Elie Wiesel

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Elie Wiesel
imatge:Elie Wiesel 2012 Shankbone.JPG
Elie Wiesel en 2012
Nom de naissença(he) Eliezer Wiesel Modifica el valor a Wikidata
Naissença30 de setembre de 1928, Sighetu Marmației (Romania)
Decès2 de julhet de 2016, Nòva York (Estats Units d'America)
Occupacionescrivan, professor, miltant dels drechs de l'Òme

Laureat Nobel

Eliezer Wiesel, dich Elie Wiesel, nascut lo 30 de setembre de 1928 a Sighetu Marmației (Romania) e mòrt lo 2 de julhet de 2016 a Nòva York (Estats Units d'America), es un escrivan e filosòf american.

Eissit d'una familha josièva ortodòxa e assidica ongresa e de lengas francesa, ebraïca, yiddish e anglesa, consacra una partida de son òbra a l'estudi de la Shoah, que se'n salvèt.

Grand crotz de la Legion d'Onor e comandaire de l'òrdre de l'Empèri britanic, avent recebut als Estats Units d'America la medalha d'aur del Congrés e la medalha presidenciala de la Libertat, fach doctor honoris causa per mai de cent universitats coma per exemple Harvard, Yale, Stanford, Cambridge, Princeton, Columbia, l'École normale supérieure, Oxford, la Sorbona e l'universitat ebraïca de Jerusalèm, recebèt lo Prèmi Nobèl de la patz en 1986.

Son libre La Nuèch domerèt sus la lista de las melhoras ventas del New York Times, The New York Times bestseller list, pendent nòu setmanas de contunh.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Sighet - L'ostal natal, ara ostal de remembre d'Elie Wiesel.

Elie Wiesel a una enfança paura, mas benastruca[1],[2], a Sighet, dins la region de Maramureş (Romania) d'en primièr estalivada per la guèrra. Mas en mai de 1944, a 15 ans, coma totes los Josieus de la zona ongresa de Transilvània, es deportat amb sa familha pels nazis a Auschwitz-Birkenau, puèi Buchenwald[3]. I perdrèt sa maire e una de sas tres sòrres, e tanben son paire malaut, amb que passèt tot son temps en deportacion. Lo recit d'aquela captivitat (d'una veracitat discutida) se legís dins La Nuèch[4]. Las doas autras sòrres d'Elie Wiesel, Hilda e Bea, tanben desportadas, subrevisquèron[5] Liberat pels Estatsunians en abril de 1945 arriba a Écouis dins un luòc de transit e passa un desen d'ans en França, a París, ont fa d'estudis de filosofia a la Sorbona. Apatrida, escriu lo quotidian israelian Yediot Aharonot, çò que li permet de percorir lo mond e d'encontrar d'importantas personnalitats, d'artistas, de filosòfs, e de caps d'Estat; ven amic de Francés Mauriac e Golda Meir.

Elie Wiesel (7n òme jagut sul 2d reng anant cap al bas) pendent la liberacion del camp de Buchenwald.

A trente ans, comença a descriure son experiéncia concentracionària, de testimoniar per las victimas de la Shoah. Atal comença una longa òbra literària. En mai d'una quinzena de romans, Elie Wiesel es l'autor de quatre pèças de teatre[6], fòrça ensags tractant de subjèctes d'actualitat, de judaïsme (amb per exemple la seriá de la Celebracions : assidica, biblica, talmudica, profetica), lo ligam entre totas aquelas òbras se plaçant dins la defensa de la Memòria. Mai qu'un romancièr, un dramaturg o un essagista, Elie Wiesel se definís d'en primièr coma un contaire.

Vengut ciutadan american en 1963, obten una cadièra en sciéncias umanas a l'universitat de Boston. Entre autres sostenguèt la causa dels Josieus d'Union sovietica.

Se maridèt en 1969, a l'edat de 41 ans, dins la Vièlha Vila de Jerusalèm, amb Marion Erster[7] Rose[8],[9]. Lo mariadatge foguèt celebrat pel rabin Saul Lieberman[10]. Aguèron un filh, Elisha qu'aguèt 2 enfants, Elijah e Shira.


Fondèt en 1980 lo conselh de l'Olocaust american, e denóncia cinc ans mai tard la visita de Reagan al cimentèri militar alemand de Bitburg.

