Avent

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
L'Arcàngel Gabriel anoncia a Maria que concebrarà e donarà lutz al Jèsus. Pintura sus fusta de Robert Campin, c. 1420-1440, Brussèlas

Dins la religion cristiana, se nomena avent lo periòde de decembre precedissent Nadal. Dura quatre setmanas que caduna se pòt marcar d'una candela. Es la preparacion esperitala per una de las fèstas mai importantas del calendièr crestian.

Pendent aquel periòde se dona a manjar al Cachafuòc. Dins la tradicion anglosaxona que s'impausa, i a de calendièrs infantils amb de chocolats per manjar cada jorn.

Etimologia[modificar | Modificar lo còdi]

La paraula d' avent ven del latin e significa arribada; e la frasa adventus Redemptoris vòl dire arribada del Redemptor. Dins la religion crestiana, avent s'associa amb l'arribada de Nadal, que correspond a la naissença de Jesucrist.

Significacion crestiana[modificar | Modificar lo còdi]

L'avent dura de 21 a 28 jorns, alara que se celebran los quatre dimenges mai pròche de Nadal. Marca lo començament de l'anada liturgica dins gaireben totas las confessions crestianas. Pendent aquel periòde, los parroquians comencan de se preparar a celebrar la commemoracion de la naissença de Jesucrist e per tornar trobar l'esperança dins la segonda Venguda del Crist Jèsus, a la fin dels temps.

Tradicions[modificar | Modificar lo còdi]

Nadalet[modificar | Modificar lo còdi]

En Lengadòc, Nadalet o Novelet designa lo periòde de uèit jorns abans Nadal, temps que s'i fa cada vèspre sonar las campanas[1] .


Corona d'avent[modificar | Modificar lo còdi]

Pendent l'avent, dins d'unas culturas se prepara dins cada lar o glèisa una corona de flors, nomenada corona de l'avent, amb quatre candelas, una per a cada dimenge d'avent. Qu'a caduna s'assigna una vertut qu'a de se melhorar dins aquela setmana, per exemple: la primièra, l'amor; la segonda, la patz; la tresena, la tolerància; e, la quatrena, la fe.

Candelas[modificar | Modificar lo còdi]

Al sègle XIX, a Bavièra (Alemanha), pendent los jorns d'avent, cada jorn, se remenbrava l'arribada de Nadal amb de candelas, objèctes de gèis manufacturats o decorant los jorns del calendièr amb de decòrs de nadal.

Calendièr de l'avent[modificar | Modificar lo còdi]

Lo primièr calendièr de l'avent conegut es de 1851[2] qu'èra pintat a la man. En 1908, Gerhard Lang editèt lo primièr calendièr de l'avent imprimat, qu'obtenguèt grand vam. Conteniá vint e quatre estampas, coma de pichonas cartas postalas, ont'i aviá un personatge religiós dessenhat: sants, la Maire de Jèsus, eca., que cada jorn se despegava del calendièr.

Mai tard, aprèp las annadas 1920, s'incorporarèron dins los calendièrs d'avent 24 fenèstrons, una per cada jorn, darrièr los quals s'amagavan un chocolat.


Temps d'avent[modificar | Modificar lo còdi]

  • Començament: L'Avent es lo començament de l'an liturgic, e comença lo dimenge seguent la fèsta de Jèsus.
  • Fin: Avent ven d' "adventus", o siá, venguda, arribada, pròche del 30 de novembre e s'acaba lo 24 de decembre. Forma una unitat amb Nadal e l'Epifania.
  • Color: La liturgia dins aquel temps lo violet.
  • Sens: Lo sens de l'avent es avivar a çò dels cresents l'espèra del Senhor.
  • Durada: Dura 4 setmanas.
  • Partidas: Se pòt parlar de 2 partidas dins l'avent:
    1. dempuèi lo primèr dimenge al 16 de decembre, qu'es marcat per una caractèr escatologic, mirant la venguda del Senhor al final dels temps;
    2. dempuèi lo 17 de decembre al 24 de decembre, se nomena "Setmana Santa" de Nadal, e s'orienta a preparar mai explicitament la venguda de Jèsucrist, dins l'istòria de Nadal.
  • Personatges: Las lecturas biblicas d'aquel temps d'avent son presas sobretot del profèta Isaïas (primièra lectura), tanben se lison los passatges mai profetics de l'Ancian Testament sus l'arribada del Messias. Isaïas, Joan Batista, e Maria de Nazaret son los modèls de cresents que la Glèsia ofrís als fidèls per preparar la venguda de Jèsus.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Frederic Mistral, Lou Tresor dóu Felibritge (Mab-O, pagina 392)
  2. (en) Leonard Greenspoon, Rites of Passage: How Today's Jews Celebrate, Commemorate, and Commiserate, p.123

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :