Ola de pression

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Una ola de pression

L'ola de pression, coquèla de pression, lo topin de pression o la clòcha de pression, la brasiera de pression o cosedoira de pression[1] es una aisina per cosinar, amb una tapadura ermetica que reten lo vapor. Lo vapor fa aumentar la pression dins de l'ola, causa qu'evita que la temperatura demòre al nivèl d'aqueste del bolh de l'aiga (100 °C al nivèl de la mar) e puge mai, obtenent atal una mai granda rapiditat en la coseseon dels aliments. Dipausa una valva que daissa escapar lo vapor quand s'es arribat a una pression determinada, e tanben una autra de seguretat per evitar que l'excès de pression, se la primièra maca, pòsca far esclatar l'ola.

Istòria e evolucion[modificar | Modificar lo còdi]

En 1679, lo fisician e matematician anglofrancés Denis Papin (1647-1712) inventèt una ola de vapor amb una valva de seguretat —que lo nomenèt digesteur— que l'aiga bolhisca a una nauta temperatura de biais que la carn e autres aliments podián còser en mens temps que dins las olas convencionalas utilizadas fins alara.[2] Presentèt son invencion a la Royal Society de Londres en 1681, mas lo novelum demorèt pas qu'un estudi scientific de mai. Malgrat aquò aquel trabalh li serviguèt que foguèt admés coma membre d'aquela societat scientifica. Caldriá esperar la fins del sègle XX per que se realize l'invencion e se fabrique d'olas de pression.

Esquèma de foncionament de la valva de seguretat. En condicions normalas lo ressòrt manten la valva tancada. A mesura que l'ola s'escalfa la pression interior aumenta buta la valva fins que demore liura la sortida dels gasos (aire e vapor d'aigua) a l'exterior e limitant la pression a l'interior. La pichona grandor de l'orifici de sortida es responsable del caracteristic fiuladís de les olas ancianas.


Un brevet foguèt concedit en França, en 1948, quand M. Devedjian fabriquèt un modèl de coseson rapida que nomenèt cocotte minute. En 1952 George Laverne perfeccionèt l'invencion amb un nòu modèl d'olas de granda capacitat (300 litres) qu'avián un sistèma de tapadura especiala. Aquel modèl aguèt un grand succès e l'aqueriguèt l'armada francesa.

A l'an seguent, lo 1953, sortís la supercocotte SEB (Societé de Emboutissage de Bourgogne) fabricada pels fraires Lescure.

A comptar de 1978 las olas de pression venon sempre mai abotidas e rapidas, en perfeccionant los mecanismes de barrament e de seguretat, permetent atal una màger pression e una coseson mai rapida. Los darrièrs modèls an un sistèma nomena Food Contraròtle qu'en mai d'indicar la pression evacua l'oxigèn de l'interior de l'ola. A l'indicar l'abséncia de pression la persona que manipula l'ola sap que pòt la dobrir amb tota seguretat, e cosinar sens oxigèn las aliments conservan sas proprietats e color naturala.

Foncionament[modificar | Modificar lo còdi]

Las condicions de pression e temperatura a l'interior de l'ola de pression (1→2) empedisson l'ebullicion del liquid, Levat que se refredi rapidament lo vapor d'aiga en provocant una rapida davalada de la pression (2→3).

Al contrari de çò que se crei, al dedins d'una ola de pression l'aiga capita pas jamai a bolhir, que s'accelera la coseson per simpla aumentacion de la temperatura de l'aiga.

Se s'obsèrva lo diagrama que l'ebullicion s'atendrà cada còp que se realiza lo passatge la dicha «linha de liquid», que separa las zònas del liquid (L) e del gas (G) dins lo diagrama termodinamic. Alara, quand se tapa l'ola la majoritat del gases contengut a l'interior serà l'aire e non pas la vapor d'aiga. Atal la pression a l'interior sempre serà deguda, d'un costat, a la soma de çò ven del vapor d'aiga, que la quantitat aumenta a mesura qu'aumenta la temperatura per efièch del evaporacion. E, de l'autra, de la pression parciala responsabla del calfament progressiu de l'ola que fa que la pression s'alunha, a l'enterior, d'aquesta de saturacion, causa qu'empedís lo bolh de l'aiga a l'interior de l'ola. Es a dire, la linha de liquid passa pas jamai per la linha 1→2 que representa l'evolucion de las condicions de pression e temperatura a l'interior de l'ola.

De mèsme biais, un còp arribat al maxim de pression que determina la valvua (per son pes o per un ressòrt) a l'interior de l'ola se modifica pas. La manténer a fuòc fòrt accelera pas pas la coseson mas aumenta simplament la evaporacion d'aiga e las pèrdas de vapor per de la valva.

Excepcionalment se pòt produire lo bolh amb un refregiment rapid de la mescla d'aire e vapor d'aiga, per exemple, quand se vòl dobrir rapidament l'ola e se la plaça jos un raj d'aiga. Aquel raj d'aiga refreja las parets del recipient provocant la condensacion de la vapor d'aiga e una rapida bassa de la pression a l'interior de l'ola de sbiais que se passa la linha de liquid (2→3). En aquel cas se passa lo bolh subta de l'aiga, amb una fòrça que pòt far quitament que lo liquid s'escape del jonch d'estanqueïtat del recipient o de la quita valva. Es presisament la causa que al obrir l'ola encara jos pression amb lo risc de sofrir cremaduras per recebre lo liquid caud o de vapor.


Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. dicod'Òc (locongres.org)
  2. Tredgold, Thomas. The steam engine: comprising an account of its invention and progressive improvement (en anglès). J. Taylor, 1827, p.7. 

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

  • Reial decrèt 769/1999 que transposa a la legislacion espanhòla la directiva 97/23/CE sus equipas de pression de la Comunitat Europèa (castelhan)
  • Enciclopèdia Universala en castelhan (castelhan)