Crataegus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Espina blanca)

Crataegus

Crataegus es un genre d'arbres o arbusts espinoses de l'emisfèri nòrd apartenent a la familha de las Rosacèas.

Los noms vernaculars del grataegus en Occitània son: albespin, aubespin, espin(a) blanc(a), bròc blanc, boisson blanc a causa de la color blanca de las flors; acinier, assanier, pometier a causa del nom de las baias

Classificacion[modificar | Modificar lo còdi]

Lo nombre d'espècias apartenent al genre es malaisit de determinar al vejaire la facilitat amb que las diferentas espècias d'albespinas s'ibridan entre elas en generant de varietats poliploids se reprodusent per apomixia. La classificacion depend donc diferentas interpretacions taxonomicas e varia de 200 a 1200 espècia[1], sens comptar los cultivars ornementals.

Seccions[modificar | Modificar lo còdi]

Categoria
Seccion o Notoseccion
Seria o Notoseria
  • Espècia
Crataegus
Mexicanae
Mexicanae
  • Crataegus mexicana DC.
Henryanae
  • Crataegus scabrifolia
Parvifoliae
  • Crataegus uniflora Muenchh.
Crataegus
Crataegus
  • Crataegus caucasica
  • Crataegus laevigata (Poir.) DC.
  • macrocarpa Hegetschw.
  • mediaBechst.
  • Crataegus monogyna Jacq.
  • Crataegus rhipidophyllaGand.
  • Crataegus songarica
  • Crataegus subsphaericea Gand.
Apiifoliae
  • Crataegus marshallii Egglest.
Pentagynae
  • Crataegus pentagyna Waldst. & Kit. ex Willd.
Azaroli (Orientales + Tanacetifoliae)
  • Crataegus azarolus L.
  • Crataegus heldreichii
  • Crataegus orientalis Pall. ex M. Bieb.
Pinnatifidae
  • pinnatifida Bunge
Tanacetifoliae (AzaroliOrientales)
Crataegynae (Crataegus × Pentagynae)
  • zangezura
Orientaegus (Crataegus × Azaroli)
Crataegifoliae (Crataegus × Tanacetifoliae)
Orientagynae (Azaroli × Pentagynae)
  • pseudoazarolus
Tanacetitales (Tanacetifoliae × Azaroli)
Sanguineae
Nigrae
  • chlorosarca Maxim.
  • kansuensis E.H. Wilson
  • Crataegus nigra Waldst. & Kit.
Sanguineae
  • sanguinea Pall.
Hupehensis
Hupehenses
  • hupehensis
  • shensiensis
Cuneatae
Cuneatae
  • cuneata Siebold & Zucc.
Cordatae
Cordatae
  • phaenopyrum (L. f.) Medik.
Virides
Virides
  • nitida (Engelm.) Sarg.
Microcarpae
Microcarpae
  • spathulata Michx.
Lacrimatae
Lacrimatae
  • lacrimata Small
Aestivales
Aestivales
  • aestivalis (Walt.) Torr. & A.Gray
Brevispinae
Brevispinae
Douglasianae
Douglasii
  • douglasii Lindl.
  • suksdorfii (Sarg.) Kruschke
Crus-galli
Crus-galli
  • Crataegus crus-galli
  • persimilis Sarg.
Punctatae
  • collina
  • punctata Jacq.
Coccineae
Triflorae
  • triflora Chapman
Bracteatae
Molles
  • mollis Scheele
  • submollis Sarg.
Coccineae
  • holmesiana Ashe
  • pedicellata Sarg.
Tenuifoliae
  • macrosperma Ashe
  • schuettei Ashe
Rotundifoliae
  • chrysocarpa Ashe
  • dodgei Ashe
Intricatae
  • boyntonii
  • sargentii Beadle
Pulcherrimae
  • pulcherrima Ashe
Brainerdianae
  • scabrida Sarg.
  • sylvestris
Macracanthae
  • calpodendron
  • macracantha
Silvicolae
  • compacta Sarg.
  • iracunda Beadle
Suborbiculatae
  • suborbiculata Sarg.
Pruinosae
  • dissona Sarg.
  • pruinosa (Wendl. f.) K. Koch
Dilatatae
  • coccinioides Ashe

Etimologia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo mot Crataegus ven del latin crataegos transcrich du grèc krataegos o kratos significant fòrça (allusion a la duretat de la fusta).

Espècias[modificar | Modificar lo còdi]

Espècias europèas[modificar | Modificar lo còdi]

Una albespina dins las montanhas près de Vitòria, Espanha.

Crataegus laevigata es mai precòç e possedís de fuèlhas de 3 lòbes mens descopadas que Crataegus monogyna. Aquestas doas espècias s'ibridan pasmens espontanèament. Crataegus calycina e Crataegus monogyna possedisson de flors a un sol estil e de fruchs d'un sol clòsc que semblan de pomas pichonas.

Autras espècias[modificar | Modificar lo còdi]

Albespinas remarcablas[modificar | Modificar lo còdi]

L'albespina de Bouquetot
Saint-Mars-sur-la-Futaie, la placa commemorativa declara qu'aqueste arbre seriá « mai vièlh de la França », datat, segon la tradicion locala, del sègle III. L'albespina de Bouquetot, seriá una de las mai ancianas de França, avent estat plantada vèrs 1360.

Soulcoudus[modificar | Modificar lo còdi]

Dins las annadas 1970, un faceciós jardinièr municipal de la vila de Vigo en Espanha, Miguel Sulcudor, èra afogat de l'empeut. Sus de basas de Crataegus monogyna, empeutava d’albespina ròsa, de perièr, de mesplièr, mesclant sus un mèsme arbre aquestas varietats. Produisiá d'arbres que donavan de fruchs d’un costat e de flors de l’autre. Realisava tanben d'empeuts en escuçon sus una mèsma camba mesclant albespina ròsa, perièr, mesplièr, que fasiá d'arbres ont cada branca èra diferenta. Donèt a aquestas creacions lo nom de Sulcudus e de desena d'aqueste tipe d’arbres foguèron plantats dins los diferents pargues e jardins de la vila. Fauta d’entreten, fòrça d'aqueste arbres degenerèron e sol demora l'empèut d’albespina ròsa que passèt las autras; pasmens, se pòt encara admirar de magnifics especimens de Sulcudus dins lo pargue de Pontevedra ont cada annada al mes de mai, aquestes arbres se cobrisson de flors ròsas e blancas (albespina e perièr) e que a partir d'agost produson fòrça bèlas pèras.

Glastonbury Thorn[modificar | Modificar lo còdi]

La legenda de l'albespina de Glastonbury es crestiana. Josèp d'Arimatia auriá plantat son pal sul puèg de Wearyall (Wearyall Hill) ont prenguèt per venir una magnifica albespina. Aquesta albespina es mencionada pel primièr còp dins Lyfe of Joseph of Arimathea [la vida anglosaxona al subjècte de Josèp d'Arimatia] que data del sègle XVI. Aquesta albespina florissiá dos còps l'an. Una florason pauc après lo solstici d'ivèrn sul "fusta vièlha" e un autre de prima sus la "fusta jova". La florason de l'ivèrn èra considerada coma un miracle.

L'arbre foguèt talhat pendent la Primièra Revolucion anglesa al la mitat desègle XVII siècle. Un novèl foguèt plantat en 1951 mas encara foguèt vandalizat en 2010[2].

Proprietats medicinalas[modificar | Modificar lo còdi]

Las flors son utilizadas coma ipotensor, antispasmodic e sedatiu.

Las fuèlhas son tonicardiacas. Val melhor, alara, de mesclar pas fuèlhas e flors dins una mèsma bevenda.

Enemics[modificar | Modificar lo còdi]

Gala de Taphrina crataegi.
  • La mycota Taphrina crataegi (ascomycèta) produch de bofigas rossenca sus las fuèlhas.
Aporia.crataegi, canilha.

La canimha del parpalhon de jorn (ropalocer) seguèt se noirís d'Albespina:

  • Gaze, pierid de l'albespina Aporia crataegi (Pieridae).

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Data modèrna fa referéncia a la data del calendièr gregorian instaurat en 1582 pels catolics, mas dins los païses protestants l'introduccion se faguèt pauc a pauc. Lo calendrièr gregorien desplacèt las datas de 10 jorns. Lo 25 de decembre se trapèt donc èsser lo 5 de genièr.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. CHRISTENSEN, K. I. (1992).
  2. Salkeld, {{{2}}}, .

Annèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • André Sabourin, «  », Le Naturaliste canadien, vol. 142, no 1,‎ 2018, p. 6-15 (DOI 10.7202/104201ar, lire en ligne [archive])..

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]