Jean-Louis Aubert

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Jean-louis Aubert sus l'empont en 2016 (ambe son fidèl bataire al fons : Richard Kolinka)

Jean-Louis Aubert es un cantaire, guitarrista e compositor francés de París. Au començament, fasiá de rock francés ambe son grop Téléphone, que n'es estat lo cantaire entre 1976 e 1986, puèi s'es virat cap a d'autras influéncias pendent sa carrièra solò, coma la cançon francesa (Quand Paris s'éteint, Bien sûr) o lo funk (Tel est l'amour, Locataire).

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Jean-Louis Aubert es nascut lo 12 d'abril de 1955 a Nantuat dins l'èst de França pr'amor qu'a-n'aqueste moment, son paire i trabalhava coma jos-prefet. Mès a sustot viscut aprèp en region parisenca (a partir de 1959). Descobrís encara pichon de caps 1964 los Beatles, çò que serà per el una revelacion e lo balharà enveja de far de rock. Aital, tre 1971 monta son primièr grop al licèu. En cambiar de licèu en 1973, rencontra un autre licean que jòga tanben de guitarra : Louis Bertignac. En 1975, fòrma lo grop Sémolina ambe lo bataire Richard Kolinka e enregistra un 45 torns ençò de WEA pendent l'estiu de 1976 : Jean-Louis Aubert i canta lo tròç de la fàcia B que se ditz Plastic rocker. Lo Richard a organisat un concèrt pel 12 de novembre de 1976 au Centre American de París, a part qu'entre temps lo grop Sémolina se's desseparat. Demanda alavetz a Jean-Louis d'i anar cantar. Còp-sèc, Jean-Louis sona lo Louis Bertignac per los i acompanhar coma guitarrista. Lo Louis Bertignac accèpta, en i menar una bassista, sa companha a-n'aqueste moment, que se sona Corine Marienneau. Es aital qu'es nascut lo grop Téléphone.

En 1986, Téléphone se dessepara. Jean-Louis Aubert contunha pr'aquò la musica ambe Richard Kolinka e d'autres musicians jos lo nom de Aubert'n'Ko au començament, puèi simplament Jean-Louis Aubert tre lo second album Bleu, Blanc, Vert en 1989. Obteng d'alhor un primièr tube tre son primièr 45 torns pòst-Téléphone, Juste une illusion. Lo primièr d'una longa seria, que n'aurà fòrça d'autres, coma Temps à nouveau en 1993, Alter ego fin 2001 etc.

Entretemps, Téléphone s'es tornat formar ocasionalament, mès sens la Corine : Jean-Louis Aubert, Richard Kolinka e Louis Bertignac son alavetz montats sus l'empont en 2017 jos lo nom de « Les Insus » (vist qu'es pas exactament Téléphone sens la Corine).

Discografia (aprèp Téléphone)[modificar | Modificar lo còdi]

  • Plâtre et Ciment (1987)
  • Bleu Blanc Vert (1989)
  • H (1993)
  • Stockholm (1997)
  • Comme un accord (2001)
  • Idéal standard (2005)
  • Roc éclair (2010)
  • Les Parages du vide (2014)
  • Refuge (2019)

Cançons mai conegudas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Juste une illusion (1986)
  • Les plages (1987)
  • Quand Paris s'éteint (1987)
  • Tel est l'amour (1987)
  • Locataire (1989)
  • Voilà, c'est fini (1990)
  • Univers (1990)
  • Temps à nouveau (1993)[1]
  • Entends-moi (1993)
  • Toi que l'on n'Homme pas (1993)
  • Moments (1994)
  • Le bateau sous la terre (1994, version sus l'empont)
  • Le jour se lève encore (1997)
  • Alter Ego (2001)[2]
  • Commun accord (2002)
  • Milliers, Millions, Milliards (2002)
  • Sur la route (2003, ambe Raphaël)[3]
  • Parle-moi (2005)[4]
  • Ailleurs (2006)[5]
  • À ceux qui passent (2007)
  • Demain sera parfait (2010)[6]
  • Bien sûr (2019)[7]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. http://www.chartsinfrance.net/Jean-Louis-Aubert/Temps-a-nouveau-s1639.html
  2. http://www.chartsinfrance.net/Jean-Louis-Aubert/Alter-ego-s4218.html
  3. http://www.chartsinfrance.net/Raphael--Jean-Louis-Aubert/Sur-la-route-sc4811.html
  4. http://www.chartsinfrance.net/Jean-Louis-Aubert/Parle-moi-sc5810.html
  5. http://www.chartsinfrance.net/Jean-Louis-Aubert/Ailleurs-s5943.html
  6. http://www.chartsinfrance.net/Jean-Louis-Aubert/Demain-sera-parfait-s19465.html
  7. http://www.chartsinfrance.net/Jean-Louis-Aubert/Bien-sur-s49689.html