Andrieu Lagarda

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Andrieu Lagarda (en francés: André Lagarde; Belestar, Lengadòc, 27 de mai de 1925) es un escrivan e erudit occitan contemporanèu de Lengadòc.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Andrieu Lagarda s'interessèt plan jove a l'occitan e amb qualques camaradas de licèu creèt l'Académie patoise. Puèi foguèt regent dins l'airal tolosan abans de venir professor de letras e d'espanhòl a Carbona. Son trabalh constant per l'occitan lo portèt a integrar la lenga dins sos corses en s'inspirar del metòde Freinet e de l'experiéncia d'Antonin Perbòsc. A agut una activitat intensa dins lo domeni de la lexicografia occitana amb la publicacion del Vocabulari occitan (1971), puèi en 1991 d'una òbra de vocabulari mai local Le trésor des mots d'un village occitan (sul parlar de Rivelh) e del diccionari bilingue occitan-francés/francés-occitan la Palanqueta (1998).

Es president fondador del Centre Regional dels Ensenhaires d'Occitan de Tolosa (creat en 1969). Foguèt president de l'Escòla Occitana e a mai conselhièr academic e responsable de formacion. Durant mai de trenta ans publiquèt dins la Dépêche du Midi una cronica d'Actualitat occitana qu'èra plan apreciada e seguida. Tanben collaborèt a la produccion de programas de ràdio e de television. Es membre onorari de l'Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber.

Es lo paire de l'occitanista e ispanista Crestian Lagarda.

Sas òbras[modificar | Modificar lo còdi]

Pròsa poetica[modificar | Modificar lo còdi]

  • A Puèg-verd, evocacion, 1961

Contes[modificar | Modificar lo còdi]

  • Tres aucèls de l'ombra, 1967
  • Tres castèls del diable, 1968
  • Contes de la Calandreta, 1981
  • Tres palometas blancas, 2003
  • Contes occitans, 2005
  • Les secrèts de las bèstias, 2014

Traduccions[modificar | Modificar lo còdi]

  • Letras de mon molin, d'Anfós Daudet, 1970
  • Contes e racontes de Provença, de Pau Arena, 1973
  • Cantagrilh, de M. e R. Escolièr, 1975
  • Contes del Lengadòc, de Tiberi-Monzon, 1984
  • Reialme d'apamea, de Christine Clairmont, 1988
  • Sinfonia occitana, de Christine Clairmont, 1994
  • Las Aventuras de Rainard e Isengrin, de Pierre de Saint-Cloud
  • Contes dels Quatre Vents, de Grimm a Perrault en passar per Andersen, 2019

Lenga e literatura[modificar | Modificar lo còdi]

  • Vocabulari occitan, seleccion de 10000 mots, locucions e expressions idiomaticas per centres d'interès, 1971
  • Petite anthologie occitane du Comminges, 1976
  • Al païs de Montsegur, 1977
  • Lo pichon libre del rubí, 1977
  • Anthologie occitane du pays de Montségur, 1978
  • Les pays d'Ariège, 1988
  • Le trésor des mots d'un village occitan - Dictionnaire du parler de Rivel, 1991
  • La Palanqueta, Dictionnaire occitan-français français-occitan, 1998
  • Sinèra e la mòstra d'òr, 1999
  • Tres per tres, 2006
  • Passaire de la lenga, 2008
  • Al temps que te parli: Remembres de Felicia Cabanié-Lagarde, 2008
  • De cara al temps, 2009

Pedagogia[modificar | Modificar lo còdi]

  • La Randoleta
  • Per començar l'occitan a l'escòla
  • Entà començar
  • Qu'es aquò, qu'es aquò? Las devinalhas
  • Cati-mauca, jòcs cantats
  • Contes dels quatre vents
  • Lo paure lop
  • Les châteaux cathares et la croisade contre les Albigeois
  • Cançon vòla