Mitani

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Fotografia dei roïnas d'un palais datat dau periòde de Mitani sus lo site arqueologic de Tell Brak.

Mitani es un reiaume antic de Mesopotamia que dominèt lo nòrd de Siria entre lei sègles XIV e XIV avC. Probablement d'origina hurrita, sei sobeirans dominèron un ensemble mau conegut d'estats vassaus. Pasmens, l'istòria de Mitani es quasi desconeguda car sa capitala, Washshukanni, es pas encara estada descubèrta per leis arqueològs. Ansin, la màger part dei fònts sus aqueu reiaume provènon de documents egipcians ò ititas ò de recèrcas modèrnas menadas sus de sites periferics.

L'emergéncia dau reiaume aguèt benlèu luòc durant un periòde d'afebliment d'Egipte, deis Ititas e de Babilònia au començament dau sègle XVI avC. Durant lo sègle XV avC, capitèt de mantenir son independéncia còntra leis ambicions expasionistas egipcianas e ititas. Pasmens, au sègle seguent, de divisions intèrnas afebliguèron la dinastia reiala e Mitani se fragmentèt lentament sota la pression militara deis Ititas e lei revòutas de sei vassaus. La data precisa de sa disparicion es pas coneguda.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Originas e formacion[modificar | Modificar lo còdi]

Leis originas de Mitani son mau conegudas. Sa formacion aguèt luòc dins un contèxte d'afebliment dei poissanças tradicionalas dau nòrd de Siria après la destruccion d'Alèp e de Babilònia per lo rèi itita Mursuli Ièr († 1590 avC). Pasmens, aquelei vilas conoguèron un periòde de redreiçament pendent lo rèine d'Hantili Ièr (1590-1560 avC) que correspond a un declin relatiu de la poissança itita. Aqueu vuege permetèt donc probablament lo desvolopament d'un principat poderós dins la region.

La premiera mencion de Mitani dins de documents escrichs sembla datar dau rèine dau faraon Thutmosis Ièr (vèrs 1504-1492 avC). Dins aquò, de sagèus dinastics utilizats per lei sobeirans de Mitani indican lo nom de rèis anteriors a aqueu periòde. Segon leis ipotèsis actualas, Mitani es eissit de l'union d'un ensemble de principats hurrites[1]. Aqueu procès es benlèu descrich dins de cronicas ititas dau sègle XVI avC que parlan d'una coalicion de rèis hurrites en Siria e d'un « rèi dei tropas hurritas ».

Un reiaume entre Egipte e Ititas[modificar | Modificar lo còdi]

En causa de sa posicion, Mitani deguèt faciar de menaças exterioras nombrosas. Au nòrd, leis Ititas èran una poissança militara importanta, centrada sus l'Anatolia Orientala, qu'èra a assaiar d'estendre son influéncia sus lo nòrd de Mesopotamia e de Siria. Au sud-oèst, leis Egipcians s'opausavan a aquela expansion per mantenir sei posicions tradicionalas en Siria-Palestina. Enfin, a l'èst, la dinastia cassita de Babilònia dominava la Mesopotamia Centrala mai sei relacions amb leis estats sirians son desconegudas[2].

L'expansionisme egipcian foguèt un problema important per lei sobeirans de Mitani durant lo sègle XV avC, especialament durant lei rèinas de Thutmosis Ièr e de Thutmosis III (vèrs -1458-1425 avC). En particular, lo 16 d'abriu de 1457, lei tèxtes egipcians mencionan una victòria a Meggido de l'armada dau faraon còntra una coalicion formada per Mitani e sei vassaus. Pasmens, aquela desfacha aguèt probablament d'efiechs limitats car la dominacion de Mitani sus lei principats situats lòng de sa frontiera sud foguèt gaire contestada durant aqueu periòde.

