Fòca

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo mot fòca es generalament utilizat dins lo lengatge corrent per totes los mamifèrs marins carnivòrs constituissent la familha dels focids, qu'apartenon a l'òrdre dels pinnipèdes.

La fòca comuna es un mamifèr carnivòr que fa partida de la familha dels focids. Un mascle mesura en mejana una talha de 1,55 m amb un pes de 90 kg. Per las femèlas, la talha mejana es de 1,45 m amb un pes de 70 kg.

Viu dins las aigas temperadas e subarticas. En ivèrn, viu sus la banquisa.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

D'una longor de 1 a 6 m, segon las espècias, las fòcas an lo còs fusifòrme. Lors membres anteriors, cortets, son transformats en paletas natatòrias. Los membres posteriors que se pòdon pas replegar jol ventre determinan lo mòde de locomocion : a tèrra o sul glaç, las fòcas progressan per reptacion en s'ajudant de lors dos membres anteriors (alara que los autres pinnipèdes, otarias e mòrsas, se servisson de lors quatre membres) ; en mar, godilhan. Las fòcas son carnivòras e lor alimentacion se compausa essencialament de peisses costièrs.

Visualament, la fòca se diferencia aisidament de sa cosina l'otaria :

  • abséncia de pavalhon al nivèl de l'aurelha, se nòta just la preséncia del conduch auditiu
  • la propulsion es assegurada per las nadarèlas posterioras dins un movement similar a lo de la granhòta, o per un movement de godilha
  • la direccion es assegurada per las nadarèlas anterioras

Qualques espècias de diferentas sosfamilhas[modificar | modificar la font]

Los monaquins, es a dire las fòcas monjas, son infeodadas a las mars tropicalas e subtropicalas. Monachus monachus es la sola espècia de fòca presenta en Mediterranèa, ont es venguda fòrt rara. Los lobodontins, encara apelats, del fach de lor reparticion geografica, fòcas antarticas, son representadas per la fòca de Weddel (Leptonychotes weddelli), que viu en general en solitari, mas se rassembla en massa sus las còstas rocosas al moment de la reproduccion ; la fòca crancièr (Lobodon carcinophaga), que sas caninas longas e finas servisson mens a trissar las carapaces duras dels pichons crustacèus que se ne noirís qu'a filtrar l'aiga per reténer aquestes organismes flotejants ; lo leopard de mar (Hydrurga leptonyx), que son pes pòt aténher 400 kg e que deu son nom tant a las pigalhas de sa forradura coma a sa ferocitat envèrs los manpòts e las fòcas d'autras espècias ; enfin, la fòca de Ross (Ommatophoca rossii), verdenca sus l'esquina, raiada de jaune suls flancs, que pais las algas e ingerís los invertebrats dels fonses oceanics.

Los eistoforins, o fòcas de cresta, se caracterizan per un organ erectil, formant una mena de trompa o de cresta, sul cap dels mascles. Los elefants de mar del sud (Mirounga leonina), los mai grands e mai poderoses, en son los especimèns pus tipics. Alara que se trobavan autres còps sus totas las còstas e las illas subantarticas, subsistisson pas mai, uèi, que suls ribatges de qualques illas (Saint-Paul, Kerguelen...), ont forman, al moment de la reproduccion, d'arèms populoses. Quant a lors pròches parents, los elefants de mar del nòrd (Mirounga angustirostris), son encara mens nombroses. Las mesuras de proteccion que son estadas presas an permés çaquelà de far remontar los efectius d'aquestas doas espècias. Las joves fòcas de capuchon (Cystophora cristata), de las regions circumpolaras, son nomenadas atal en rason de la preséncia sul cap d'una «  casqueta  » que se pòt coflar quand l'animal es excitat.

Los focins, enfin, son de fòcas articas. La fòca marbrenca (Phoca hispida), o fòca anelada, abitant de las còstas situadas a la periferia de la calòta glaciara artica, viu en ivèrn jol glaç, dins laquala manten una dobertura per alenar. Representava autres còps la noiridura essenciala de las popladas costièras de l'Artic. La fòca barbuda (Erignathus barbatus) es, aprèp l'elefant de mar, la mai granda de las fòcas (pòt despassar 3,50 m) de long. Aqueste animal a de mors semblablas a las de l'espècia precedenta. La fòca de Groenlàndia, o fòca de sèla (Pagophilus groenlandicus), se destria per las doas pigalhas negras largas que convergisson dorsalament al nivèl de sas espatlas. Recentament l'opinion internacionala a exprimit son indignacion a prepaus del chaple dels novèls nascuts d'aquesta espècia. La fòca grisa (Halichoerus grypus) viu sus las còstas de l'Atlantic Nòrd. Enfin, la fòca vedèla marina, o vedèl marin (Phoca vitulina), que sa color varia del grisenc al gris brun escur, sejorna sus las plajas de sabla bordejant las aigas pauc pregondas. Viu dins lo nòrd d'Euròpa, en Canadà e sus las còstas del Pacific Nòrd.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]