Legion romana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Estèla representant de legionaris romans (Glanum).

La legion èra l'unitat de basa de l'armada romana antica dau periòde republican a la fin de l'Empèri Roman. Unitat d'infantariá pesuca dotada d'una disciplina e d'un entraïnament lòngtemps inegalat, lei legions compausavan l'elèit de l'armada romana. Dominèron lei prats batalhiers europèus fins a la fin dau sègle IV e la batalha d'Andrinòple (378).

Conoguèron d'organizacions variablas dins lo corrent de l'istòria romana. A l'origina, èran tradicionalament formadas d'aperaquí 4 000 a 6 000 combatents, recrutats au sen dei ciutadans romans, devesits entre tres linhas e 30 manipules. A la fin dau sègle II av. JC, lei manipules foguèron remplaçadas per 10 coòrtas. A partir dau periòde imperiau, leis efectius dei legions demeniguèron fins a 1 000 òmes e sei combatents èran generalament d'estrangiers que podián venir ciutadans romans a la fin de son engatjament. En parallèl d'aquela demenicion de l'infantariá legionària, lei tropas auxiliaras (infantariá barbara, cavalariá... etc.) venguèron pus importantas. Lei legions dispareguèron dins lo corrent dau sègle V ambé l'afondrament de l'Empèri Roman d'Occident e lei mutacions militaras de l'Empèri Roman d'Orient.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Yann Le Bohec, L'armée romaine sous le haut empire, Picard, 2002.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]