Lista dels reis d'Espanha : Diferéncia entre lei versions
m r2.5.2) (robot Modifie: ca:Llista de reis d'Espanya; changement de type cosmétique |
m robot Ajoute: sk:Zoznam hláv štátu Španielska |
||
Linha 122 : | Linha 122 : | ||
[[ro:Listă de monarhi ai Spaniei]] |
[[ro:Listă de monarhi ai Spaniei]] |
||
[[ru:Список королей Испании]] |
[[ru:Список королей Испании]] |
||
[[sk:Zoznam hláv štátu Španielska]] |
|||
[[sl:Seznam španskih kraljev]] |
[[sl:Seznam španskih kraljev]] |
||
[[sr:Списак владара Шпаније]] |
[[sr:Списак владара Шпаније]] |
Version del 16 genièr de 2011 a 04.43
Aqueste article balha la lista dels monarcas espanhòls - es a dire de las Espanhas unificadas dins la nacion contemporanèa dempuèi l'Annada Cruciala.
Los predecessors del tròn espanhòl èran :
- Reis d'Aragon e Comtes de Barcelona
- Reis de Castelha e Leon (incluses los reis d'Astúrias puèi reis de Leon e los comtes de Castelha)
- Reis de Navarra
Abans l'unificacion espanhòla
Se pòt pas parlar de reialme d'Espanha que dempuèi l'annada 1492, dicha Annada cruciala. La numerotacion dels reis d'Espanha repren çaquelà en la perseguissent la dels reis de Castelha, que repreniá e perseguissiá la dels reis de Leon e Galícia, que ela meteissa repreniá e perseguissiá la dels reis d'Astúrias.
Atal, i aguèt per exemple de reis d'Astúrias nomenats Anfós I, Anfós II e Anfós III, puèi de reis de Leon e Galícia nomenats Anfós IV e Anfós V, puèi de reis de Castelha nomenats Anfós VI, Anfós VII e Anfós VIII, puèi un rei de Leon redevengut independent Anfós IX, puèi de reis de Castelha nomenats Anfós X e Anfós XI. Los reis d'Espanha modèrnes Anfós XII e Anfós XIII s'inscrivisson doncas dins una continuitat remontant a Pelagi, primièr rei d'Astúrias a la debuta del sègle VIII. (Per la continuitat d'aquestes reis abans l'unificacion espanhòla, vejatz : Lista dels sobeirans de la corona de Castelha)
Aquesta numerotacion repren doncas pas la dels autres reialmes annexats per Espanha (Aragon, Navarra, etc.) mentre qu'un pretendent carlista aja pretendut de prendre lo nom de Jacme III d'Espanha en comptant abans el Jacme Ièr e Jacme II, reis d'Aragon.
La linhada dels reis de Castelha foguèt finalament acampada a la del reialme d'Aragon pel maridatge dels Reis Catolics Isabèl I de Castelha e de Ferrand II d'Aragon (rei-consòrt de Castelha jol nom de Ferrand V). Mentre que lors reialmes demoèssen separats, lor union lor permiguèt de renhar ensemble coma se èra pas qu'un sol territòri. Ferrand conqueriguèt tanben la meitat Sud de Navarra e l'annexèt a Espanha. A sa mòrt, Isabèl daissèt lo reialme de Castelha a lor filha Joana Ièra. Ferrand exerciguèt la regéncia durant sa menoritat ; alara qu'èra rebutat per la noblesa castelhana e remplaçat pel marit de Joana, Felip de Habsborg, rei-consòrt de Castelha jol nom de Felip Ièr, Ferrand reprenguèt la regéncia aprèp la mòrt de Felip. Lo filh de Joana, l'Emperaire Carles Quint, succediguèt a sa maire sul tròn de Castelha jol nom de Carles Ièr, e tanben a son grand-paire Ferrand sus lo d'Aragon quand aqueste moriguèt en 1516 ; a partir d'aquesta data lo tròn foguèt reünificat.
Habsborg
- (1516-1556) Carles Ièr (emperaire jol nom de Carles Quint)
- (1556-1598) Felip II
- (1598-1621) Felip III
- (1621-1665) Felip IV
- (1665-1700) Carles II
Borbons
- (1700-1724) Felip V
- (1724) Loís Ièr
- (1724-1746) Felip V (restaurat)
- (1746-1759) Ferrand VI
- (1759-1788) Carles III
- (1788-1808) Carles IV
- (1808) Ferrand VII
Bonaparte
Borbons (primièra restauracion)
- (1813-1833) Ferrand VII (restaurat)
- (1833-1868) Isabèl II, maridada a son cosin german Francés de Borbon, al qual acòrda lo títol de rei (Francés Ièr)
Savòia
Primièra Republica
(1873-1875) Primièra Republica espanhòla
Borbons (segonda restauracion)
Segonda Republica
(1931-1939) Segonda Republica espanhòla
Dictatura de Franco
(1939-1975) Regim de Franco (Reialme oficialament restablit en 1947)
Borbons (tresena restauracion)
- (1975-actualament) Joan Carles I d'Espanha (en castelhan , Juan-Carlos Iero)
L'ereitièr del tròn es lo prince d'Astúrias Felipe, filh del rei actual, que deuriá renhar jol nom de Felip VI. Aprèp el poirà renhar sa filha, la princessa Leonor, a condicion qu'aja pas de fraire. Dins lo cas contrari, es l'ainat d'aquestes fraires que succediriá a Felip, exceptat se la Constitucion espanhòla èra emendada per abolir aqueste principi.
Vejatz tanben
reis d'Espanha | emperaires d'Espanha | reis de Portugal
|
|