Tintura d'iòde

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Tintura d'iòde utilitzada pendent una anestesia peridurala.

En medecina, la tintura d'iòde es un antiseptic e antifongic[1] poderós compausat d'iòde dissolgut dins l’alcòl, mai precisament dins l'etanòl, mai sovent a un taus de 10 %. Tanben existís de mesclas a 2 %, 3 % e 7 %. Es un element essencial d'un estug de subrevida utilizat per desinfectar e assanir.

Fòrça lèu apareguèt après la descobèrta de l'iòde per Bernard Courtois en 1811. Foguèt enseguida massissament utilizada per las armadas.

Uèi, l’iòde e sos derivats convenon a las plagas e cremaduras superficialas pauc espandidas[2].

  • Cal pas l'associar als antiseptics contenent de mercuri (formacion de compausats caustics).

Dins de cas de patologias tiroïdianas, coma l'ipotiroïdia, un apond d'iòde pòt èsser benefic. Aquel apond se pòt far per via cutanèa grâce a la tintura d'iòde. S'aplica directament sus la pel e l'organisme va l'absorbar segon los sieus besonhs.

Preparacion[modificar | Modificar lo còdi]

Se dissòlv 70 g d'iòde e 50 g d'iodur de potassi dins 50 ml d'aiga. Après se dilua aquela solucion concentrada a 1 litre amb d'etanòl.

Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Tableau comparatif des antiseptiques par le Centre AntiPoison du CHRU de Lille