Indonesia : Diferéncia entre lei versions
m robot Modifie: so:Indunisiya |
m robot Ajoute: si:ඉන්දුනීසියාව |
||
Linha 256 : | Linha 256 : | ||
[[sg:Ênndonezïi]] |
[[sg:Ênndonezïi]] |
||
[[sh:Indonezija]] |
[[sh:Indonezija]] |
||
[[si:ඉන්දුනීසියාව]] |
|||
[[simple:Indonesia]] |
[[simple:Indonesia]] |
||
[[sk:Indonézia]] |
[[sk:Indonézia]] |
Version del 22 genièr de 2011 a 01.51
Indonesia
Republik Indonesia | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Devisa nacionala : Bhinneka Tunggal Ika | |||||
Imne nacional : {{{imne}}} | |||||
| |||||
Lenga oficiala | Bahasa Indonesia | ||||
capitala populacion (an) |
Jakarta 8 792 000 abitants (2004) | ||||
President | Susilo Bambang Yudhoyono | ||||
Superfícia | 1 919 440 km² | ||||
Populacion Densitat |
240 271 522[1] (2009) 125 ab./km² | ||||
Independéncia - Jorn |
(dels Païses Basses) 17 d'agost de 1945 | ||||
Moneda | ropia d'Indonesia | ||||
Ora | UTC+7 a UTC+9 | ||||
Imne nacional | Indonesia Raya | ||||
ISO-3166 (Internet) | .id | ||||
Còde telefonic | 62 |
La Republica d'Indonesia es un país d'Asia del Sud-Èst. Compren 17 508 illas, es l'estat archipèla pus grand del mond. Amb una populacion estimada d'apraquí 240 milions de personas,[1] es lo quatren país del mond per la populacion e lo qu'a la pus granda nacion a majoritat musulmana. Pasmens cap de referéncia es facha a l'Islam dins la Constitucion indonesiana. Indonesia es una republica, amb un Parlament elegit e un president.
La capitala es Jakarta.
Lo gentilici es indonesian -a (mas tanben indonesi -èsia, mens emplegat mas atestat[2]).
Lo país confronta Papoa-Nòva Guinèa, Timòr Èst e Malàisia. Los autres païses vesins son Singapor, Filipinas, Austràlia, e lo territòri indian de las Illas Andaman e Nicobar.
Istòria
Jos l'influéncia de l'indoïsme e lo bodisme, se formèron divèrses reialmes dins las illas de Sumatra e Java dempuèi lo sègle VII fins al XIV. Mai endavant, l'arribada de comerçants arabis de Gujarat (Índia) i portèt l'Islam, que venguèt la religion dominanta après la casuda dels reialmes indó e bodista.
Quand arribèron los europèus al començament del sègle XVI, trobèron una multitud de pichons estats, que se revelèron vulnerables als nòu venguts, los que venián per controtlar lo comèrci de las espècias. Al sègle XVII, los olandeses ne foguèron lo grop dominant, que n'expulsèt los espanhòls e los portugueses (a l'excepcion de la siá colònia del Timòr Portugués, dins l'illa de Timòr). Los Païses Basses governèron Indonesia coma colònia fins a la Segonda Guèrra Mondiala, primièr jol contraròtle de la Companhiá Olandesa de las Índias Orientalas (VOC), e après, al començament del sègle XIX, jol contraròtle dirècte del govèrn neerlandés.
Al sègle XIX s'establiguèt a Java lo Cultuurstelsel (sistèma de coitiu), vastas plantacions e de coitius forçats que donèron fin finala lo rendiment que requerissián los Païses Basses e que la VOC aviá pas atengut produsir. En un periòde de govèrn colonial mai liberal posterior a 1870, s'aboliguèt lo sistèma de coitiu. A comptar de 1901 los neerlandeses i introdusiguèron la Politica Etica, que compreniá una reforma politica limitada e un aument dels investiments dins la colònia.
Pendent la Segonda Guèrra Mondiala, amb los Païses Basses jos ocupacion alemanda, lo Japon ocupèt la colònia olandesa. Una part de l'elèit indonesian, e fòrça dels futurs caps de la Republica independenta, cooperèron amb los ocupants japoneses, que los vesián coma un bon cambiament après lo periòde de govèrn olandés. En 1945, amb la guèrra prèsta d'acabar, lo Japon prepausèt una comission, dirigida per Sukarno, per preparar l'independéncia, que foguèt declarada lo 17 d'agost.