Pauc après aver recebut lo prèmi Nobèl de la Patz de 1986, fondèt amb son esposa la Fondacion Elie Wiesel per l'umanitat[11],[3]. Pendent mai de dos decennias, aquela Fondacion luta per la memòria de l'Olocaust e contra l'indiferéncia, l'intolerància e l'injustícia, subretot organizant d'accions de dialòg internacional e de sensibilizacion de la jovença[11]. Mas en decembre, la Fondacion annóncia que gaireben totes los fons (uns 15,2 milions de dolars[12]) desapareguèron dins l'escrocariá montada per Bernard Madoff[13]. Alara a de paraulas fòrça duras al respècte de Madoff, que " Psicopata es un mot trop gentil per lo qualificar " e justificant quitament una forma de tortura psicologica al sieu respècte  " Deuriá èsser plaçat a l'isolament al mens cinc ans amb un ecran sus que seriá difusat de las fotografias de sas victimas [...] caldirá inventar que que siá per lo far sofrir "r[14]}}.

Testimòni al procés Klaus Barbie que se debanèt a Lion de l'11 de mai al 4 de julhet de 1987[15], inaugurèt lo Centre d'histoire de la résistance et de la déportation lo 15 d'octobre de 1992.

Pendent l'inauguracion del musèu del Memorial de l'Olocaust dels Estats-Units d'America a Washington, lo 22 d'abril de 1993, ensag de sensibilizar lo president dels EUA Bill Clinton a la guèrra de Bòsnia e Ercegovina disent: " Soi anat en ex-Igoslavia. Sénher President, pòdi pas lo dire pas: devèm far quicòm per arrestar lo chaple! " Lo 16 d'abril de 1993, l'Organizacion de las Nacions Unidas avián adoptat la résolucion 819 al subjècte de la mesa en zona de seguretat de la vila de Srebrenica, abitada subretot per una populacion musulma e qu'èra assetjada per las fòrças serbas de Bosnia menadas pel general Ratko Mladić. Lo chaple de Srebrenica se debanarà dos ans mai tard, en julhet de 1995.

Presidèt, a partir de sa creacion en 1993, l'Acadèmia universala d laes Culturas. Recebèt, en 2005, lo Prèmi Lutz e vertat per son accion en favor dels Drechs de l'Òme e del pòble tibetan.

Sas òbras tanben recebèt fòrça prèmis literaris.

Lo 12 de març de 2003, escrich dins lo San Francisco Chronicle: " Pasmens se soi opsat a la guèrra, soi favorable a una intervencion quand pas cap d'autra opcion es possibla, a causa dels bescontorns de Saddam Hussein e de sa procrastinacion ". Elie Wiesel afirma creire Colin Powell — " un grand soldat es un òme qu'ama pas la guèrra " — quand afirma que l'armada iraquiana ten d'armas de destruccion massissas. Enseguida regretèt aquela presa de posicion[16].


En 2010, publiquèt Rashi, esbòç d'un retrach[17] (en març) e son quinzen roman, Ostatge (en agos)[18]. En decembre 2010, donèt un concèrt a Nòva York, Memories and Melodies of my Childhood, enregistrat sus DVD[19].

En 2011, subiguèt una operacion de còr obèrt, e conta son caminament après son operacion dins Còr obèrt[20].

Lo meteis an, prenguèt lo cap del conselh d'administracion d'Elad, un grop de colons israelians de drecha extrèma droite gerissent un pargue arqueologic situat al còr del quartièr palestinian de Silwan a Jerusalèm. Lo journalista Benjamin Barthe indica: Se l'adesion d'Elie Wiesel a aquela entrepresa es pas una surpresa, a causa de son oposicion fèra a tot partatge de Jerusalèm, pasmens son gèst provoquèt la consternacion dins los cercles pacifistas israelians, persuadits que la judaïzacion de Jerusalèm Èst constituís una bomba de retard ". Elie Wiesel se defend afirmant: "Jamai me mèscli de politica interiora d'Israèl. Solas las excavacions arqueologicas m'interessan".[21]}}.

Moriguèt a Manhattan, lo dissabte 2 de julhet de 2016, à l'edat de 87 ans.</ref>,[22],[23],[24],[25],[26],[27],[28],[29],[30].

