Espelugas de Sara
Las espelugas preïstoricas de Sara, en Labord (Bascoat), dens lo departament deus Pirenèus Atlantics, que son ua curiositat naturau per la loa formacion geologica atipica. Que'ns aprochan a las originas mitologicas deu pòble basco.
Fauna[modificar | Modificar lo còdi]
Bèth temps a (mei de 10 000 ans a) qu'èran ocupadas peus orses de las cavèrnas durant los periòdes d'ivernacion. Uei lo dia que son l'abitat de 13 espècias de tinhahús, despuish 1999 devath la proteccion deu Conservatòri regionau d'espacis naturaus d'Aquitània e deu Grop de quiroptèrs d'Aquitània per'mor d'estar miaçats peu desranjament, la modificacion deu lor mitan e la pollucion provocada peus pesticidas qui entrainan ua amendrida de las loas ressorsas alimentàrias.
Cronologia de las ocupacions[modificar | Modificar lo còdi]
Preïstòria[modificar | Modificar lo còdi]
Los vestigis d'ocupacion mei ancians que son rascladors e esclats d'au mensh 45 000 ans (Mosterian), puntas e burins nombrós de cap a 25 000 ans (Gravetian) e lamelas e gratadors de cap a 13 000 ans (Magdalenian).
Torisme au sègle XXau[modificar | Modificar lo còdi]
Lo torisme que i apareishó au sègle XXau. Las espelugas que son obèrtas a la visita. En accès libre, que's tròba un parc megalitic tornar bastit e un musèu dedicat a l'antropològ Jose Migel Barandiaran. E que mei, ua cavitat que serveish tà formar espeleològs.
