Pavo cristatus : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Myrabella (discussion | contribucions)
→‎Caracteristicas : image change
MerlIwBot (discussion | contribucions)
Linha 57 : Linha 57 :


[[az:Adi tovuz quşu]]
[[az:Adi tovuz quşu]]
[[bg:Обикновен паун]]
[[bn:ভারতীয় ময়ূর]]
[[bn:ভারতীয় ময়ূর]]
[[br:Paun glas]]
[[br:Paun glas]]
Linha 66 : Linha 67 :
[[eo:Barata pavo]]
[[eo:Barata pavo]]
[[es:Pavo cristatus]]
[[es:Pavo cristatus]]
[[fi:Riikinkukko]]
[[fr:Paon bleu]]
[[fr:Paon bleu]]
[[frp:Pavon blu]]
[[frp:Pavon blu]]
Linha 78 : Linha 80 :
[[nl:Blauwe pauw]]
[[nl:Blauwe pauw]]
[[no:Indisk påfugl]]
[[no:Indisk påfugl]]
[[pcd:Pahon]]
[[pl:Paw indyjski]]
[[pl:Paw indyjski]]
[[pt:Pavão-indiano]]
[[pt:Pavão-indiano]]

Version del 15 julhet de 2011 a 00.45

Lo pavon blau (Pavo cristatus) es un ausèl gallifòrme de la familha dels Fasianidats.

Es un ausèl originari d'Asia (principalament d'Índia e d'Sri Lanka). Es conegut per sas colors brilhantas e sa coa magnifica que pòt desplegar en ròda. Seriá estat raportat d'Asia vèrs Grècia al sègle IV abans nòtra èra per Alexandre lo Grand e s'es lèu espandit dins tota Euròpa tant sa beutat suscitava l'admiracion.

Caracteristicas

Cap de Pavo cristatus

Lo mascle mesura de 90 cm a 1,10 m sens sa coa, atenhent 3 m en tot. La femèla mesura 86 cm. Lo pavon es espandit coma ausèl domestic dins los parcs e jardins d'aglomeracion dins una granda partida del mond en rason de sas belaròias majestosas. Es aisidament reconeissible a son plumatge, sa tufa e sa traïna.

Colors del plumatge

Detalh del plumatge

Existisson tres espècias principalas de pavons. La mai espandida es lo pavon blau (veire fòto), lo mascle a un cap e un còl blau brilhant e de bèlas plumas verdas e brunas dins sa traïna alara que lo còs entièr de la femèla es gris e blanc, amb un cap blanc. L'autra espècia principala es lo pavon blanc o pavon albin (qu’es en fach pas albin, mas puslèu leucistic) que son còs entièr es blanc. La traïna blanca supèrba del mascle revèrta la traïna d'una rauba de nòvia. Enfin, la tresena espècia es apelada pavon arlequin o mirgalhat ; es eissida del crosament d'un pavon blau e d'un blanc.

Abitat

A l'estat salvatge, viu dins los bòsques e las selvas. En Euròpa, es sustot espandit dins los parcs e los jardins grands.

Alimentacion

Manja de granas, cerealas, flors, baias, e insèctes.

Crit

Lo mascle a un crit fòrça reconeissible qu'es sovent associat, çò los francofòns, al pichon nom Léon.

Compòrtament

En defòra de la sason dels nis, los pavons vivon en gropes pichons d'un mascle per fins a 5 femèlas. Manjan lèu lo matin o al luscre e passan la jornada dins l'ombra. Pendent la sason dels nis, lo mascle parada. Fa plan de bruch e seguís de femèlas.

Fòtos

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Pavo cristatus.

Vejatz tanben

Referéncia