Las funeralhas d'Elie Wiesel se debanèron dins sa sinagòga, la Fifth Avenue Synagogue, sinagòga ortodòxa, dins l'Upper East Side de Manhattan, lo dimenge 3 de julhet de 2016, en preséncia de gaireban 150 personas, amb sa familha, sos amids, de membres de sa fondacion e de caps de la comunautat josieva[31],[32],[33],[34],[35].

Es interrat, après la ceremonia religiosa, al cimentèri de Sharon Gardens, a Valhalla, Comtat de Westchester, Nòva York[36].

Recompensas e omenatges[modificar | Modificar lo còdi]

Recebèt en 1984 en França de la Legion d'Onor[37], e venguèt Grand oficièr de la Legion d'onor en 1990[38], puèi Grand Crotz en 2001[39].

Es titulari de la medalha d'aur del congrés dels Estats Units d'America en 1986.

Tanben en 1986 recebèt lo Prèmi Nobel de la Patz e en 1998, foguèt nomenat « Messatgièr de la patz » de las Nacions unidas.

En 2006, foguèt fach Cavalièr comandaire onorari de l'Òrdre de l'Empèri britanic (KBE)[40].

En 2016, foguèt nomenat Ciutadan d'onor de Jerusalèm[41].


Criticas[modificar | Modificar lo còdi]

Veracitat autobiografica[modificar | Modificar lo còdi]

Segon l'escrivan Michaël de Saint-Cheron, Elie Wiesel foguèt criticat per de " personas incalificablas que cercan non pas a solhar mas a demolir l'estatua morala "  qu'incarna, e que torna sus la realitat de sa deportacion. De fach, un subrevivent josieu de la Shoah, Miklos Grüner, un istorian engatjat contra negationista, Pierre Vidal-Naquet, un ancien resistant, Claude Lanzmann, tornèron sus las paraulas d'Élie Wiesel :

  • Miklos Grüner, josieu salvat d'Auschwitz, acusa Élie Wiesel d'aver " raubat lo matricul A-7713 d'un cert Lazar Wiesel e [de s'èsser] apropriat lo recit d'aquel darrièr sus son passatge a Auschwitz [42]. Aquela tèsi la sostenon de negacionistas e per l'editor e journalista Jean Robin, que se dich " antisemita " e que recebèt d'archius del Musèu nacional Auschwitz-Birkenau un corrièl que lo deportat matriculat A-7713 èra nomenat Lazar Wiesel e seriá nascut en 1913 (alara qu'Elie Wiesel es de 1928). Michaël de Saint-Cheron torna sus la fiabilitat d'aquels archius, afirma que Wiesel pauc a pauc cambièt l'ortografa de son prenom (Lazar essent lo diminutiu yiddish d’Eliezer), e signala d'esperel aver vist son tatoatge.
  • En abril de 1987, Pierre Vidal-Naquet, istorian entjat contra negationnista, constatèt la veracitat istorica de testimònis d'Élie Wiesel : "Elie Wiesel conta çò que vol (...) sufís de legir de descripcions de La Nuèch per saber qu'unas d'aquelas descripcion son pas exactas e qu'acaba de se transformar en marcand de Shoah... E alara pòrta un tòrt immens, a la vertat istorica " [43]. »
  • Lo 3 de julhet de 2016, Claude Lanzmann declarèt a France Inter, fasent referéncia (falsament[44],[45]) al libre Èsser sens destin d'Imre Kertész, qu'Elie Wiesel (al contrari de çò diguèt cdins La Nuèch) demorèt pas que quatre jorns a Auschwitz. Mai, Claude Lanzmann repròcha a Wiesel de l'avèr pas encoratjat quand li annoncièt son projècte de realizar son film Shoah e d'aver pas fa de lauses a aquel film après l'acuèlh « triomfal » (çò dich Lanzmann) qu'avia recebut[46]. Aquelas paraulas valan a Lanzmann, segon Jean-Paul Gavard-Perret dins la revista en linha Alliance, li repròcha de s'èsser " liurat a un exercici d'ignominia, d'execusion e de petitesa consternanta [47].

Instrumentalizacion de la Shoah[modificar | Modificar lo còdi]

Dins son obratge L'Industria de l'Olocaust, Norman G. Finkelstein repròcha a Elie Wiesel d'instrumentalizar l'Olocaust nazi per defendre, entre autre, la politica israeliana[48].

