Gilles Deleuze

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche


Gtk-dialog-info.svg Aqueste article es sortit d'un traductor automatic e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia e de sintaxi.

Gilles Deleuze (París, 1925 - 1995), foguèt un filosòf francés. Entre 1944 e 1948, corsèt los sieus estudis de filosofia a La Sorbona. Qualqu'uns de los sieus professors foguèron Ferdinand Alquié, Georges Canguilhem, Maurice de Gandillac e Jean Hippolyte. Après finalizar los sieus estudis lo 1948, se va consagrar a realizar una sèria de monografies sus qualques filosòfes (Kant, Spinoza, Nietzsche, Bergson), los que, malgrat lo sieu eminent valor didactica, contenon las primièras formas de consolidacion de la siá pròpria pensada intellectuala.

Aquela pensada se configura plenament amb la publicacion de Diferéncia e repeticion e Logica del sens, lo primièr de 1968 e lo segond de 1969. Tanben en 1969, coneis a Félix Guattari, un psicoanalista heterodox, que començarà amb el una longa e fructífera collaboracion, que cristal·litzarà en los dos volums de Capitalisme e esquizofrènia: L'Anti-Èdip e Mil altiplans. Ras d'aquela collaboracion es qu'apareis la famosa declaracion de Deleuze que s'establís que "Çò que definís un sistèma politic es lo camin que la siá societat a transitat per el”.

En mai de las siás òbras de relectura del trabalh d'autres filosòfes, Deleuze escriguèt tanben sus escrivans (Kafka, Alfred Jarry, Proust, Sacher-Masoch) e sul cinèma. Gilles Deleuze Se retirarà de la vida universitària lo 1987.

«Un jorn, lo sègle serà deleuzià», foguèt l'expression de Michel Foucault per rapòrt a un filosòf que marquèt prigondament la pensada de la segonda mitat del sègle XX. «La filosofia es l'art de formar, d'inventar, de fabricar los concèptes», dirà lo meteis Deleuze en Qu'èst-ce que la philosophie? (Qué es la filosofia?).

En los sieus darrièrs ans de vida, Deleuze sofriguèt d'una grèu insuficiència respiratòria. Se levèt la vida lo 4 de novembre de 1995 en se lançant al void per una fenèstra de lo sieu apartament en la Avenue Niel.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

  • Esquizoanàlisi
  • Plan de immanència
  • José Luis Pardo

Referéncias[modificar | modificar la font]