Anaïs Nin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anaïs Nin
Anaïs Nin
Profession: escrivana
País: França
Data de naissença: 21 de febrièr de 1903
Luòc de naissença: Neuilly, França
Data de decès: 14 de genièr de 1977
Luòc de decès: Los Angeles, Califòrnia

Anaïs Nin (Neuilly-sur-Seine, França, 21 de febrièr de 1903 - Los Angeles, Estats Units, 14 de genièr de 1977) foguèt una escrivana franco-americana d'origina cubano-catalana e danesa qu'es coneguda per encausa de sos Jornals, qu'escriguèt a partir de dotze ans e que trachan d'un periòde de quaranta ans. La version non-censurada de sos jornals se publiquèt sonque après que moriguèron ela e son marit.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Anaïs Nin nasquèt a Neuilly-sur-Seine (França) aprèp que sos parents s'èran disseparats. Sa maire s'installèt d'ausida a Nòva York amb sa filha e los dos autres enfants. Quand èra adolescenta, Anaïs Nin quitèt l'escòla per començar a trabalhar coma manequin. En 1923, se maridèt amb Hugh Parker Guiler e l'an seguent s'installèron a París ont Guiler contunhèt sa carrièra bancària. Nin s'avodèt alara a l'escritura, en collaborar amb d'autres autors coma D.H. Lawrence. S'interessèt en aquel temps tanben al domeni de la psicoterapia, en estudiar mai que mai amb Otto Rank, un discípol de Jung.

Es plan apreciada tanben per sa produccion erotica. Abans ela, èran pas gaires las femnas que s'èran aventuradas sus aqueste terren literari. Nin, enfrontada en els anys 1940 a de problèmas financers grèus, redigiguèt los romans del Delta de Vènus per un dolar cada pagina. L'estil n'èra escandalosament explicit per son temps amb una enfasi clara sus la bisexualitat femenina, orientacion sexuala que coneissiá l'escrivana.

Nin foguèt l'amiga e amanta d'un grand nombre de figuras literàrias prestigiosas, coma per exemple Henry Miller, Antonin Artaud, Edmund Wilson, Gore Vidal, James Agee e Lawrence Durrell.

La siá apassionada istòria amorosa e d' amistat amb Miller, e sa femna, June, aguèt una influéncia considerabla sus Nin d'un biais personal mas tanben coma escrivana. En 1990 Philip Kaufman dirigiguèt un filme que se basava sul roman Henry & June, de son The Journal of Love — The Unexpurgated Diary of Anaïs Nin 1931-1932, amb Maria de Medeiros que interpretava Nin, Fred Ward fasiá Henry Miller, e Uma Thurman June.

Nin aviá, a mai, una relacion incestuosa amb son paire dempuèi qu'èra pichonèla. Dins mantun de sos romans es evidenta aquela fascinacion per son paire lo pianista Joaquim Nin, que sentissiá per el una passion prigonda.

En 1973 recebèt lo doctorat honoris causa del Philadelphia College of Art. Foguèt elegida per l'Institut Nacional de las Arts e las Letras en 1974. Se moriguèt de càncer a Los Angeles, Califòrnia, lo 14 de genièr de 1977. Son còs foguèt incinerat e sos cendres escampilhats dins la baia de Santa Monica.