Glèisa de Sant Miquèu

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Glèisa de Sant Miquèu

Modifica el valor a Wikidata
Donadas
TipeGlèisa Modifica el valor a Wikidata
Caracteristicas
Altitud900 m Modifica el valor a Wikidata
Localizacion geografica
EstatEspanha
Comunautat autonòmaCatalonha
ProvínciaLhèida
Entitat territoriala singularaVal d'Aran
ComunaVielha e Mijaran
Entitat singularaVielha Modifica el valor a Wikidata
Carte
ben integrant del patrimòni cultural catalan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
DiocèsiDiocèsi d'Urgèl
ReligionCatolicisme

En caplòc dera Val d’Aran, Vielha, mos trobam era glèisa de Sant Miquèu. Destaque era sua imponenta tor campanau, assetiada sus ua portada. Eth maçacap e arquières balhen caractèr militar ath campanau.

Laguens deth temple se consèrve ua jòia deth romanic: eth Crist de Mijaran, et quau formaue part d’un ensem escultoric mès ampli, un devarament.

Çò de prumèr qu’atire era atencion deth visitaire quan s’enguarde er exterior dera glèisa de Sant Miquèu ei era sua imponenta tor campanau deth sègle xvi, assetiada sus ua portada en nartèx o nèira. Era madeisha solucion arquitectonica la veiram en Sant Martin de Gausac. Era portalada, datada entre es sègles xiii e xiv, deven un fidèu testimòni dera evolucion artistica deth lenguatge romanic de cap as prumères formes gotiques: s’estructure a compdar de cinc arcs apuntats en degradacion a on se scenifiquen diuèrsi passatges biblics (era resurreccion, era gloria e eth lunfèrn o Judici Finau) a trauèrs d’elements escultorics antropomorfics. Trapam es madeishi elements ena portalada de Sant Estèue de Betren. Abantes d’entrar laguens dera glèisa, cau centrar era atencion en Crist Crucificat que presidie eth timpan dera antica portada originau romanica e qu’actuaument demore encastrat en mur de cogant junhut ara portalada; mòstre era tipica disposicion frontau e planèra deth Crist crucificat romanic, sonque vestit tamb un pelhòt (perizonium) enquias jolhs.

[1]

Un còp laguens dera bastenda religiosa, destaque eth batiader damb ua iconografia de motius vegetaus esculpida en relèu, fòrça pròpia des batiaderes araneses deth sègle xiii. Ath hons dera nau, subergés eth retaule que decòre era absida centrau, d’estil gotic e atribusit ath Mèstre de Vielha (s. xv). Mès, sens dubte, era pèça mès emblematica que sauve autuament era glèisa ei eth Crist de Mijaran, ua talha romanica que formaue part d’un ensem escultoric mès ampli -un devarament-, pertanhent ara epòcs màger deth talhèr d’Erill la Val e qu’ei considerada ua des pèces mès representatives dera escultura rominca deth sègle xii.

Nòtes e referéncies[modificar | Modificar lo còdi]

  1.  Glèisa Sant Miquèu (en oc, ca, es). www.vielha-mijaran.org.