Guilhèm (de) Malaspina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Guilhèm de Malaspina)

Guilhèm (de) Malaspina, marqués de Massa e Carrara (abans 1194- cap a abril o mai de 1220), foguèt un nòble de Lombardia qu'aculhiguèt divèrses trobadors a sa cort.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Guilhèm nasquèt abans 1194 dins la familha dels Malaspina; èra lo filh del marqués lombard Morello e d'una Frangepina. Amb son paire e aprèp la mòrt d'aqueste, Guilhèm se deguèt enfrontar a divèrses conflictes. En 1200 s'aliguèt als milaneses e als placentins contra Parma e Pàvia. La familha teniá ja una tradicion d'aculhida dels trobadors coma per exemple amb Albèrt de Malaspina, oncle de Guilhèm, qu'aviá escrich una tenson amb Raimbaud de Vaqueiras. Guilhèm foguèt celebrat per mantun trobador per sas qualitats e son amor de las arts vist que recebèt un nombre important de trobadors a sa cort coma per exemple Pèire Raimon de Tolosa, Aimeric de Peguilhan. Son filh Opizzino eiretèt de sos títols e de sas possessions quand Guilhèm moriguèt en 1220. Sa mòrt generèt un planh d'Aimeric de Peguilhan: "Ara par be que Valors se desfai".