Exarcat de Cartage

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Extension de l'Exarcat de Cartage en 591.

L’Exarcat de CartageExarcat d'Africa) es un territòri militar bizantin fondat en 590 a partir dei províncias reconquistadas per l'Empèri en Africa, dins la Peninsula Iberica e dins leis illas de la Mar Mediterranèa Occidentala (Corsega, Sardenha, Balearas). Coma l'Exarcat de Ravena, èra destinat a protegir un ensemble de regions alunchadas de Constantinòble en concentrant lei poders civius e militars entre lei mans d'un governador militar, dich exarca, que representava dirèctament l'emperaire.

A la fin dau sègle VI e durant la premiera mitat dau sègle VII, l'Exarcat conoguèt un important periòde d'estabilitat gràcias a d'alianças amb de tribüs berbèras importantas que li permetèron de ben s'integrar dins sa region. Pasmens, en causa de son isolament, lei províncias ibericas foguèron perdudas en 624 e de cambiaments d'alianças entraïnèron una aumentacion de la premiera militara exercida per lei Berbèrs. Puei, après la pèrda d'Egipte en 642, lei Bizantins deguèron faciar d'invasions aràbias dins lo rèsta de sei possessions africanas. En 683, infligiguèron una gròssa desfacha ais Arabis a la batalha de Biskra en 683 mai lo territòri foguèt roïnat per lei combats. Ansin, Cartage foguèt abandonada per lei Bizantins en 698 après plusors sètges arabis. La ciutat foguèt destrucha per lei venceires, çò que marquèt la fin de la preséncia bizantina en Africa.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Khaled Belkhodja, « L'Afrique byzantine à la fin du VIe et au début du VIIe siècle », Revue de l'Occident musulman et de la Méditerranée, n° 8, 1970, pp. 55-65.
  • (fr) Jean-Claude Cheynet, Le monde byzantin, t. II : L'empire byzantin (641-1204), Presses universitaires de France, coll. « Nouvelle-Clio », 2006.
  • (fr) Charles Diehl, L'Afrique byzantine : histoire de la domination byzantine en Afrique (533–709), Ernest Leroux, 1896.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]