Alain Gresh, el,  qualifica Wiesel d' " impostor moral que meritariá un tractament diferent dins los medias ": li repròcha sas posicions sul conflicte israelo-palestinian e sus la question del l'estatut de Jerusalèm, sa crida a la tortura del financièr Bernard Madoff a qui aviá plaçat una partida de sa fortuna, e son discors " adreçat lo 25 d'octobre de 2009 a 6000 crestians sionistats adèptes del pastor John Hagee, un òme qu'a de paraulas omofòbas, mas tanben negacionistas e antisemitas ", e aquò per de rasons financièras[49].

De cercles pacifistas israelians li repròchan de sosténer l' " espurgament etnic de Palestina " presidant la Fondacion de la ciutat de David[50], una organizacion non governamentala avent per tòca d' "enforçar lo ligam del pòble josieu de Jerusalèm " pel torisme, l'educacion, las excavacions arqueologicas e l'acquisicion de logtjaments a Jerusalèm.

Dins son autobiografia titulada Ièu, Asimov, l'autor de sciénciaficcion Isaac Asimov critica severament Elie Wiesel eur son filosemitisme e son instrumentalizacion de la Shoah[51].

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

Publicada en yiddish[modificar | Modificar lo còdi]

  • Un di Velt Hot Geshvign (literalament: E lo mond se calava), testimònia en yiddish vernacular, conegut jol nom La Nuèch.

Wiesel escriguèt fòrça articles dins de jornals en yiddish, non publicats en volums. Unes foguèron traduchs e présentats dins d'ensags sus son òbra.

Publicadas en francés[modificar | Modificar lo còdi]

  • La Nuit, témoignage, Les Éditions de Minuit - 1958 ; réédition en 2007 avec une nouvelle préface d'Elie Wiesel.
  • L'Aube, roman, éditions du Seuil - 1960 (adapté au cinéma à deux reprises).
  • Le Jour, roman, éditions du Seuil - 1961.
  • La Ville de la chance, roman, éditions du Seuil - 1962, Prix Rivarol 1964.
  • Les Portes de la forêt, roman, éditions du Seuil - 1964.
  • Le Chant des morts, nouvelles et textes, éditions du Seuil - 1966.
  • Les Juifs du silence, témoignage, éditions du Seuil - 1966.
  • Le Mendiant de Jérusalem, roman, éditions du Seuil - 1968, Prix Médicis 1968.
  • Zalmen ou la folie de Dieu, théâtre, éditions du Seuil - 1968.
  • Entre deux soleils, essais et récits + une pièce de théâtre (Il était une fois, qui a été rédigée en 1968), éditions du Seuil - 1970.
  • Célébration hassidique, portraits et légendes, éditions du Seuil - 1972.
  • Le Serment de Kolvillàg, roman, éditions du Seuil - 1973.
  • Ani Maamin : Un chant perdu et retrouvé (cantate, édition bilingue Random House - 1973), repris dans Un juif aujourd'hui (Voir la Cantate Ani Maamin sur une musique de Darius Milhaud pour chœur, orchestre, 4 comédiens : le récitant, Abraham, Isaac et Jacob. ed. Eschig).
  • Célébration biblique, portraits et légendes, éditions du Seuil - 1975.
  • Un Juif aujourd'hui, récits, essais, dialogues, éditions du Seuil - 1977.
  • Le procès de Shamgorod tel qu'il se déroula le 25 février 1649, théâtre, éditions du Seuil - 1979.
  • Le Testament d'un poète juif assassiné, roman, éditions du Seuil - 1980, Prix du Livre Inter 1980, Prix des Bibliothécaires 1981.
  • Contre la mélancolie (Célébration hassidique II), éditions du Seuil - 1981.
  • Paroles d'étranger, textes, contes, dialogues, éditions du Seuil - 1982.
  • Le Golem, illustré par Mark Podwal, récit, éditions du Rocher - 1983, publié en français en 1998.
  • Le Cinquième Fils, roman, éditions Grasset - 1983, Grand prix du roman de la Ville de Paris 1983.
  • Signes d'exode, essais, histoires, dialogues, éditions Grasset - 1985.
  • Job ou Dieu dans la tempête, avec Josy Eisenberg, essai, éditions Fayard-Verdier - 1986.
  • Discours d'Oslo, éditions Grasset - 1987.
  • Le Crépuscule, au loin, roman, éditions Grasset - 1987.
  • Silences et mémoire d'hommes, essais, histoires, dialogues, éditions du Seuil, 1989.
  • L'Oublié, roman, éditions du Seuil - 1989.
  • Célébration talmudique, portraits et légendes, éditions du Seuil - 1991.
  • Célébrations, édition reliée, éditions du Seuil - 1994.
  • Tous les fleuves vont à la mer (Mémoires I), éditions du Seuil - 1994.
  • Mémoire à deux voix, avec François Mitterrand, dialogues, éditions Odile Jacob - 1995.
  • Se taire est impossible, avec Jorge Semprún, dialogue, éditions Arte / Mille et Une Nuits - 1995.
  • … Et la mer n'est pas remplie (Mémoires II), éditions du Seuil - 1996.
  • La Haggadah de Pâque, illustré par Mark Podwal, commentaires, éditions Le Livre de poche - 1997.
  • Célébration prophétique, portraits et légendes, éditions du Seuil - 1998.
  • Les Juges, roman, éditions du Seuil - 1999.
  • Le mal et l'exil : 10 ans après, avec Michaël de Saint-Cheron, dialogues, éditions Nouvelle Cité - 1999.
  • Le roi Salomon et sa bague magique, illustré par Mark Podwal, récit, éditions Le Rocher-Bibliophane - 1999.
  • D'où viens-tu ?, textes, essais, dialogues, éditions du Seuil - 2001.
  • Le chant qui habite le chant, commentaires des Songes, énigmes et paraboles de Rabbi Nahman de Bratslav, essai, éditions Daniel Radford -Bibliophane - 2002.
  • Le Temps des déracinés, roman, éditions du Seuil - 2003.
  • Et où vas-tu ?, textes, essais, dialogues, éditions du Seuil - 2004.
  • Un désir fou de danser, roman, éditions du Seuil - 2006.
  • Le Cas Sonderberg, roman, éditions Grasset - 2008.
  • Rashi, Ébauche d'un portrait, essai/biographie, éditions Grasset - 2010[17].
  • Otage, roman, éditions Grasset - 2010[18].
  • Cœur ouvert, récit, éditions Flammarion - 2011[20].
  • Espérer envers et contre tout : Un juif et un chrétien après Auschwitz, avec Johann Baptist Metz, entretiens réalisés en 1993[52], éditions Salvator - 2012.

