Vejatz lo contengut

Fasenda (domeni)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pels articles omonims, vejatz Fasenda.

Una fasenda (var. gasc. hasenda)[1][2][3][4][5] es un tipe de domeni rural e bastiment agricòla en Occitània.[5]

Lo o la "bracièr•a agricòla"[4] que trabalha una fasenda es apelat•ada un•a fasendièr•a (hasendèr•a en gascon,[5] autres dialèctes fasendier•a, fasendeir•a, fasendièira, etc.).[4]

Lo tèrme fasenda es eiretat del latin medieval facienda "domeni agricòla", del latin classic facienda, "que deu èsser fach". Es donc aparentat al catalan feina, al castelhan hacienda, e al portugués fazenda.[cal referéncia]

En occitan ancian i a doas ortografias: fasenda o fazenda.[6]

  • Fasenda (fr Fazende), mas près Santa Aulalha, Ardecha (07). Anciana atestacion: Fezinde al sègle XVIII.[7]
  • La Fasenda (fr La Fazende), domeni roïnat, près Glenat, Cantal (15). Ancianas atestacions Affarium del Farancf en 1323; Affariumde la Fazenda en 1357; Mansus de la Fezenda en 1395[7]
  • La Fasenda (fr La Fazende), masatge, vacariá e castèl destruch, près Sant Saurin, Cantal (15). Ancianas atestacions La Fazenda en 1357; La Fazende en 1665; La Fagende en 1748; La Falzinde; La Juzende.[7]
  • Fasenda (fr Fazende), domeni près Gigondàs, Vauclusa (84).
Modèl:Portal agricultura

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Academia Occitana-Consistòri del Gai Saber (2008–2024). Diccionari General de la Lenga Occitana (DGLO). 
  2. «Hacienda» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicodòc. Congrès permanent de la lenga occitana. [Consulta: 1 jul 2025]
  3. Mistral, Frederic (1878–1886). Lou Tresor dóu Felibrige (TDF). Rafèla d'Arle: Cultura Provençala e Meridionala. 
  4. 4,0 4,1 et 4,2 de Cantalausa, Joan. «Fasenda (domeni)». A: Diccionari General Occitan (DGO). Cultura d'Òc. ISBN 2-912293-04-9. 
  5. 5,0 5,1 et 5,2 «Hasenda, fasenda». Gasconha.com. [Consulta: 15 de setembre de 2025]
  6. «Lexic occitan medieval». Montpelhièr l'occitana.
  7. 7,0 7,1 7,2 et 7,3 «Dictionnaire topographique de la France».