Alteracion (solfegi)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Alteracions accidentaus

En solfegi, ua alteracion qu'ei ua modification de la hautor d'ua nòta (dit d'ua aute biais ua alteracion que hè vàder la nòta mei aguda o mei grava).

Be i a 3 alteracions principaus :

  • la dièsi : () que hè pujar la nòta d'un miei ton
  • Lo bemòl : () qu'abaisha la nòta d'un miei ton
  • Lo becaire : () que torna a la nòta alterada per ua dièsi o un bemòl la soa valor naturau.

Suu pentagrama l'alteracion qu'ei marcada abans la nòta (mes mentavuda abans a l'orau ; per exemple, òmparla d'un La dièsi o d'i Si bemòl).

Las alteracions que pòden estar doblas : un doble bemòl () que baisharà logicament la nòta d'un ton mentre qu'ua dièsi dobla ( o ) que la harà pujar d'un ton.

Per'mor deu legato, aqueth Mib que demòra bemòl a la debuta de mesura seguenta

Las alteracions que pòden estar mentavudas sus la clau (dens l'òrdi segnet entà las dièsis : Fa, Do, Sol, Re, La, Mi, Si, e, entaus bemòls : Si, Mi, La, Re, Sol, Si, Mi) e aplicà's sus totas la aparicion de la nòtas alteradas dens la particion sancèra (au mens d'i hicar un becaire de segur), o estar accidentaus ; ua alteracion accidentas qu'ei marcada davant ua nòta e que s'aplica pas sonque sus ua mesura (dab ua sola exepcion totun : ua medisha nòta legato ligada enter duas mesuras que conserva l'alteracion dinc au cap deu son legato).