Filantropia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Sortida del grèc philos (amic), e anthropos (òme), la filantropia es la filosofia o doctrina de vida que plaça l'umanitat en primièr plan de las siás prioritats. Un filantròp cèrca de melhorar l'avenidor de sos semblables per dons en argent, la fondacion o sosten d'òbras, etc, d'un biais desinteressat. La filantropia s'opausa a la misantropia.

Causas e motivacions de la filantropia[modificar | Modificar lo còdi]

  • causas religiosas: importància del don dins nombrosas religions
    • Lo puritanisme protestant encoratja l'ascetisme e refusa lo luxe. A mai insistís sus la valor del trabalh.
  • la filantropia permet al donaire de daissar son nom per la posteritat: als Estats Units per exemple, de nombroses bastiments universitaris e galariás dins los musèus pòrtan lo nom d'un filantròp.
  • la filantropia permet de constituir una ret de relacions e de ganhar notorietat dins lo mond dels afars.

Vision filosofica de la filantropia[modificar | Modificar lo còdi]

La filantropia es pas vista de contunh coma un ben universal. La filantropia pòt menar l'òme cap a un estat de passivitat.

Vision politica de la filantropia[modificar | Modificar lo còdi]

La concepcion dominanta de la filantropia es un solidarisme liberal: cadun es liure de s'engatjar, d'ajudar autrú sens cap de contrencha. La Glèisa ten una plaça importanta dins aquesta mena d'accion, pasmens los laïcs s'engatjan tanben.

Los govèrns sostenon sovent las accions filantropicas. Dins mantun país, las personas que donan argent benefician d'una demesida de talhas.

Qualques filantròps famoses[modificar | Modificar lo còdi]

  • Baron Taylor (1789-1879). Grand viatjaire, dessenhaire, literator, inspector de las Bèlas Arts, administrator de la Comèdia Francesa... Aguèt un ròtle pionièr dins lo movement mutualista francés. Protector incansable de las arts e de las letras, mantuna societat de socors mutual se fondèt a partir de son iniciativa, qu'amassa escrivans, musicians, pintres, inventors industrials, e tanben membres de l’ensenhament public e privat.

La primièra d'aquelas associacions es l’Associacion dels Artistes dramatics, societat de socorses mutuals, creada en 1840. L’associacion es formada a l'encòp per organizar una caissa de socors eficaça per portar ajuda als actors necessitós e per constituir una caissa de retirada.

... n' Andrew Carnegie...

Creèt aproximativament 2500 bibliotècas publicas gratuïtas als Estats Units que an son nom, las ditas Carnegie Libraries (Bibliotècas Carnegie, la mai famosa es la New York Public Library). A mai financèt 65 bibliotècas annèxas dins la vila de Nòva York. Portèt ajuda tanben a las institucions culturalas (musèus, Carnegie Hall, California Institute of Technology, etc.), a las glèisas e als parcs publics.

  • L'american Bill Gates a decidit de consacrar 95% de sa fortuna per la luta contra las malautiás e l'analfabetisme dins los Païses del Sud. La fondacion Gates, que se creèt en 2000, a despensat ja 9,26 miliards de dolars, subretot pr'amor de vaccinar 55 milions d'enfants.
  • Warren Buffett anoncièt lo dimenge 25 de junh de 2006 son intencion de donar 37 miliards de dolars, valent a dire 29,6 miliards d'èuros, a d'organizacions caritativas dirigidas per son amic Bill Gates e per de membres de sa pròpria familha. Aquela decision, que pòrta sus mai de 80% de sa fortuna, constituís la donacion individuala mai importanta jamai réalisée als Estats Units rèiredavant los autres filantròps de l'istòria..

Donacions per païses[modificar | Modificar lo còdi]

  • Segon lo departament d'Estat dels Estats Units d'America, los dons dins aquel país abastèron la soma de 260 miliards de dolars en 2005 que 77 % sont lo fach dels particulars amb 122,8 miliards de dolars d'ajuda exteriora. La filantropia representa 1 % du PIB estatsunian, çò es mai del doble de la mejana europèa[1]. Existisson 1,14 milions d'associacions de but non lucratiu als Estats Unis e lo secteur non mercantil representa 8,5 % del PIB (contra 4,2 % en França, per exemple...)[2]. Los américans donan cada annada 250 miliards de dolars[2] a las associacions de but non lucratiu e aquels dons sont liures d'impòstes. 5,4 % d'aquels dons van a la cultura (id sunt 13 miliards de dolars)[2]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. A. Kaspi, F. Durpaire, H. Harter, A. Lherm, La civilisation américaine, Paris, PUF, 2004, ISBN 2130543502Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas., p.214
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Frédéric Martel, De la culture en Amérique, Paris, Gallimard, 2006, ISBN 2070779319Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas., p.307