Philippe Pétain

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Philippe Pétain
Imatge illustratiu de l'article Philippe Pétain
Foncions
Cap de l'Estat francés
(Vichèi)
11 de julhet de 194020 d'agost de 1944
Biografia
Data de naissença 24 d'abril de 1856
Luòc de naissença Cauchy-à-la-Tour

Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain (24 d'abril de 1856, Cauchy-à-la-Tour23 de junh de 1951, L'Île-d'Yeu), generalament sonat Philippe Pétain o Marescal Pétain (Maréchal Pétain), foguèt un general francés que recebèt la distinccion de Marescal de França, e que foguèt puèi cap de l'estat francés, entre 1940 e 1944.

Cap militar de primièr plan durant la Primièra Guèrra mondiala, Pétain es generalament presentat coma lo venceire de la batalha de Verdun e, amb Georges Clemenceau, coma l'artesan du redreiçament del moral de las tropas après las mutinariás de 1917. Foguèt nomenat commandant en cap de las forças francesas e ocupèt aquel pòst entrò la fin de la guèrra, mentre qu'en març de 1918, al moment ont es un comandement suprèma de las fòrças aliadas, la direccion de l'ensemble de las armadas aliadas li escapa al profièch de son rival Ferdinand Foish. Foguèt fait marescal de França en novembre de 1918.

En 1925, Pétain venguèt comandant de las fòrças francesas combatant als costats d'Espanha dins la guèrra del Rif, en luòc e plaça del marescal Lyautey qu'ocupava lo pòst dempuèi 1912. Aureolat d'un immens prestigi a l'endeman de la guèrra, venguèt academician en 1929 e ocupèt las fonccions de ministre de la Guèrra, de febrièr a novembre de 1934, es nomenat puèi ambaissador en Espanha, dirigida alara per lo general Franco (1939).

Rapelat al governament lo 17 de mai de 1940 après lo començament de l'invasion alemanda, s'opausèt a la perseguida d'ua guèrra que considerava coma perduda e dont imputèt lèu la responsabilitat al regim republican. Cap de fila dels partisens de l'arrèst dels combats, venguèt president del Conselh en remplaçament de Paul Reynaud lo ser del 16 de junh de 1940 e apelèt, tre lo 17 de junh de 1940, de cessar lo combat. Faguèt signar l’armistici del 22 de junh de 1940 amb l'Alemanha d'Adolf Hitler a Rethondes al meme luòc e dins la meme veitura de camin de fèrre ont èra estat signat autrecòps l'armistici de 1918 per l'Alemanha alara vencida, segon la volontat de Hitler, tirant aital França del conflicte.

Investit dels plens poders constituents per l'Assemblada nacionala, siá la reünion del Senat e de la Cambra dels deputats lo 10 de julhet de 1940, s'autrejèt l'endeman lo títol de « cap de l'Estat francés », que conservèt durant las quatre annadas de l'ocupacion de las armadas del IIIen Reich.

Installat en zona liura a Vichèi al cap d'un regim autoritari, aboliguèt las institucions republicanas e las libertats fondamentalas, e dissolguèt los sindicats e los partits politics, instaurèt una legislacion antimaçonica e antisemita tre agost e octobre de 1940, de son autoritat pròpria. Engatjèt lo país dins la Revolution nacionala e dins la collaboracion amb l’Alemanha nazia.

Lo regim que dirigiguèt fins a julhet de 1944 foguèt declarat illegitim per lo general de Gaulle a la Liberacion.

Emmenat contre son gra pels alemands en agost de 1944 a Sigmaringen, menat en Soïssa en abril de 1945 d'ont se rendrà a las autoritats francesas, foguèt jutjat en julhet de 1945 per intelligéncia amb l'enemic e nauta traison per la Nauta Cor de Justícia. Foguèt condemnat a la pena de mòrt, mas en rason de son grand atge la pena foguèt comuada en empresonament a perpetuitat per lo general de Gaulle, cap del govèrn provisòri de la Republica Francesa. Moriguèt lo 23 de julhet de 1951 en detencion a L'Île-d'Yeu, ont foguèt puèi rebondut.