Besòs
| Besòs | |
|---|---|
 Vista del riu a Sant Adrià de Besòs | |
 | |
| Caracteristicas | |
| Longor | 17,7 km |
| Bacin | 1,039,0 km2 |
| Debit mejan | 4,33 m3⋅s-1 |
| Regim | Mediterranèu |
| Riu | |
| Font | Confluéncia del Mogent e del Congost |
| Embocadura | entre Sant Adrià de Besòs e Barcelone |
| · Altitud | 0 m |
| S'escampa dins | la Mediterranèa |
| Geografia | |
| Païses traversats |  Espanha
|
| Regions traversadas |  Catalonha
|
| Vilas principalas | Parets del Vallès, Montcada e Reixac, Sant Todon de Gramenet, Barcelona e Sant Adrià de Besòs. |
Lo Besòs es un riu catalan, amb un cors de 17,7 km, que nais dins la comarca del Valés Oriental de l'union dels rius Mogent e Congost e desboca dins la Mediterranèa en a Sant Adrià de Besòs.
Son bacin conten las comunas de Aiguafreda, Figaró-Montmany, la Garriga, las Franquesas del Vallès, Canovelles, Granollers, Montmeló e Mollet del Vallès, mas, subretit, passa per Parets del Vallès, Montcada e Reixac, Sant Todon de Gramenet, Barcelona e Sant Adrià de Besòs. Lo debit del Besòs es tipic de la Mediterranèa, fòrça irregular pendent l'annada.
Afluents[modificar | Modificar lo còdi]
Lo riu Besòs a cinc afluents principals:
- Lo Mogent[1]
- Riera de Vallforners
- Riera de Vilamajor
- Vallserena[2]
- Lo Congost[3]
- Riera de Turbina[4]
- Lo Tenes.[5]
- Lo Rossinyol[6]
- La riera de Caldes
- Lo Ripoll[7]
- Torrent de Colobrers
- Ritz Torçut
- Ritz Shut
Istòria[modificar | Modificar lo còdi]
Quitament se jamai foguèt navegable, representava una via de comunicacion entre la còsta catalana e l'interior. Sas aigas s'utilizèron per l’asagatge ortalenc de Barcelona; es per aquò que, al sègle X, se bastiguèt lo Rec Comtal, valat bastit a partir de Montcada i Reixac e que pendent l'Edat Mejana arribava a l'interior de la vila de Barcelona. A causa de son passatge per una zòna de poblament dens e industrializada, pendent los ans 70 e 80 del sègle XX foguèt tristament celèbre per èsser lo riu mai poluit d'Euròpa. Dmpuèi la mitat de la decènnia de 1990 foguèt netejat, e sa aigas, descontaminadas. En aprofechant de las òbras urbanisticas realizadas pel Forum Universal de las Culturas, en 2004 se realizèt lo Pargue Fluvial del Besòs, situat entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet e Sant Adrià de Besòs.
-
Vista del riu a Sant Adrià de Besòs -
Lo tram final del riu en direccion cap la mar -
La desbocadura
Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ «riera de Mogent», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
- ↑ «Vallserena», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
- ↑ «el Congost», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
- ↑ «riera de Corró», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
- ↑ «riera de Tenes», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
- ↑ «el Rossinyol», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
- ↑ «el Ripoll», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.