Vila : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
ZéroBot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: na:Tekawa
Escarbot (discussion | contribucions)
m r2.5.5) (Robòt Modificar: got:𐌱𐌰𐌿𐍂𐌲𐍃/Baurgs
Linha 121 : Linha 121 :
[[gan:城市]]
[[gan:城市]]
[[gl:Cidade]]
[[gl:Cidade]]
[[got:𐌱𐌰𐌿𐍂𐌲𐍃]]
[[got:𐌱𐌰𐌿𐍂𐌲𐍃/Baurgs]]
[[gv:Balley]]
[[gv:Balley]]
[[hak:Sàng-sṳ]]
[[hak:Sàng-sṳ]]

Version del 27 junh de 2011 a 16.31

Ciutat de Tòquio en Japon

Una vila o ciutat es una unitat urbana espandida e fòrtament poblada (per oposicion als vilatges) onte se concentran la màger part de las activitats umanas : abitat, comèrci, industria, educacion, politica, cultura. En França, l'INSEE delimita la ciutat segon la continuitat de l'abitat. Los principis que govèrnan l'estructura e l'organizacion de la ciutat son estudiats en arquitectura e en urbanisme.

L'aparicion de las ciutats

Las ciutats apareisson entre 3500 e 1500 abans J-C dins las regions fertilas de Siria, de Mesopotamia, de la val de Jordan, de la Val d'Indus e de Yangzijiang. Segon la tradicion biblica, la mai anciana seriá Jericho. Se situan alara dins de planas grandas alluvialas e fertilas. L'aparicion de las ciutats coïncidís amb l'emergéncia de l'agricultura durant lo periòde del neolitic. A aquesta epòca, la ciutat se caracteriza per 3 elements :

  • lo mur d'emprenhada monumental,
  • la superficia (la ciutat mesopotamiana d'Uruk s'espandís sus 400 ha),
  • la populacion (la populacion de Xi'an es estimada a un milion d'abitants 1000 ans abans l'èra crestiana).
La ciutat de Mexico en Mexic

Las rasons de l'aparicion de las ciutats son probablament ligadas a las riquesas de las civilizacions ruralas capable de desgatjar de demais de produccion. Las culturas relativament intensivas favorizan l'especializacion de las personas dins d'autres domenis que l'agricultura, e tot particularament dins las foncions religiosas, artisanalas puèi administrativas e militaras. Los edificis religioses son erigits al còr de las ciutats.

Las definicions de la ciutat

La dificultat de la definicion de la ciutat ten a sas caracteristicas pròprias : una talha, mas tanben de foncions divèrsas. Per Pierre Georges (geograf), la ciutat « es un acampament de populacions aglomeradas definit per un efectiu de populacion e per una forma d'organizacion economica e sociala ».

Se fa tanben sovent la distincion entre ciutat e vilatge unicament per rapòrt a las activitats dominantas, sens tener en compte la populacion : la ciutat a pas una activitat essencialament agricòla, contràriament al vilatge. Amb aquesta definicion, una ciutat pòt èsser mendre qu'un grand vilatge.

Origina istorica de la distincion administrativa

La diferéncia entre ciutat e vilatge es pas un problèma de talha o de geografia, mas renvia a l'organizacion administrativa tradicionala, fixada vèrs l'Edat Mejana. En aquela epoca, un vilatge correspond en gròs a una senhoriá, ont lo senhor local anima personalament e dirèctament l'administracion locala; e los abitants locals son de manants (sens dreches particulars). Çaquelà, las ciutats (borgs) son d'organizacions pus complèxas, ont los borgeses an de dreches, sovent defenduts per de cartas municipalas, de representants, de còps un Ostal de ciutat per l'administracion locala. Autrament dich, lo senhor d'una ciutat es son sobeiran mas l'administra pas, alara que per un vilatge, lo senhor es dirèctament responsable de l'administracion. De mai, lo senhor d'una ciutat es tipicament sobeiran de tota la region (ducat, comtat,...) e doncas deu tanben administrar sos rapòrts amb los senhors locals, simples sénhers. La pèira de toca es sovent a l'epoca qu'una ciutat a una carta municipala, que li acòrda de franquisas (essencialament, lo privilègi d'una administracion autonòma). En practica, naturalament, las ciutats son d'aglomeracions gròssas per l'epòca amb una activitat comerciala importanta, amb de vias de comunicacion (e sovent fluvialas), mentre que lo vilatge es lo luòc de vida que tot lo monde coneis solament gràcias a sa proximitat. Aquesta distincion administrativa a pas subreviscut a las reformas del sègle XVIII, ont totas las aglomeracions son estadas unifòrmament dotadas d'un ostal de comuna, amb de responsabilitats unifòrmas.

Definicion pel critèri del minimum de populacion

Lo lindal es un indicator de la concepcion de la ciutat e pausa la question de las representacions de la ciutat segon los païses.

Aqueste critèri varia fòrça segon los païses. Las estatisticas de las Nacions Unidas sus aquesta question mòstran las diferéncias de lindal entre los instituts nacionals d'estatisticas (n'existisson aperaquí 200 a travèrs del monde).

En França, lo lindal es de 2000 abitants aglomerats, en Espanha de 10 000, en Danemarc de 250, als Estats Units de 2500, en Islàndia de 300, en Canadà de 1000, en Japon de 30 000 a 50 000... Las Nacions unidas se referisson elas, al lindal de 20 000 abitants.

Notem encara qu'una definicion estatistica internacionala de la populacion urbana es estada determinada a l'ocasion de la Conferéncia de Praga en 1966).

La ciutat de Nòva York als Estats Units

Varietats de ciutats

Existisson de ciutats sus totes los continents e dempuèi fòrt longtemps. Al fial dels sègles las ciutats èran pas construchas del meteis biais; aquò dependiá tanben de l'endrech ont se trobavan.

Las primièras ciutats datan de fòrt longtemps abans l'èra crestiana. Èran autrescòps un recampament de personas. Foguèron de vilatjòts que se poblèron a l'entorn d'un endrech cultivable. Lo pus sovent un flume o la mar èran los melhors endreches per abitar.

En America del Nòrd, las ciutats avián fòrt pauc d'abitants al començament. La densitat èra flaca, se construguèt atal un ostal per cada familha. Puèi pauc a pauc aquestas ciutats comencèron de s'industrializar en se poblant d'immòbles modèrnes.

Vejatz tanben

Aglomeracion | Capitala | Megalopòli | Megapòli | Vilatge | Masatge

Ligams extèrnes

Modèl:Ligam AdQ