Vejatz lo contengut

Gabinet de curiositats

Aqueste article es redigit en vivaroaupenc.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pintura dau gabinet de curiositats d'un particular dau segle XVII.

Un gabinet de curiositats es una peça, o de còps un mòble, onte son entrepausaas e expausaas de chausas raras, novelas o singularas. En Euròpa, foguèron fòrça populars entre los segles XVI e XVIII. Èran sovent vists coma un objecte de prestigi al sen de l'elèit sociau e lo gabinet podiá servir de luec de recepcion. Los objectes collectats èran ansin divèrs, mineraus, animaus, vegetaus, artefactes arqueologics o instruments scientifics, car lor foncion principala èra de marcar l'esperit dels visitaires. Pasmens, los gabinets de curiositats permetèron de suscitar un certan interès per las sciéncias. De mai, a partir dau segle XVIII, foguèron a l'origina de la creacion dels premiers museus modernes.

Ligams internes

[modificar | Modificar lo còdi]
  • (en) Arthur Grant MacGregor e Oliver Richard Impey, The origins of museums : the cabinet of curiosities in sixteenth and seventeenth century Europe, Nòva York, Ursus Press, 2001.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]