanben a la commission de l'administracion generala, departamentala e comunala, a la commission de la legislacion civila e criminala e a la commission d'enquesta sus l'afar Stavisky.

S'interessèt particularament a las questions de la Guèrra e del trabalh del mond pagés, intervint également sur le projet tendant à modifier la loi del 25 d'abril de 1928 sur les assurances sociales (début de la Seguretat sociala actuala).

Foguèt a l'origina d'una proposicion de lei tendant à rendre mai rigorós l'examen de notari, en modificar la lei del 25 de ventòsa de l'an XI qu'instituissiá aquel examen.

En 1936, quand aviá 71 ans, decidiguèt representar pas per son mandat de deputat e laissèt sa plaça a Enric Chapèla, radicalsocialista local, cònsol de Briva.

En 1937, Laumond foguèt nomenat viguièr d'Andòrra pel President de la Republica francesa, Albert Lebrun, foncion que li tirèt en 1940 lo govèrn del marescal Pétain.

Del temps de l'occupation, demorèt cònsol d'Aubasina e conseillhièr general del canton de Beinat, pr'aquò il sera démis del conselh departamental pr'amor de son antipatia al Regim de Vichèi.

Èra oficièr de la Legion d'onor.