Ivan de Fois
| Biografia | |
|---|---|
| Naissença | 1357 (Gregorian)  |
| Mòrt | 30 de genièr de 1393 (Gregorian) (35/36 ans) París |
| Donadas personalas | |
| Autres | |
| Paire | Gaston III de Fois-Bearn |
| Fraires | Bernat de Bearn e Gastó de Foix-Bearn (ca)  |
Ivan de Fois(h)[1] (1357 - París, Hôtel Saint-Pol[2], 30 de janvièr de 1393[3]) es un filh bastard de Gaston III de Fois(h)-Bearn. Es gravament cremat pendent le Bal dels Ardents, le 28 de janvièr de 1393 e moriguèc qualques jorns aprèp, dins d'atròces patiments.
Biografia
[modificar | modificar lo còdi]Ivan de Foish, tanben conegut amb le nom de Joan de Bearn, es le segond dels quatre filhs bastards de Gaston III de Foish-Bearn. Fins ara, cap de document nos permet de conéisher la maire dels mainatges bastards de Gaston III.
Les sieus tres fraires bastards son :
- Bernat de Bearn (mòrt vèrs 1381), rejunt l'Espanha e deven le premièr comte de Medinaceli entà son maridatge amb Isabel de la Cerda Pérez de Guzmán, dòna de Huelva, Gibraleón e de Puerto de Santa María, e d'ont descenden les actuals ducs de Medinaceli ;
- Peranudet de Bearn, mòrt joen ;
- Garcia o Gracian de Bearn (nascut en 1358), vescomte d'Aussau, espós d'Anna de Lavedan.
A, en mai, un autre fraire, Gaston de Fois-Bearn (mòrt abans lo 4 de janvièr de 1381), le sol filh legitim de Gaston Febus, nascut del sieu maridatge amb Agnès de Navarra (1334-1396), sòr cabdèta de Carles II de Navarra.
Se d'unas fonts daissan a pensar que Gaston III voliá que Yvain li succediguèsse, malgrat la siva bastardiá averada, l'eretatge torna fin finala a una branca cabdèta e legitima, en la persona de Matieu de Fois-Castelbon (1374-1398), que Gaston III detèste pasmens. Mathieu serà un dels tres executors testamentaris d'Ivan amb Vidal de Castèlmauron (futur arquevesque de Tolosa), Simon, prior de la chartrosa de Vauverd (París)[4].
Ivan de Fois moriguèc en 1393 e foguèt inumat a la Chartrosa de París, situada fòra de l'encencha de Felip August al lòcdich Vauverd, en bordadura de l'anciana via gallo-romana nommada camin de Vanves e d'Issy (partida suprimida en 1617). A l'ora d'ara, l'anciana Chartrosa se situariá de part e d'autra de la carrièra August-Comte ont ocupariá una partida del sector sud del Jardin de Luxemborg aital coma le Jardin dels Grands Explorators Marco Polo e Cavelier de la Salle e s'espandiriá al sud-oèst fins a l'actuala carrièra de Nòstra Dòna dels Camps[5].
Fonts
[modificar | modificar lo còdi]- Charles VI le roi fou de Françoise Autrand
Nòtas e referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Fois prononciat Foish. Veire l'article Foishenc (sosdialècte).
- ↑ Auèi : cai dels Celestins. D'autras fonts afirman que le bal dels Ardents s'es debanat a l'Hôtel de la Reine-Blanche situat près dels Gobelins (actuala rue de la Reine-Blanche)
- ↑ Mantuna font ditz 1392 (ancian estil). La data generalament admesa de la tragèdie del Bal dels Ardents, es plan la del 28 de janvièr de 1393.
- ↑ Archives départementales des Pyrénées Atlantiques: E 415-6
- ↑ Veire la mapa de l'illòt de Luxemborg (1910) amb le contorn de la Chartrosa de París (1611) aicí.
.jpg){kind=link}