Francés Vairon
Francés Vairon (prononciat /franˈses bajˈrun̪/; en francés: François Bayrou [fʁɑ̃swa bajʁu]; Bordèras, Bearn, 25 de mai de 1951) qu'ei un òme d'Estat occitan de nacionalitat francesa, primèr ministre de França deu 13 de deceme de 2024[1] au 9 de seteme de 2025.
Professor agregat de letras classicas, qu'estó deputat deus Pirenèus Atlantics entre 1986 e 2012, president deu Conselh Departamental deus Pirenèus Atlantics de 1992 a 2001, deputat europèu de 1999 a 2002, e cònsol màger de Pau despuish 2014. Qu'ei tanben l'actuau president deu MoDem, e autescòps president de l'Union per la Democracia Francesa (UDF).
A l'eleccion presidenciau de 2007, qu'èra candidat, mes n'estó eliminat au primèr torn, en estar arribat totun a la tresau posicion dab 18,57 % de las votz. Arrond d'aquerò que transformè lo son partit, l'UDF, en un partit centrista navèth e alargat aperat lo Movement Democrata.
Estacat au Bearn qu'ei l'autor d'ua biografia deu Noste Enric, que parla occitan dens la soa varietat bearnesa e que s'ei exprimit mei d'un còp en favor deu desvolopament de la lenga occitana.
Foncions
[modificar | modificar lo còdi]- 30 de març de 1993–11 de mai de 1995: ministre de l'Educacion Nacionala
- 18 de mai de 1995–7 de noveme de 1995: ministre de l'Educacion nacionala, de l'Ensenhament Superior, de la Recèrca e de l'Insercion Professionala
- 07 de noveme de 1995–2 de junh de1997: ministre de l'Educacion Nacionala, de l'Ensenhament Superior e de la Recèrca.
- 17 de mai de 2017–19 de junh de 2017: ministre d'Estat, garda dels Sagèls, ministre de la Justícia.
Citacions
[modificar | modificar lo còdi]| « | Qu'ei finit lo temps de la vergonha, e que comença lo temps de la fiertat. Qu'èm Occitans, Bearnés e Bigordans, e Catalans, e Bretons, e Bascos, pr'amor qu'i a Bascos tanben. E qu'avem l'intencion de continuar a parla la lenga nòst[r]a, qu'ei la nòsta lenga. E qu'avem tanben a la transmetre, a la baga, aus dròlles qui son aquí. Mon país, Tolosa.[2] | » |
Òbras istoriograficas
[modificar | modificar lo còdi]- Le roi libre, Flammarion, París, 1994. (ISBN 2-08-066821-8)
- Henri IV raconté par François Bayrou, Perrin jeunesse, París, 1998. (ISBN 2-262-01301-2)
- Ils portaient l'écharpe blanche : l'aventure des premiers réformés, des Guerres de religion à l'édit de Nantes, de la Révocation à la Révolution, Grasset, París, 1998. (ISBN 2-246-55981-2)
Referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Govèrn Francés. «Décret du 13 décembre 2024 portant nomination du Premier ministre». JORF n°0295.
- ↑ Solano, Alexandre. «François Bayrou, l’amic de la Bressola que pot tornar a salvar Macron». VilaWeb, 13 de decembre de 2024.
| Precedit/ida per | Francés Vairon | Seguit/ida per |
| Jack Lang | Ministre francés de l'Educacion nacionala 1993-1997 |
Claude Allègre |
| François Léotard | President de l'UDF 1998-2007 |
cap dissolucion del partit |
- Paginas amb d'etiquetas Wikidata sens traduccion
- Portal:Bearn/Articles ligats
- Personalitat de la Cinquena Republica
- Naissença en 1951
- Deputat dels Pirenèus Atlantics
- Eurodeputat 1999-2004
- Ministre francés de l'Educacion nacionala
- President de l'Union per la democracia francesa
- Ancian president de conselh general
- Conselhièr general dels Pirenèus Atlantics
- Candidat a l'eleccion presidenciala francesa de 2002
- Candidat a l'eleccion presidenciala francesa de 2007
- Personalitat bearnesa
- Personalitat del Movement Democrata
- Candidat a una eleccion presidenciala francesa