Cerbèr

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Heraclès, Cerbèr e Euristèa, idria de la figuras negras, v. 525 av. J.-C., Musèu del Lovre (E 701)

Cerbèr (en grèc ancian Κέρϐερος Kérberos) es dins la mitologia grèga un can mostruós de tres caps (50 segon Esiòde, 100 en cò d'Oraci) que representan passat, present e futur o segon d'autras fonts: naissença, joventut e vielhum. Son ròtle èra de gardar las pòrtas de l'infèrn, plantat en riba de l'Estitge (un dels flumes del reialme d'Adès) e deviá empachar los mòrts de ne sortir e los èssers vius d'i dintrar. D'un aspècte colossal, aviá lo còl espelofit de sèrps e las mordidas de sas dents terriblas èran verinosas.

Mite[modificar | Modificar lo còdi]

Cerbèr èra lo filh de Tifon, considerat generalament coma un mostre qu'escupissiá de flamas, e d'Equidna, una creature divenca mitat sèrp e mitat femna. Sos fraires èran Ortos, gos dels infèrns bicefals e tanben l'idra de Lèrna, lo leon de Nemèa demest d'autres creaturas mostrosas. Cerbèr èra encadenat a las pòrtas de l'infèrn per empachar los mòrts de ne fugir e los vius d'i dintrar. Divèrses personatges mitologics capitèron pr'aquò de dintrar dins l'infèrn coma la princessa Psique o l'eròi Enèa que l'endormiguèron amb un pastís soporific. Orfèu l'aprivadèt en tocar la lira e en cantar mentre qu'Eracles lo vencèt e lo capturèt durant un dels dotze trabalhs que deviá realizar.