Champs Niers e Relhac

Quest article es redigit en lemosin.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Champs Niers e Relhac
Champniers-et-Reilhac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo borg de Champs Niers.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 40′ 24″ N, 0° 43′ 55″ E
Superfícia 20,40 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
360 m
290 m
185 m
Geografia politica
País Perigòrd Armas de Perigòrd
 Lemosin
Contrada Perigòrd Verd
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novela Aquitània
Departament
24
Dordonha Armas del Departament de la Dordonha
Arrondiment
242
Nontronh
Canton
2406
Canton dau Perigòrd Verd Nontronés (Bussiera Badiu davant 2015)
Intercom
242401032
CC dau Perigòrd Nontronés
Cònsol Daniel Védrenne
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
453 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

456 ab.
Densitat 24,51 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 24360
Còde INSEE 24100

Champs Niers e Relhac (Champniers-et-Reilhac en francés) es una comuna d'Occitània, situada dins la region istorica de Perigòrd, administrada per lo departament de Dordonha de la region de Novela Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Champs Niers[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [ʦa’ɲeː] o [ɕa’ɲeː][1]. Lo nom es atestat vers 1315, Champnier[2]. Champs Niers seriá compausat de champ, dau latin campus e de nier, « negre », dau latin niger (negre es una fòrma mieg' sabenta), designacion de bonas terras clafidas d'umus[2],[1].

N.B. Champniers (Charanta) es Catumarion o Catumerion, la propietat de Catumaros o Catumerios[3], puei atraccion de champs niers.

Relhac[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [re’ʎa][1]. Lo nom es latinizat en 1365, Relhacum[2]. Relhac ven d'un nom latin d'òme, Regulius (de Regulus) o de Regilius, emb lo sufixe -acum[2],[4],[1], latinizacion dau sufixe celtic -ācon. Relhac èra la propietat de Regulius o de Regilius.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Daniel Védrenne divers drecha  
març de 1983 2008 Marc Robert    
març de 1977 1983 Jean Giraud    
març de 1971 1977 Germain Lhomme    
març de 1959 1971 Artur de La Rochefoucauld    
mai de 1925 1959 Henri Bourdeau (dit Lavoix)    
  1925      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • 1790-1805 : Champs Niers
  • 1805-1847 : Relhac e Champs Niers
  • 1847- : Champs Niers e Relhac


modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 500, totala: 507

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
810 816 1 131 1 159 1 116

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 136 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 060 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
694
661
554
548
544
533
511
508
504
508
2009 2010
496
500
501
507
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas emb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 1,1 1,2 et 1,3 https://web.archive.org/web/20160304075920/http://communes-oc.cg24.fr/cantons/bussiere/champniers-reilhac.htm
  2. 2,0 2,1 2,2 et 2,3 Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 96
  3. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 109
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 561