Loís Alibèrt : Diferéncia entre lei versions
pas cap de resumit de modificacion
Contengut suprimit Contengut apondut
m r2.7.1) (Robòt Apondre: de:Louis Alibert |
Cap resum de modificació |
||
Linha 2 :
[[Imatge:Alibèrt.PNG|170px|thumb|right]]
'''Loís Alibèrt''' ([[12 d'octobre]] de [[1884]]-[[1959]]) (''Louis Alibert'' en francés) foguèt un [[lingüista]] occitan, autor especialament d'una [[Gramatica occitana segon los parlars lengadocians|gramatica]], e accessòriament d'un diccionari, que fondan la [[nòrma classica]] de l'occitan.
== Biografia ==
Loís Alibèrt nasquèt en [[1884]] a [[Bram]], en [[Lauragués]], dins una familha de païsans ont l'[[occitan]] i èra la lenga d'emplec abitual. Tre sa joventut s'opausava ja a las ideologias radical-socialistas qu'imperavan dins son país. Partiguèt far d'estudis de farmacia a [[Montreal d'Aude]]. Estudièt puèi a l'[[universitat de Tolosa]] ont s'interessèt per la lenga e l'istòria [[Occitània|occitanas]]. Obtenguèt aital los diplòmas d'estudis superiors meridionals e d'estudis superiors d'istòria.
Al mes de desembre de [[1912]], se maridèt amb Maria Lator. Aguèron un filh que moriguèt a la guèrra en 1943. S'installèt coma farmacian a [[Montreal d'Aude]] e i demorèt de [[1912]] a [[1942]].
Linha 10 ⟶ 11:
Sòci del [[Felibritge]] (Escòla mondina, puèi l'Escòla occitana), foguèt cap redactor de ''La Tèrro d'Oc''. Comencèt de s'interessar a la normalizacion linguistica de l'occitan après la [[Primièra Guèrra Mondiala]]. Dins ''Le lengodoucian literari'', fa servir una grafia sucursalista e l'article local ''le''.<ref>Jacme Taupiac, ''L’occitan modèrne'', IEO, Sector de linguistica, 2001</ref>
== La bastison de la nòrma alibertina ==
Durant la [[Segonda Guèrra Mondiala]], Alibèrt se mostrèt partisan del [[regim de Pétain]] e de la collaboracion. Amb la femna, foguèt jutjat e condemnat a la prison per "atteinte à la sûreté de l'Etat" en [[1946]]<ref name=brun>[http://www.jfbrun.eu/lengadoc/alibert.htm Biografia per Joan Frederic Brun]</ref>.
|