Elie Wiesel tanben participèt non pas a la redaccion de libres mas a lor enriquiment acordant a l'autor un long entreten:

  • Monsieur Chouchani, L'énigme d'un maître du XXe siècle (Salomon Malka, éditions Jean-Claude Lattès - 1994).
  • Le Roi David : une biographie mystique (Laurent Cohen, éditions du Seuil - 2000).

D'ensags sus Elie Wiesel contenon d'entretens e/o de tèxtes inedits d'Elie Wiesel:

  • Elie Wiesel. Qui êtes-vous ? (Brigitte-Fanny Cohen, éditions La manufacture - 1987).
  • Elie Wiesel : Variations sur le silence (Myriam B. Cohen, éditions Rumeur des Âges - 1988).
  • Présence d'Elie Wiesel (David Banon, éditions Labor & Fides - 1991).
  • Une parole pour l'avenir (sous la direction de Michaël de Saint-Cheron, éditions Odile Jacob - 1996).
  • Elie Wiesel en hommage (mélanges réunis par Ariane Kalfa et Michaël de Saint-Cheron, éditions Cerf - 1998).
  • Entretiens avec Elie Wiesel suivi de Wiesel, ce méconnu par Michaël de Saint-Cheron (Parole et Silence - 2008)

Publicada en angles[modificar | Modificar lo còdi]

Amb exacte equivalent en francés:

