Mamot : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Dinamik-bot (discussion | contribucions)
m r2.6.5) (Robòt Modificar: uk:Мамонт
EmausBot (discussion | contribucions)
m r2.6.4) (Robòt Apondre: kk:Мамонт
Linha 50 : Linha 50 :
[[ja:マンモス]]
[[ja:マンモス]]
[[jv:Mamut]]
[[jv:Mamut]]
[[kk:Мамонт]]
[[kn:ಮ್ಯಾಮತ್]]
[[kn:ಮ್ಯಾಮತ್]]
[[ko:매머드]]
[[ko:매머드]]

Version del 24 julhet de 2011 a 12.15

Mamot

Lo mamot (del rus ancian маммот, uèi мамонт) es caduna de las espècias del genre extint Mammuthus, encara que lo mamot per excelléncia es lo mamot lanut, M. primigenius, de las caissòlas longas e acorbaissadas, que s'en son trobats d'exemplars sebelits dins lo permafrost de Siberia. Las espècias qu'abitavan pus al nòrd, avián una cubèrta de pel long que los protegissiá dels freds glacials. Vivián dins las regions septentrionalas d'Euròpa, Asia, America del Nòrd e America Centrala. Los còrses de mamots glaçats an generalament un gra de conservacion tan bon, que mai d'un can dels cercaires se son noirits de lor carn. S'es prepausat de clonar d'exemplars desglaçats amb la fin de reviure aquela espècia. Al delà de la carn gelada, en Siberia se trobèron de quantitats grandas d'evòri que foguèt utilizat coma article de comèrci pendent fòrça sègles. Los mamots s'originèron dempuèi l'elefant asiatic après la division dels elefants africans, doncas que lo mamut èra mai pròche de l'elefant asiatic qu'aqueste darrièr de l'elefant african. Ja que i a un cas reüssit de crosament de las varietats asiatica e africana, se crei que se los mamots existiguèsson actualament, se podrián crosar amb la varietat asiatica e, per aquò, s'es imaginat de recrear aquela espècia en prenent de semen glaçat de mamot e en l'utilizant per tal d'emprenhar una elefanta. Los crosaments futurs eliminarián los caractèrs pròpris de l'elefant asiatic fins a arribar a un mamot totalament reconstruch. Ça que la, s'es encara pas trapat de semen pro intacte coma per començar l'experiéncia.

Modèl:Ligam AdQ Modèl:Link FA