Torre Manha : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Capsot (discussion | contribucions)
Linha 20 : Linha 20 :


== Gestion de la torre ==
== Gestion de la torre ==
Foguèt restaurada e consolidada en 1845 per l'arquitècte Questèl.

La torre uèi es gerida per la societat [[Culturespaces]]. Son accès principal se fa a partir dels [[Jardins de la Fònt]].
La torre uèi es gerida per la societat [[Culturespaces]]. Son accès principal se fa a partir dels [[Jardins de la Fònt]].



Version del 25 abril de 2011 a 21.29

La Torre Manha

La Torre Manha (del latin Turris Magna, valent a dire la granda torre) es un monument de l'epòca preromana e romana situat a Nimes (Lengadòc). S'inscriu dins un ensems arquitectural de granda valor dins l'encastre dels Jardins de la Fònt que compren tanben lo Temple de Diana.

Descripcion

Dessenh de la Torre per J. Daubigny (fin del sègle XVIII)

Demòra actualament pas qu'una part de la torre. Se sap qu'èra nauta de 18 m a la fin del sègle IIIe siècle abans J.C e que foguèt auborada fins a 36 m durant l'epòca romana. Uèi mesura pas que 32,50 m. Lo mètge e umanista suís Thomas Platter que passèt per Nimes la vegèt ja parcialament desparricada en 1596.

Es compausada d'una basa octogonala, que son irregularitat s'explica per la forma de la torre de pèiras secas que encabissiá. Una baranda coidada, d'una longor de 70 m, que ne subsistís sonque lo començament al sud e una part de la darrièra arca, menava al camin de ronda que corriá lo primièr nivèl. Dempuèi aquel ponch, se podiá arribar a la cortina, que se trobava al meteis niveau, al nòrd e a l'oèst. Au-dessus d'aquel étage integrat dins l'encencha, la torre poligonala es totalement aveugle. L'accès a la terrassa, que couronnait le tout a l'origine, se fasiá puèi per un escalièr ménagé a l'interior de la torre. Los dos darrièrs niveaux èran decorats l'un de pilastres toscans, l'autre, qui a gaireben completament desaparegut, de colomnas.

Uèi, en penetrar dins la Torre Manha se pòt veire, en négatif, la torre de pèira seca de l'epòca preromana sur laquelle es estat bastit lo monument roman.

Foncion probabla de la Torre Manha

Mantuna ipotèsi foguèt avançada per ensajar de definir la foncion iniciala de la torre. En temps dels romans, de par sa structure integrada a l'encencha, elle pouvait jouer un ròtle defensiu e lo d'una torre de gacha o de senhals. En doblar sa nautor, lo poder roman tanben fasiá una demonstracion de sa poténcia. En 737 Carles Martèl volguèt la destruire per tirar aqueste endrech estrategic als sarrasins. En 1185, del temps dels comtes de Tolosa, venguèt una fortalesa.

Gestion de la torre

Foguèt restaurada e consolidada en 1845 per l'arquitècte Questèl. La torre uèi es gerida per la societat Culturespaces. Son accès principal se fa a partir dels Jardins de la Fònt.

Literatura

Gravadura de la Torre Manha facha per Clérisseau

Existiguèt una escòla felibrenca e una cigala de majoral de la Torre Manha. L'escrivana Delfina Romieu aviá coma escais la Felibressa de la Torre Manha. La torre Manha a été rendue célèbre per aquestes vers holorimes:

Gall, amant de la Reine, alla, tour magnanime,
Galamment de l'arène à la tour Magne, à Nîmes. (Marc Monnier, souvent attribué à tort à Victor Hugo)

Autra version transmesa oralament a Nimes:

Galles, amant de la Reine,
À l'atour magnanime,
Alla galamment de l'arène
À la Tour Magne à Nîmes.

(Es aicí del Princi de Galas que se parla. Aquesta version fa pas de vèrses regulars).

Voir aussi

Articles connexes

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Ligams extèrns