  • Night (témoignage - 1960).
  • Dawn (roman - 1961).
  • The Accident (roman - 1962).
  • The Town Beyond the Wall (roman - 1964).
  • The Gates of the Forest (roman - 1966).
  • The Jews of Silence (témoignage - 1966).
  • A Beggar in Jerusalem (roman - 1970).
  • The Oath (roman - 1973).
  • Zalmen, or The Madness of God (théâtre - 1975).
  • A Jew Today (essais - 1978).
  • The Trial of God (théâtre - 1979).
  • The Testament (roman - 1980).
  • The Golem (récit - 1983).
  • The Fifth Son (roman - 1985).
  • The Nobel Speech (discours - 1987).
  • Twilight (roman - 1988).
  • The Forgotten (roman - 1992).
  • A Passover Haggadah (1993).
  • All Rivers Run to the Sea (Mémoires - 1995).
  • Memoir in Two Voices (dialògs amb François Mitterrand - 1996).
  • King Solomon and His Magic Ring (récit - 1999).
  • And The Sea Is Never Full (Mémoires II - 1999).
  • Hope Against Hope (entretiens de Johann Baptist Metz et d'Elie Wiesel avec Ekkehard Schuster & Reinhold Boschert-Kimming - 1999).
  • The Judges (roman - 2002).
  • The Time of the Uprooted (roman - 2005).
  • A Mad Desire to Dance (roman - 2009).
  • Rashi (essai/biographie - 2009)[17].
  • The Sonderberg Case (roman - 2010).
  • Hostage (roman - 2012)[53][réf. insuffisante].
  • Open Heart (récit - 2012)[54][réf. insuffisante].

Sens equivalent en francés:

  • Dimensions of the Holocaust (essai, avec Lucy Dawidowicz, Dorothy Rabinowitz et Robert McAfee Brown - 1977).
  • A Journey of Faith (dialogues avec le Cardinal C. O'Connor - 1990).
  • Conversations with Elie Wiesel (dialogues avec H.J. Cargas - 1976 et 1992).
  • Conversations with Elie Wiesel (dialogues avec Richard D. Heffner - 2001).
  • After the Darkness (essais - 2002).
  • Confronting Anti-semitism (essai, corédigé avec Kofi Annan - 2006).

Amb mai o mens d'equivalent en francés:

  • Legends of Our Time (essais - 1968).
  • One Generation After (essais - 1971).
  • Souls on Fire (essais - 1972).
  • Ani Maamin (cantate - 1973).
  • Messengers of God: Biblical Portraits & Legends (essais - 1976).
  • Four Hasidic Masters (essais - 1978).
  • Images from the Bible (essais - 1980).
  • Five Biblical Portraits (essais - 1981).
  • Somewhere a Master (essais - 1982).
  • Against Silence: The Voice & Vision of Elie Wiesel (essais - 1985).
  • The Six Days of Destruction (essais - 1988).
  • From the Kingdom of Memory (essais - 1990).
  • Sages and Dreamers: Portraits & Legends (essais - 1991).
  • Evil and exile with Michaël de Saint-Cheron (conversations - 2000).
  • Wise Men and Their Tales (essais - 2003).
  • Telling the Tale: A Tribute to Elie Wiesel (sous la direction de Harry James Cargas - 1993).
  • Elie Wiesel: Conversations (Robert Franciosi, editor - 2002).

Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Cf. Tous les fleuves vont à la mer
  2. Vejatz Elie Wiesel : Je me suis élevé contre Dieu, mais je ne l'ai jamais renié".
  3. 3,0 et 3,1  {{{títol}}}. ISBN 978-2-035-83781-3. 
  4. Lo déportat Miklós Grüner, qu'accusa Elie Wiesel d'aver panat l'identitar de Lázár Wiesel, perdèt a Budapest en febrièr de 2012, puèi en apellacion en novembre de 2012, son procés en difamacion contra lo dirigent de la Comunautat israelita unida d'Ongria que l'aviá tractat de falsificator de l'istòria.
  5. Elie Wiesel, Tous les fleuves vont à la mer: mémoires
  6. Se conéis las doas pèças Lo procés de Shamgorod e Zalmen o la folia de Dieu, n'existís una tresna, Un còp èra; cal apondre la pèça inedita La Causida
  7. Vejatz (en) Joseph Berger.
  8. Vejatz (en) Elie Wiesel Was a Witness to Evil and a Symbol of Endurance. Yeshivaworld. Sunday, July 3, 2016
  9. Marion es una divorciada qui'a una filha, Jennifer.
  10. Vejatz (en) Elie Wiesel.
  11. 11,0 et 11,1 Pagina de presentacion sul site de la Fondacion. Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «FoundationPresentation» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  12. Selon (en)Rachel Abrams and Diana B. Henriques.
  13. Comunicat de la Fondacion al respècter de la frauda Madoff.
  14. Bernard Madoff est un « psychopathe », selon Elie Wiesel.
  15. extrachs del Procés visionats al Centre d'Istòria de Lion.
  16. Lire : le magazine littéraire.
  17. 17,0 17,1 et 17,2 Rashi sul site de las Éditions Grasset. Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «rashi» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  18. 18,0 et 18,1 Otage sur le site des Éditions Grasset.
  19. (en)Elie Wiesel in Concert.
  20. 20,0 et 20,1 À cœur ouvert, Flammarion.com.
  21. Benjamin Barthe, Quand Elie Wiesel parraine les extrémistes juifs de Jérusalem, Le Monde, 26 octobre 2011.
  22. Vejatz (en) Joseph Berger.
  23. Vejatz Mort d'Elie Wiesel, rescapé de la Shoah et prix Nobel de la paix, Le Monde, 2 juillet 2016.
  24. (en) Holocaust survivor, Nobel laureate Elie Wiesel dies at 87. reuters.
  25. Voir Elie Wiesel, prix Nobel de la paix et survivant de la Shoah est mort, Libération, 2 juillet 2016.
  26. Voir Elie Wiesel, prix Nobel de la paix 1986, est décédé à 87 ans.
  27. Voir Paul-François Paoli.
  28. Voir Elie Wiesel, la mort d'un pacifiste, L'Express, 2 juillet 2016.
  29. Voir Elie Wiesel.
  30. Voir (en) Liam Stack.
  31. Vejatz (en) Josh Barbanel.
  32. Vejatz (en) Khalela Rahman and Kalhan Rosenblatt and Ollie Gillman.
  33. Vejatz New York dit adieu à Elie Wiesel, Paris Match, 3 juillet 2016.
  34. Vejatz Éloge funèbre à New York, d'Elie Wiesel, salué par des hommages du monde entier, Le Point, 3 juillet 2016.
  35. Vejatz (en) Reuven Blau.
  36. Vejatz (en) Sara Maslin Nir and Annie Correal.
  37. (fr)Biographie d'Elie Wiesel, France Inter, décembre 2011, consulté le 17 janvier 2013.
  38. Allocution de M. François Mitterrand, Président de la République, sur l'action et la carrière d'Elie Wiesel, Oslo le 28 août 1990 (remise des insignes de Grand officier de la Légion d'honneur à M. Elie Wiesel à Oslo le 28 août 1990), consulté le 18 janvier 2013.
  39. Biographie de Elie Wiesel, Université du Kent, consulté le 17 janvier 2013.
  40. (en) Britain honours Professor Elie Wiesel, 30/11/2006.
  41. Voir (en) Mayor of Jerusalem Nir Brkat Expresses His Deep Sorrow Over The Passing of Nobel Peace Prize Laureate, Professor Elie Wiesel.
  42. Témoignage de l'ancien déporté Miklos Grüner.
  43. Pierre Vidal-Naquet, mensual Zéro, intrevista reculhida per Michel Folco, abril de 1987, p. 57.
  44. {{Article}} : paramètre « títol » mancant, paramètre « periodic » mancant, paramètre « annada » o « data » mancant.
  45. {{Article}} : paramètre « títol » mancant, paramètre « periodic » mancant, paramètre « annada » o « data » mancant.
  46. {{Article}} : paramètre « títol » mancant, paramètre « periodic » mancant, paramètre « annada » o « data » mancant
  47. Jean-Paul Gavard-Perret, « Un Lanzmann pathétique : diatribe contre Elie Wiesel sur France-Inter », Alliance,‎ .
  48. L'Industrie de l'Holocauste : réflexions sur l'exploitation de la souffrance des juifs (traduit de l'américain par Éric Hazan, avec une postface de Rony Brauman), éditions La Fabrique, Paris, 2001, 157 p., ISBN 2-913372-10-4Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  49. Alain Gresh, « Elie Wiesel l’imposteur et Jérusalem », Les blogs du Monde diplomatique, 18 avril 2010.
  50. Elie Wiesel l'ami des colons israéliens, publié le 22 octobre 2014, courrierinternational.com.
  51. Isaac Asimov, Elie Wiesel et l’antisémitisme, publié le 18 janvier 2010, mondediplo.net.
  52. Cf. édition originale de 1993 publiée en allemand : Trotzdem hoffen, éditions Grünewald.
  53. http://www.randomhouse.com/book/211544/hostage-by-elie-wiesel
  54. http://www.randomhouse.com/book/221354/open-heart-by-elie-wiesel