Mercenari

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Un mercenari es un soudat professionau recrutat mejançant finança per un Estat, per una companhiá, per un movement politic ò per una autra mena d'organizacion, legala ò no,n en fòra dau sistèma de son recrutament regular. Lo mercenariat apareguèt tre l'Antiquitat anciana d'un biais independent dins plusors regions diferentas.

Dins lo corrent dau sègle XX, lo tèrme es vengut negatiu e lo mercenariat foguèt pauc a pauc definit e enquadrat per la lèi. Dempuei 1977, la màger part dei país an adoptat una definicion comuna dau mercenari qu'es un individú recrutat especialament per participar a un conflicte armat en cambi de l'obtencion d'un avantatge personau (generalament una sòlda fòrça superiora ai soudats realizant de missions identicas), qu'es pas de la nacionalitat dei territòris regardats per lo conflicte, que fa pas partida dei fòrças armadas regardadas per lo conflicte e qu'es pas mandat en mission oficiala per un autre Estat ò per una autra organizacion. Un mercenari capturat a pas drech a l'estatut de presonier de guèrra e es donc generalement jutjat segon lei lèis civilas.

L'interès de recrutar de mercenaris es sovent multiple. Permet d'aquistar rapidament de competéncias militaras, de completar d'efectius jutjats tròp febles ò de realizar d'accions onte la mòrt ò la preséncia de soudats dei fòrças regularas es pas considerada coma acceptabla per lo poder politic. Pasmens, i a tanben d'inconvenients. D'efiech, lo còst es sovent important, la fidelitat dei mercenaris es pas totjorn segura e la cooperacion amb lei tropas regularas es egalament pas sistematicament aisada en causa de rivalitats ò de tacticas diferentas.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]