Vèspa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vèspa germanica

Lo mot vèspa designa d'unes insèctes de l'òrdre dels Imenoptèrs e de la classa pterygota, grop neoptera.

Tenon generalament un abdomèn jaune raiat de negre e la feme pòrta un fisson verinós.

Aquel nom correspond pas a un nivèl precís de classificacion scientifica de las espècias. Es un nom vernacular que lo sens es ambigú en biologia que pòt designar divèrsas espècias d'insèctes classadas dins diferentas familhas d'Imenoptèrs apocrits.

Dins lo langatge comun, una vèspa designa sovent un insècte del genre Vespula, siá la vèspa comuna (Vespula vulgaris) o la vèspa germanica (Vespula germanica), doas espècias fòrça comunas en Euròpa.


Caracteristicas generalas[modificar | Modificar lo còdi]

Las vèspas mesuran abitualament entre 10 e 19 mm, e an una morfologia de basa pròcha de las abelhas amb un cap dotat de mandibulas e d'un parelh de banetas, d'un parelh d'uèlhs compausats, un torax ont son fixadas sièis patas e quatre alas membranosas, e un abdomèn de colors vivas amb a l'extremitat un fisson religat a una glandola de verin. Contrariament a l'abelha que son fisson es en forma de croquet, la vèspa pòt fissar mai d'un còp pr'amor de la forma del seu fisson qu'es fòrça ponchut.