Charango

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Charango hèit dab un clesc de tató

Lo charango qu'ei un instrument de musica de las còrdas puntejadas originari de las regions andinas de Bolívia e Peró mei que mei mes egaument utilizat dens las musicas tradicionaus d’Argentina, Chile e Eqüator.

A l’origina que ho fabricat peus abitants de las regions andinas en s’inspirant deus instruments de còrdas puntejadas aportats peus colons espanhòus (com la guitarra, la bandurria e la vihuela) e en utilizar lo clesc deu tató entà formar la caisha de resonància.

L'acòrd deu charango qu’ei miélher adaptat que non pas los instruments europèus entà interpretar las melodias e los acòrds pentatonics de la musica andina.

Desempuish las annadas setanta deu sègle XX, las comunautats latinoamericanas qui emigrèn de cap Euròpa qu’exportèn las loas musicas e lo charango qu’a conegut un desenvolopament dens quauques ciutat d’Euròpa, e a París en particular.

Existisson tres talhas de l'instrument :

Charango bolivian modèrne de husta

Mas fòrça variantas se tròban en Bolívia e Peró :

  • Ranka Charango de 8 còrdes
  • Qonqota
  • Anzaldeña
  • Ayquileño
  • Kirki
  • Charango sacabeño
  • 'Charango de Pukarillo o de chojllo-chojllo
  • Charango Vallegrandino de 6 còrdas
  • Palta Charango
  • Guitarrón de 8 còrdas
  • Medianas (pichona, mediana e grèva)
  • Maulincho
  • Charangos juguetes
  • Charango Uñanchay (anzaldeño de 10 a 11 còrdas)
  • Charangos tajlachis (bais, median e alto)