Illusion lunara

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La luna près de l'orizont.

Se nomena illusion lunara lo fenomèn que la Luna (e tanben lo Solelh), segon que sa posicion es pròche del zenit o de l'orizont, pareis de grandor diferenta e pasmens s'i a pas de causas fisicas, astronomicas o opticas qu'explican aquesta diferéncia amb la realitat, e uèi encara sas possiblas explicacions demoran en discussion.[1][2] Es conegut dempuèi l'antiquitat e registrat dins diferentas culturas.[3][4]

Pròva de l'illusion[modificar | Modificar lo còdi]

Existís una cresença populara, que data almens a Aristòtel dins lo sègle IV AbC sosten que la Luna sembla mai granda quand se tròba près de l'orizont a causa d'un grossiment real causat per l'atmosfèra terrèstra. Aquò es pas vertat, se de segur l'atmosfèra cambia la color percebuda de la Luna, aquesta la fa pas mai o mens grossa.

Un biais simpla de mostrar que l'efièch es una illusion es téner un objècte pichon amb lo braç parat e lo plaçar près de la Luna quand es a l'orizont. Quand la Luna se trobarà a un ponch mai naut dins lo cèl e fasent la comparason amb l'objècte escandalh per constatar que se faguèt pas de cambiament de grandor de la Luna.

Grandor angulara e percepcion de la grandor[modificar | Modificar lo còdi]

Grandor angular e percepcion de la grandor.

Per aver una percepcion corrècta de la grandor d'un objècte, es important de dispausar tanben d'una informacion corrècta sus la distància reala amb l'observator. Lo cervèl uman calcula la grandor dels objèctes a partir de la grandor de l'imatge projectat dins la retina (la grandor angulara) e de la coneissença disponibla sus sa distància (lei d'Emmert). Donat qu'un objècte mai pròche de la retina produsís un imatge de grandor màger qu'es mai aluenhat, lo cervèl, utiliza l'experiéncia, interprèta qu'es mai pròche. Coma la Luna es sempre a una distància constanta pendent una meteissa nuèch, lo supausat cambiament de grandor de la Luna dependent de sa proximitat a l'orizont es una illusion.

Las errors de la percepcion de la grandor se passan subretot quand existís una falsa estimacion de la distància: prenent un objècte (D) a la distància (f) que produsís un imatge dins la retina de grandor (A), se la distància s'estima de biais erronèu cossí (e), pòt se percebre coma s'èra mai pichon de çò qu'es (C), donc un objècte d'aquesta grandor que la distància produiriá un imatge de la meteissa grandor (A). Un exemple d'aquò es la Luna a son zenit o lo nomenat "Efièch de las veituras joguinas": Quand se mira dempuèi una tor nauta, per manca d'experiéncia, se sosestima la distància e las veituras semblan mai pichonas, coma s'èran de veituras joguinas.

De biais invèrs: un objècte (C) a una distància (e) que produsís un imatge (B) dins la retina, e la distància d'ont s'interprèta de biais errèu cossí (f), se percebrà d'una grandor mai granda del real (D). Un exemple es la «Luna en l'orizont». Entre la Luna e l'observaire pòt i aver fòrça objèctes (ostals, arbres, montanhas -mai informacion sus la prigondor) que per la luna dins la partida nauta del cèl e l'espectador, cas ont la distància pòt èsser sosestimada. Se s'estima melhor la distància a l'objècte mas la grandor de l'imatge dins la retina es la meteissa, l'objècte se percep coma de mai grand, per manténer la coeréncia. Atal, la Luna (o lo Solelh) pòdon se percebre mai grands quand son a la proximitat de l'orizont.

Lo firmament aplatat[modificar | Modificar lo còdi]

Lo firmament aplatat

La grandor reala de la Luna pròche del zenit se percep pas corrèctament. Totes los astrònoms sabon, que la Luna a un diàmetre fòrça mai grand (3.476 km), d'aqueste que la persepcion umana leugièrament defectuosa permet d'apreciar. Atal apareis l'apreciacion incorrècta de la distància: l'enòrma distància (unes 385.000 km) de la Luna es pas perceptible per l'òme, mas la «Luna a l'orizont» sembla mai prèpa que quand es dins la partida nauta del firmament. A causa de la preséncia d'informacion de referéncia (arbres, ostals, èca.) al bòrd de la vision de la linha de l'orizont e de l'abséncia d'aquelas referéncias cap al naut fa que lo cèl, pareissent penjar de la Luna, lo Solelh e las estelas, sembla aplatat. Recebut que dins ambedos cases la grandor de l'imatge dins la retina es lo meteis, a causa de la diferéncia percepcion de las distàncias semblariá mai granda la Luna a l'orizont e mendre pròche del zenit.

A causa de la forma aplatada del firmament tanben las estelas d'unas constellacions, coma aquesta del Cigne se percebon coma mai esparças, doncas la constellacion complèta sembla mai granda, quand es a la proximitat de l'orizont que quand es al bòrd del zenit: sa grandor sembla amendrir progressivament quand per exemple se desplaça pendent la nuèch de l'orizont oèst a l'entorn del zenit. I a un cambiament de grandor linara e continú dependent de sa posicion dins lo cèl dins las constellacions, pasmens s'es pas tan clar coma per la Luna o lo Solelh.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Hershenson, Maurice. The Moon illusion (en anglès), 1989. ISBN 0-8058-0121-9. 
  2. «The Moon Illusion Explained». [Consulta: 20 abril 2012].
  3. Wade, Nicholas J. A natural history of vision. A Bradford Book. Cambridge MA, London, UK: The MIT Press, 1998, p. 377 ff.. ISBN 0-262-23194-8. 
  4. Ross, Helen E.; Plug, Cornelis. The mystery of the moon illusion. Oxford, New York: Oxford University Press, 2002. ISBN 019 850862 X. 

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Kaufman, Lloyd; {{{2}}}, « Explaining the moon illusion », 97, James Ora «Explaining the moon illusion» (en anglés). , , , , pàg.  : 10.1073/pnas.97.1.500. :  : .

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :