Generalitat Valenciana
| Generalitat Valenciana | |
| |
| (ca) Generalitat Valenciana
(es) Generalidad Valenciana | |
 | |
| Tipe | Govern Valencian |
| Region | Comunitat Valenciana |
| Sèdi | Palau de la Generalitat |
| Adreça | Plaça de Manises n.º 1, Valéncia |
| Lengas de trabalh | espanhòl e valencian |
| Organizacion | |
| President | Ximo Puig i Ferrer (PSPV-PSOE) |
| Vicepresident | Aitana Mas i Mas (Compromís) |
| Composicion | Corts Valencianas, President de la Generalitat Valenciana, Conselh de la Generalitat Valenciana, Mediator de la Comunautat Valenciana, Bureau d'audit lo dich de la Comunautat Valenciana, Conselh juridic consultatiu de la Comunautat valenciana, Comitat economic e social de la Comunautat Valenciana, Conselh Valencian de la cultura, Acadèmia Valenciana de la Lenga e segonda vicepresident del conselh e ministre del lotjament e de l'arquitectura bioclimatica |
| Dependéncias | Ministèri de la Santat de la Generalitat de Valéncia, Institut de la Pichona e Mejana Industria de la Generalitat Valenciana, Ministèri de l'Educacion, de la Recèrca, de la Cultura e dels Espòrts, Centre de Recèrca sus la Desertificacion e Ministèri de la Participacion, de la Transparéncia, de la Cooperacion e de la Qualitat Democratica de la Generalitat Valenciana |
| Emplegats | 146 522 (2021) |
| Budgèt annal | € 25 627 550 854 (2021) |
| Site web | www.gva.es. |
| Istòria | |
| Remplaça | Conselh del País Valencian |
| Fondacion | 1238 Reialme de Valéncia
1418 Deputacion del General del Reialme de Valéncia 1978 Conselh Prèautonòm del País Valencian 1982 Restauracion de la Generalitat Valenciana |
  
|
|
La Generalitat Valenciana (sigla GVA) es l'ensemble de las institucions autonòmas del País Valencian. Se nommava oficialament fins en 2006 jos la forma bilingua valencian-espanhòl Generalitat Valenciana/Generalidad Valenciana[1]. Es compausat de las Corts Valencianas (Corts Valencianes), del president de la Generalitat (President) e del governament autonòm valencian (Consell). Sas foncions son regidas per l'Estatut d'Autonomia de la Comunautat Valenciana. Malgrat qu'aja mantun emplaçament dins d'autras vilas de la region, los sètis dels tres organs de la Generalitat son totes situats a Valéncia.
Istòria[modificar | Modificar lo còdi]
Las Corts de Valéncia, instituïdas al sègle xii per representar los tres òrdres del reialme de Valença, en 1418 la « deputacion del general » (Diputació del General). Compausada de sièis membres (dos per òrdre) elegits per un mandat de tres ans, lo Generalitat a la carga de la collècta de la « impòst de las generalitats » (impòst indirècte prelevat sus la consomacion de bens e lo trafic de las merças). Faguèt l'objècte puèi de mantuna reforma.
La deputacion e las Corts desapareisson en 1707, pendent la mesa en aplicacion dels decrets de Nueva Planta, que tresviran l'organizacion territoriala espanhòla.
Supression e restauracion[modificar | Modificar lo còdi]
Après la dictatura franquista, la Comunautat Valenciana accedís en 1982 a l'autonomia intèrna coma comunautat autonòma. Sas institucions de governament net son atal amassadas dins la Generalitat Valenciana.
Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ « Loi Organic 5/1982 », del 1èr julhet, sus l'Estatut d'autonomia de la Comunautat Valenciana lo 14 d'octobre de 2013 a la Wayback Engenha.
- (es) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en castelhan intitolat « Generalidad Valenciana ».