Generalitat Valenciana
| Generalitat Valenciana (valencian) | |
  | |
 | |
| Abreviacion | GVA |
|---|---|
| Alias | Generalidad Valenciana |
| Donadas | |
| Tipe | institucion d'autogovèrn |
| Lenga oficiala | valencian (usatge preferencial)[1] espanhòl |
| Administracion | |
| President de la Generalitat Valenciana | Juan Francisco Pérez Llorca (PP) |
| Format per | Corts Valencianas, Presidéncia de la Generalitat Valenciana, Conselh de la Generalitat Valenciana, Mediator de la Comunautat Valenciana, Bureau de la Comunautat Valenciana, Conselh Juridic Consultatiu de la Comunautat valenciana, Comitat Economic e Social de la Comunautat Valenciana, Conselh Valencian de la Cultura, Acadèmia Valenciana de la Lenga, segonda Vicepresidéncia de la Generalitat Valenciana, e Ministre del Lòtjament e de l'Arquitectura Bioclimatica |
| Budgèt | 22.092 milions € (2019) |
| Istòria | |
| Fondacion | 1238: Reialme de Valéncia 1418: Deputacion del General del Reialme de Valéncia 1978: Conselh Preautonòm del País Valencian 1982: Restauracion de la Generalitat Valenciana |
| Autras informacions | |
| Sedença | Plaça de Manises n.º 1, Valéncia |
| Site web | http://www.gva.es |
La Generalitat Valenciana (sigla GVA) –nomenada oficialament fins en 2006 jos la forma bilingüa valencian-espanhòl Generalitat Valenciana/Generalidad Valenciana[2]– es l'ensemble de las institucions autonòmas de la Comunautat Valenciana. Es compausada per las Corts Valencianas (Corts Valencianes), del president de la Generalitat (President) e del governament autonòm valencian (Consell). Las foncions administrativas e juridicas son regidas per l'Estatut d'Autonomia de la Comunautat Valenciana. Malgrat qu'aja mantun emplaçament dins d'autras vilas de la region, los sètis dels tres organs de la Generalitat Valenciana son totes situats a Valéncia.
Istòria
[modificar | modificar lo còdi]Las Corts de Valéncia, instituïdas al sègle xii per representar los tres òrdres del reialme de Valença, en 1418 la «Deputacion del General» (Diputació del General). Compausada de sièis membres (dos per òrdre) elegits per un mandat de tres ans, lo Generalitat a la carga de la collècta de l'«impòst de las generalitats» (impòst indirècte prelevat sus la consomacion de bens e lo trafic de las merças). Faguèt l'objècte puèi de mantuna reforma.
La deputacion e las Corts desapareisson en 1707, pendent la mesa en aplicacion dels decrets de Nueva Planta, que tresviran l'organizacion territoriala espanhòla.
Supression e restauracion
[modificar | modificar lo còdi]Après la dictatura franquista, la Comunautat Valenciana accedís en 1982 a l'autonomia intèrna coma comunautat autonòma. Sas institucions de governament net son atal amassadas dins la Generalitat Valenciana.
Referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ «DECRETO 61/2017, de 12 de mayo, del Consell, por el que se regulan los usos institucionales y administrativos de las lenguas oficiales en la Administración de la Generalitat.» (en espanhòl). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. www.dogv.gva.es.
- ↑ «Llei orgànica 5/1982, de 1 de juliol sobre l'Estatut d'Autòmia de la Comunitat Valenciana» (en catalan), archiu: 14 d'octobre de 2013.
- (es) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en castelhan intitolat « Generalidad Valenciana ».