Urtica : Diferéncia entre lei versions
m no italian appropriate article for interwiki to the genus at all, for now |
Cap resum de modificació |
||
Linha 66 : | Linha 66 : | ||
{{Ligam AdQ|de}} |
{{Ligam AdQ|de}} |
||
[[am:ሳማ]] |
[[am:ሳማ]] |
||
[[ar:قراص]] |
[[ar:قراص]] |
||
[[az:Gicitkən]] |
[[az:Gicitkən]] |
||
⚫ | |||
[[bg:Коприва]] |
[[bg:Коприва]] |
||
[[ca:Ortiga]] |
[[ca:Ortiga]] |
||
⚫ | |||
[[cs:Kopřiva]] |
[[cs:Kopřiva]] |
||
[[cy:Danadl poethion]] |
[[cy:Danadl poethion]] |
||
[[da:Nælde]] |
[[da:Nælde]] |
||
[[de:Brennnesseln]] |
[[de:Brennnesseln]] |
||
[[ |
[[nv:Hołchʼíʼí]] |
||
[[el:Τσουκνίδα]] |
[[el:Τσουκνίδα]] |
||
[[en:Nettle]] |
[[en:Nettle]] |
||
⚫ | |||
[[es:Urtica]] |
[[es:Urtica]] |
||
⚫ | |||
[[eu:Asun]] |
[[eu:Asun]] |
||
[[fa:گزنه]] |
[[fa:گزنه]] |
||
⚫ | |||
[[fr:Ortie]] |
[[fr:Ortie]] |
||
[[ga:Neantóg]] |
[[ga:Neantóg]] |
||
[[gl:Ortiga]] |
[[gl:Ortiga]] |
||
⚫ | |||
[[hsb:Kopřiwa]] |
[[hsb:Kopřiwa]] |
||
[[io:Urtiko]] |
[[io:Urtiko]] |
||
[[ |
[[os:Пысыра]] |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[ka:ჭინჭარი]] |
[[ka:ჭინჭარი]] |
||
[[kk:Қалақай]] |
[[kk:Қалақай]] |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[koi:Петшӧр]] |
[[koi:Петшӧр]] |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[lbe:МечI]] |
[[lbe:МечI]] |
||
[[ |
[[la:Urtica]] |
||
[[lt:Dilgėlė]] |
[[lt:Dilgėlė]] |
||
[[li:Brennieëtel]] |
|||
⚫ | |||
[[mdf:Палакс]] |
[[mdf:Палакс]] |
||
[[mrj:Нуж]] |
[[mrj:Нуж]] |
||
⚫ | |||
[[nl:Brandnetel]] |
[[nl:Brandnetel]] |
||
[[ja:イラクサ属]] |
|||
[[no:Brennesler]] |
[[no:Brennesler]] |
||
[[nrm:Ortchie]] |
[[nrm:Ortchie]] |
||
[[ |
[[oc:Urtica]] |
||
[[os:Пысыра]] |
|||
[[pl:Pokrzywa]] |
[[pl:Pokrzywa]] |
||
[[pt:Urtica]] |
[[pt:Urtica]] |
||
Linha 116 : | Linha 113 : | ||
[[sc:Pitigaìa]] |
[[sc:Pitigaìa]] |
||
[[sq:Hithëra]] |
[[sq:Hithëra]] |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[sv:Nässelsläktet]] |
[[sv:Nässelsläktet]] |
||
[[tr:Isırgan]] |
[[tr:Isırgan]] |
||
[[uk:Кропива]] |
[[uk:Кропива]] |
||
[[diq:Dırrıke]] |
|||
⚫ | |||
[[zh:蕁麻]] |
[[zh:蕁麻]] |
Version del 10 junh de 2011 a 07.11
|-----
Règne | Plantae |
---|---|
Division | Magnoliophyta |
Classa | Magnoliopsida |
Òrdre | Rosales |
Familha | Urticaceae |
Genre | Urtica |
Òrdre | Rosales |
Urticaceae |
Lo nom d'ortiga (var. ortija, ortia) designa de plantas de las fuèlhas peludas del genre Urtica e de la familha Urticacaes que compren un trentenat d'espècias que se trapan en Euròpa.
Los pels de las fuèlhas contenon d'acid formic, d'istamina, d'acetilcolina e de serotonina qu'irritan la pèl a son contacte. Aquestes pels tenon a sos extremitats una punta de silici que dintra dins la pèl de las bèstias que ne s'en sarran tròp.
Las espècias pus comunas son l'Ortiga Granda (Urtica Dioica, 50 cm a 1 m), l'Ortiga Brutlanta (Urtica Urens, mens de 50 cm), e l'Ortiga Romana (Urtica Pilulifera) .
S'encontran sus de terrens fòrça azotats coma per exemple las devesas o las broas de camins, supòrtan plan lo fred e son de mal eliminar amb d'erbicidas.
Las nomenadas ortigas mòrtas apertenon a la familha de labiaceaes dels genres Lamium e Stachys e malgrat lor aspècte fòrça semblant a las ortigas vertadièras, an pas de pels urticants.
Espècias
Lo genre compren 35 espècias dins las regions de clima temperat del mond. Totas se caracterizan per aver de pels que a lor contacte desliuran una substància irritanta per la pèl.
- Urtica dioica: èrba dioïca, de fuèlhas ovatolanceoladas, sarradas. De 0,5 a 1,5 m de nautor. Florís d'abril a setembre e viu dins de luòcs sempre umids entre lo nivèl de la mar e 2500 m.
- Urtica urens: èrba annala de 0,1 a 1,2 m, viu entre lo nivèl de la mar e 800 m.
- Urtica atrovirens: èrba monoïca.
- Urtica pilulifera: Annala o biennala monoïca viu entre lo nivèl de la mar e 1000 m.
- Urtica membranaceae: viu sul litoral.
- Urtica angustifolia. China, Japon, Corèa.
- Urtica cannabina. Siberia fins Iran.
- Urtica dubia Canadà.
- Urtica ferox: arbre ortiga Nòva Zelanda
- Urtica hyperborea. Imalaia
- Urtica incisa:arbrilhon Austràlia.
- Urtica laetivirens. Japon
- Urtica parviflora. Imalaia
- Urtica platyphylla. China, Japon.
- Urtica thunbergiana. Japon.
Usatges
Las ortigas son utilizadas per lors fibras textilas e coma aliment pramor que un còp cuèchas perdon lor poder urticant e an un gost agradable. Se manjan coma ensaladas o sopas, cal preferir las brotas tendras e las culhir amb gants.
Popularament, las ortigas s'utilizan per remèdi contra l'artròsi; aquesta activitat es deguda a la preséncia de silici.
En agricultura biologica las decoccions d'ortigas s'emplegan coma engrais azotat e coma insecticida.
-
Urtica dioica
-
Urtica urens
-
Urtica urens
-
Urtica atrovirens
-
Urtica pilulifera
-
Urtica pilulifera
Folclòre
Se tracta d'una planta cosmopolita e l'unica amb la caracteristica urticanta; a generadas de legendas e costumas nombrosas pertot dins lo mond.
Las plantas de fuèlhas grandas que brotan entre las ortigas coma l'agrelha, del genre Rumex, o la lhapassa o bardana Arctium minus son consideradas popularament per curar l'inflamacion provocada per las ortigas (malgrat que un còp qu'es dintrat l'acid dins lo còs, an solament un efièch emollient leugièr).