Estela de neutrons

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
RX J1856.5-3754, una estela de neutrons isolada pròche del Sistèma Solar, que l'emission surperficiala es vista pel telescòpi espacial Hubble.

Una estela de neutrons es un astre principalament compausat de neutrons mantenguts ensemble per las fòrças de gravitacion. Tals objètes son lo residú compacte eissit de l'esboldrament gravitacional del còr d'una estela massissa quora aquesta a agotat son combustible nuclear. Aquel esboldrament s'acompanha d'una explosion de las sisas extèrnas de l'estela, que son completament dislocadas e rendudas al mitan interstellar, fenomèn sonat supernova. Lo residú compacte es pas pus vertadièrament una estela : es pas pus lo sèti de reaccions nuclearas e son estructura es radicalament diferenta de la d'una estela ordinària. D'efièit, sa massa volumica es extraordinàriament enauçada, de l'òrdre de mila miliards de tònas per litre, e sa massa compresa dins una forqueta fòrça estreita, entre 1.4 e 3.2 còps la massa del Solelh (veier massa de Chandrasekhar). Aital, una estela de neutrons es una bola de solament 20 à 40 quilomètres de diamètre.

A sa naissença, las estelas de neutrons son dotadas d'una velocitat de rotacion fòrça enauçada, de plusors desenas de torns per segonda. Tenon tanben un camp magnetic fòòrça intense, anant fins a 1011 teslas. Son interior es tanben fòrça atipic, essent principalament compausat de neutrons dins un estat superfluid. S'i tròban tanben dins de proporcions pus modestas de protons e d'electrons supraconductors. La region pus centrala d'una estela de neutrons es actualament mal coneguda del fait de sa densitat pron enauçada. Pòt èsser compausada de neutrons o de formas de matèria pus exoticas.