Gigant (mitologia grèga)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Dionís combatent un Gigant pendent la Gigantomaquia, detalh d'un peliquè atic de figuras rojas del Pintre de l'Etiopian, descobèrt a Nola, Sègle V AbC., Lovre (París)

Dins la mitologia grèga, los Gigants (en grèc ancian Γίγαντες, « nascut de la Tèrra ») son de creaturas ctonianas eissidas del sang d'Oranos castrat per son filh Cronos e recebut per la Tèrra Maire Gèa. Son caracterizats per una estatura e una fòrça excepcionala.

Representacion(s)[modificar | Modificar lo còdi]

An totes una granda talha mas son pas semblables: son representats amb una aparéncia umana, o amb una coa de sèrp a la plaça de las cambas, o amb una tèsta de leon, o amb una sèrp a la plaça de cada camba.

Primièra generacion de Gigants[modificar | Modificar lo còdi]

Enfants d'Uranos (lo Cèl) e de Gèa (la Tèrra), naquèron amb les Erinias e la Maliadas. Segon una autra version, es Gèa que los auriá engendrats sola, per venjar l'afront fach a sos filh pendent la Titanomaquia. Enfin, una treseana tradicion lor dona Tartar per paire.

Aquestes Gigants intervenon pauc dins la mitologia; aparéisson subretot dins l'episòdi de la Gigantomaquia (o « combat contra los Gigants »), qu'afrontan los dieus.

Autres Gigants[modificar | Modificar lo còdi]

Estatua de l'Enceladea a Versalhas

Alara que los Gigants de la primièra generacion constituisson un ensems coerent e que las fonts s'acòrdan, aquestes qu'apareguèron enseguida forman une nebulosa disparata, que lo nom de « Gigant » varia segon los autors. Lor aparéncia es alara passa d'èsser obligatòriament monstruosa, e an per sol punt comun amb lors aïnats alunhats sonque lor talha e lor fòrça.

Vaquí unes noms :

  • Los Aloads (Otos e Efialtes)
  • Agrios e Orios
  • Antèu
  • Argos Panoptes
  • Damasèn
  • Cacus
  • Crisaor
  • Orion
  • Talos
  • Titios

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Francis Vian, La guerre des Géants : le mythe avant l'époque hellénistique, Paris, Klincksieck, 1952, XII-306 p.
  • Francis Vian, « La guerre des Géants devant les penseurs de l'Antiquité », Revue des études grecques, tome 65, fascicule 304-305, janvier-juin 1952, Paris, les Belles lettres, p. 1-39, lire en ligne.
  • Francis Vian, « La guerre des Géants. Le mythe avant l'époque hellénistique », L'Année sociologique, 3e série (1952), Paris, 1955, p. 440-443.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]