En un esfòrç per reprene lo contraròtle de las siás ancianas colònias, los Aliats i envièron las siás armadas, amassa amb l'armada olandesa. La guèrra d'independéncia indonesiana durèt de 1945 fins al 27 de decembre de 1949, quand, jos una fòrta pression internacionala, los Païses Basses reconeguèron l'independéncia d'Indonesia mejançant la signatura del Tractat de l'Aia. Sukarno ne venguèt lo primièr president, amb Mohammad Hatta coma primièr vicepresident.
Los ans 1950 e 1960 veguèron coma lo govèrn de Sukarno s'alinhava, primièr, amb lo movement emergent dels païses non alinhats e, pus tard, amb lo blòc socialista. Dins las annadas 1960 Indonesia aguèt una confrontacion militara amb la vesina Malàisia e sentiá una frustracion creissenta ras de las dificultats economicas intèrnas.
Lo general de l'armada Suharto venguèt president del país en 1967 amb la desencusa d'afirmar lo país davant una pretenduda revòlta comunista contra lo de mai en mai flac Sukarno. Ras del còp d'Estat de Suharto, de centenats de milièrs d'indonesians (la majoritat d'origina chinesa), acusats de comunistas, foguèron assassinats o empresonats. L'administracion de Suharto es nomenada abitualament lo periòde del Nòu Òrdre. Suharto favorizèt d'importants investiments estrangièrs en Indonesia, que produsiguèron una creissença economica notabla, mai plan inegala. Malgrat aiçò, Suharto s'enriquiguèt el e la siá familha dins un estat de corrupcion generalizada e se veguèt forçat de daissar lo poder al mitan de manifestacions popularas massissas e una economia en crisi en 1998.
Entre los ans 1998-2001, lo país aguèt tres presidents: Jusuf Habibie, Abdurrahman Wahid e Megawati Sukarnoputri. En aquel periòde se produsiguèt la guèrra per l'independéncia del Timòr Èst, anciana colònia portuguesa qu'Indonesia aviá annexat en 1975. Lo conflicte se radicalizèt en 1999 e lo territòri obtenguèt l'independéncia lo 20 de mai de 2002. En 2004, se debanèt la jornada electorala mai longa del mond e la primièra eleccion presidenciala dirècta, que ganhèt Susilo Bambang Yudhoyono.
Parts del nòrd de Sumatra, particularament Aceh (territòri que dempuèi fa d'ans luta per la siá independéncia), foguèron devastadas per un fòrt tèrratrem e lo subsequent tsunami lo 26 de decembre de 2004.
Politica
Geografia
Economia
Veire l'article: Economia d'Indonesia.
Cultura
Album
-
National Museum of Indonesia in Central Jakarta
-
Wisma 46, Indonesia's tallest office building, located in the middle of Jakarta skyscraper.
-
Jalan Thamrin, the main avenue in Central Jakarta
-
A train at Gambir station in Central Jakarta
-
The Bung Karno Stadium is capable of hosting 100,000 spectators
-
Map of Indonesia
-
Provinces of Indonesia
-
Malioboro, the most famous street in Yogyakarta city
-
Trans Jogja Bus. A bus rapid transit system in Yogyakarta city
-
A selection of Indonesian food, including Soto Ayam (chicken soup), sate kerang (shellfish kebabs), telor pindang (preserved eggs), perkedel (fritter), and es teh manis (sweet iced tea)
-
An Indonesian Army infantryman participating in the U.N.'s Global Peacekeeping Operation Initiative
-
Pindad Panser "Anoa" shown during Indo Defense and Aerospace Expo 2008
-
Indonesian Naval vessels
-
B-25 Mitchell bombers of the AURI in the 1950s
-
Mazda6 used by the Jakarta Metro Highway Patrol (Ditlantas Polda Metro Jaya) as a patrol car
-
Mitsubishi Lancer used by Vital Object Protection of Indonesian National Police
-
GE U20C in Indonesia, #CC201-05
-
GE U20C "Full-Width Cabin" in Indonesia, #CC203-22
-
GE U20C full computer control locomotive in Indonesia, #CC204-06
Referéncias
- ↑ 1,0 et 1,1 The World Factbook informacion del 21 de julhet de 2009
- ↑ Es tanben indonesi o Bahasa Indonesia lo nom de la lenga mai importanta del país.
Ligams extèrnes