Usufruch

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L'usufruch es lo drech de se servir d'un ben (demorar un ostal, utilizar de mòbles…) o de ne percebre los revenguts (per exemple encaissar de logièrs, d'intereses o de dividendes), sens pasmens se ne dessasir. En França, se definís a l'article 578 du Còde civil, en Espanha, pels articules 467-490 e 491-529 de Còde Civil, en Itàlia, pels articles 978 e seguents del còde civil.

L'usufruch es l'associacion de dos drechs desmembrats del drech de proprietat: l'usus e lo fructus. Forma un parelh amb la nuda proprietat, que n'es complementari, que consistís en lo tresen drech desmembrat de la proprietat, lo drech d'alienar, o abusus.

Se diferéncia de la proprietat que dona pas lo drech de destruire o d'alienar la causa. Mai, l'usufruch a necessariament una durada, alara que lo drech de proprietat es imprescriptible levat en cas d'usucapion.

Definicion[modificar | Modificar lo còdi]

Vaquí un pomièr: quand soi usufruchièr, ai drech de culhir de pomas pendent tota ma vida mas ai pas lo drech de lo tombar nimai de lo vendre.

L'usufruch es un drech real (drech portant sus una causa) balhant lo drech d'usatge e lo drech al fruch d'una causa apartenent a altrú. En drech francés, l'usufruch se definís segon lo còde civil francés coma lo drech de gausir de las causas qu'un autre a la proprietat, coma lo quita proprietari, mas a la carga de ne conservar la substança[1].

L'usufruchièr a donc l'usus e lo fructus, mas son drech es limitat per l'obligacion de conservar la substança de la causa per lo tornar a tèrme al nud proprietari que gardèt l'abusus, es a dire la capacitat de vendre, de donar o de destruire lo ben.

Usus: es un mot latin qui significa "usatge" tot coma lo mot "Fructus" que significa "gausiment". Ensems compausan lo mot "Usufruch", que significa lo drech d'utilizar e de gausir de fruchs, es a dire dels revenguts d'un ben que la "nud proprietat" apartent a una autra persona.

L'usufruch pòt portar sus:

  • un imòble (coma un ostal), e s'apròcha del drech d'usatge e d'abitacion per exemple es mencionat a l'article 274 del Còde civil francés[2] relatiu a las consequéncia del divòrci[3].
  • de valors coma l'argent o d'actions, o quin que siá lo tipe de ben. A causa de la consomacion de la causa objècte de l'usufruch dins aquel cas, se parla de quasi-usufruch.

Drechs e obligacions de l'usufruchièr[modificar | Modificar lo còdi]

Los dreches[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Derech d'utilizar e gausir de la causa. Dins cas del quasi-usfruch que lo ben consuma o se destrusís a l'usatge (per exemple, una expleitacion forestièra que s'expleita al tombar los arbres árboles o una expleitacion d'ovíds lque se las lèva la lana), l'estipulacion donarà la mena de l'usatge.
  2. Derech a percébre los fruchs que donan lo ben.
  3. Derech a dispausa del sieu derech d'usufruch plenamene, lo transferir, lo logar e l'alinar.
  4. Derech a melhorar lo ben usufruch, mas sens 'alterar sa forma o sa sustància e sens derech a indemnizacion a la fin de usufruch.

Las obligacions[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Conservar la causa dins sa forma e sustància; es a dire, sens la destruïre o la damtjar, levat los quasi-usufruchs suls bens consumables o dins las expleitacions de las minas. L'usufruchièr deu realizar las reparacions ordinàrias que necesitan las causas donadas en usufruch.
  2. Realizar l'inventari del ben abans l'intrada.
  3. Prestar fermança en garantía de l'acompliment de sas obligaciones.
  4. Restituir lo ben a la fin de l'usufruch.

L'usufruchièt deu permitir al nuda propietari que melhore la causa se fa pas prejudici a la valor de l'usufruch. L'usufructuchièr deu el pagar los impòstes e contribucions que grevan la causa e sos fruchs, e las òbras ordiàrias de la comunautat dels propietaris se cal (lo nuda propietari, las òbras extraordinàrias.)

Derechs e devers del nud propietari[modificar | Modificar lo còdi]

Lo propietari de la causa levada de l'usufruch es lo "nud" propietari; es a dire, lo propietari "desnusat" o desprovist de las mai importantas de las facultats del derech de propiedad. Pasmesn, consèrva unes derechs:

  1. Derech al subjècte la garda de l'usatge del ben.
  2. Derech a que li siá tornat lo ben a la fin de l'usufruch segon las condicions estipuladas.
  3. Derech a executar la fermança per cobrir de los mancaments de l'usufruchièr e reclamar que l'usufruchièr realise un inventari de las causas usufruchs.
  4. Obligación de liurar lo bien a l'usufruchièr e l'epachar pas qu ne gausís del mismo de biais pacific.

Tèrme de l'usufruch[modificar | Modificar lo còdi]

L'usufruch se pòt atudar per:

  • La mòrt de l'usufruchièr (dins lo cas d'un vaitgièr p.ex).
  • L'expiracion del tèrme estipulat o realizacion de oresolutòria.
  • La consolidacion dins un títol unic de l'usufruch e la propietat.
  • La renonciacion de l'usufruchièr.
  • La pèrda o l'extincion del ben, levat dins los cases es cambiat per una indemnizacion o d'otres bens (dins lo cas des quasi-viatgièrs p.ex.).
  • La resolucion del derech constitutiu de l'usufruch.
  • La prescripcion per non usatge del bien per l'usufruchièr pendent lo delai donat per la lei.

Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. article 578 du Code civil français.
  2. Article 274 du Code civil français
  3. Pasmens, se lo titulari del drech d'abitacion pòt demorar gratuitament lo quita ben, pòt pas lo logar a un tèrç, çò qu'es lo fructus de l'Usufruch.

Vejats tanben[modificar | Modificar lo còdi]