Carles de Tortolon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Carles de Tortolon

Lo baron Carles de Tortolon (en francés Charles de Tourtoulon; Montpelhièr, 12 d'octobre de 1836Ais de Provença, 12 d'agost de 1913) foguèt un avocat, erudit e politician occitanista. Proveniá d'una familha nòbla d'Orlhac. Venguèt celèbre dins los mitans de la lingüistica per sa determinacion a afirmar l'existéncia e los limits de la lenga occitana, çò que generèt un afrontament aspre amb lo lingüista parisenc Gaston Paris.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Se maridèt lo 25 de novembre de 1863 a Montpelhièr amb Blanche Thérèse Jeanne d'Audé de Tardieu de La Barta.[1] S'interessèt fòrça a Jacme I e a aquesta epòca d'expansion de la confederacion catalanoaragonesa.

Mapa dels limits entre lenga d'òc e lenga d'òil segon Tortolon (1876)

En 1869 fondèt amb Anatole Boucherie, Pau Glèisa, Aquiles Montèl e lo catalan Francesc Camboliu la Société pour l'Etude des Langues Romanes, que tre 1870 publiquèt la revista filologica e literària, la Revue des Langues Romanes. Aquesta comptava un autre collaborador fòrça actiu Alfons Ròcaferrièr que vendriá un dels pilars de la Societat. En 1873 Tortolon amb son collèga e amic Octavian Bringuièr partiguèron estudiar los limits lingüistics del territòri occitan.

Aital, en 1877 foguèt convidat pels felibres a l'Assemblada Generala de la Mantenença de Montpelhièr ont i prepausèt que se reunifiquèsse Occitània jol Felibritge e l'occitan sus la basa del dialècte lengadocian, pasmens sos arguments se vegèron rebutats per una oposicion fòrta dels provençals. Mai tard donèt supòrt a çò que se nomena Felibre Latin. Qualque temps abans que moriguèsse publiquèt sas memòrias Notes et souvenirs de quelqu'un qui ne fut rien. Foguèt majoral del Felibritge en 1876, membre de l'Acadèmia d'Ais e de l'Acadèmia de Sciéncias e Letras de Montpelhièr. A mai èra estat correspondent de l'Acadèmia Reiala d'Istòria de Madrid e de l'Acadèmia Reiala de Bonas Letras de Barcelona.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

Lingüistica[modificar | Modificar lo còdi]

  • Etude sur la limite géographique de la langue d'oil et de la langue d'oil (1876), començat amb Octavian Bringuièr.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

  • Notes pour servir à un nobiliaire de Montpellier (1856)
  • Les Français aux expéditions de Mayorque et de Valence (1866)
  • Jacme I le conquérant (1867)

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]