Lei conflictes entre Mitani e Ititas semblan egalament començar au sègle XV avC. La region de Kizzuwatna foguèt l'enjòc premier d'aquelei guèrras pendent lei rèines de Tudhaliya Ièr e de Tudhaliya II (sègles XV-XIV avC). Situada au sud dei Monts Taurus, foguèt annexada per leis Ititas dins lo corrent dau sègle XV avC maugrat una reaccion de Mitani durant lo rèine de Shaushtatar Ièr ò de Shaushtatar II[3]. Durant lo rèine dau rèi itita Arnuwanda Ièr (vèrs 1420-1400 avC), Mitani deguèt tanben faciar una incursion itita vèrs Alèp. Pasmens, la situacion de Mitani se melhorèt durant la premiera mitat dau sègle XIV avC en causa d'atacas de pòbles anatolians còntra leis Ititas e d'una politica d'aliança amb Egipte.

Lo declin de Mitani[modificar | Modificar lo còdi]

Dins lo corrent de la segonda mitat dau sègle XIV avC, Mitani perseguiguèt sa politica de raprochament amb Egipte e aprofichèt lei problemas deis Ititas per mantenir son independéncia. Pasmens, comencèt de conóisser de trèbols intèrnes amb de mencion d'assassinats e de complòts a la cort. Ansin, après la reorganizacion dau reiaume itita realizada per Suppiluliuma Ièr (1344-1322 avC), Mitani aguèt de dificultats per faciar lo retorn ofensiu deis Ititas. D'efiech, après una premiera revirada, Suppiluliuma Ièr ocupèt una partida de Siria e obtenguèt l'aleujança de plusors vassaus tradicionaus de Mitani e d'Egipte.

L'assassinat dau rèi Tushratta, benlèu a l'iniciativa de son fiu Shattiwazza, compliquèt la situacion de Mitani amb una scission dau reiaume. Batuts per Artatama II e Shutarna III, lei partisans de Shattiwazza foguèron obligats de s'enfugir en Babilònia. S'alièron amb leis Ititas qu'installèron Shattiwazza coma senhor de Karkemish. En parallèl, plusors vassaus restaurèron son independéncia, especialament leis Assirians.

La fin de Mitani es mau coneguda e sembla la consequéncia d'un procès de fragmentacion entre principats rivaus, plaçats sota la proteccion dei poissanças vesinas (Ititas, Egipte, Assirians...). D'efiech, de senhors e de rèis de guerriers hurrites son mencionats dins mai d'un tèxte durant tot lo rèsta dau millenari II avC. En particular, opausèron una certana resisténcia ai projèctes assirians de transformar l'administracion regionala. La disparicion definitiva dei vestigis de Mitani se debanèt probablament amb l'arribada deis Aramèus dins la region.

Cultura[modificar | Modificar lo còdi]

Fotografia d'una terralha de Nuzi.

La cultura de Mitani es principalament coneguda gràcias ai cavaments menadas dins lei roïnas d'Alalakh e de Nuzi. Au nivèu arquitecturau, an mostrat la restauracion de bastiments pus ancians. En revènge, au nivèu tecnic, una terralha especifica, dicha terralha de Nuzi, e un mestritge dau trabalh dau veire foguèron identificats coma de caracteristicas dei periòdes de dominacion de Mitani.

Coma per lo rèsta de l'istòria e de l'organizacion d'aquel estat, la religion de Mitani es quasi desconeguda. Lei fònts quasi unicas son de letras diplomaticas que mencionan un ensemble de divinitats, probablament per òrdre d'importància. Un racònte mitologic mesopotamian, lo Cicle de Kumarbi, es tanben una fònt possibla d'informacions car a probablament una origina hurrita.

Annèxs[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) Eva Cancik-Kirschbaum, Nicole Brisch e Jesper Eidem (dir.), Constituent, Confederate, and Conquered Space in Upper Mesopotamia : The Emergence of the Mittani State, De Gruyter, 2014.
  • (fr) Jacques Freu, Histoire du Mitanni, L'Harmattan, coll. « Kubaba / Antiquité », 2003.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Dins lo corrent dau sègle XX, una ipotèsi frequenta depintava Mitani coma un reiaume fondat per una dinastia indoariana sostenguda per una noblesa guerriera hurrita. Pasmens, aquela teoria es desenant fòrça contestada car lei signes indoarians son rars e pas pus nombrós que dins d'autrei reiaumes contemporanèus de Mitani.
  2. Lo periòde cassita de Babilònia es sovent considerat coma una epòca de declin relatiu.
  3. Segon certaneis istorians, Shaushtatar Ièr e Shaushtatar II son en realitat un meteis sobeiran.