Monson : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions menoras
Linha 1 : Linha 1 :
[[Imatge:Climas dins lo monde.PNG|thumb|right|450px|Mapa dels climas mondials]]
[[Imatge:Climas dins lo monde.PNG|thumb|right|450px|Mapa dels climas mondials]]
Una '''monson''' es tradicionalament definida coma un vent sasonièr cambiadís acompanhat de precipitacions <ref>Ramage, C., ''Monsoon Meteorology''. International Geophysics Series, Vol. 15, 296 pp., Academic Press, San Diego, Calif. 1971.</ref>, mas lo tèrme es emplegat uèi per descriure los cambiaments sasonièrs de circulacion atmosferica e de precipitacion<ref>Trenberth, .K.E., Stepaniak, D.P., Caron, J.M., 2000, The global monsoon as seen through the divergent atmospheric circulation, ''Journal of Climate'', '''13''', 3969-3993.</ref> Los sistèmas màger de monsons del mond son aqueles d'Africa e d'Asia-Australia. L'inclusion de las monsons nòrd e sud-americanas es discutida amor de sos vents parcialament cambiadisses.
Una '''monson''' es tradicionalament definida coma un vent sasonièr cambiadís acompanhat de precipitacions <ref>Ramage, C., ''Monsoon Meteorology''. International Geophysics Series, Vol. 15, 296 pp., Academic Press, San Diego, Calif. 1971.</ref>, mas lo tèrme es emplegat uèi per descriure los cambiaments sasonièrs de circulacion atmosferica e de precipitacion<ref>Trenberth, .K.E., Stepaniak, D.P., Caron, J.M., 2000, The global monsoon as seen through the divergent atmospheric circulation, ''Journal of Climate'', '''13''', 3969-3993.</ref>. Los sistèmas màgers de monsons del mond son aqueles d'Africa e d'Asia-Austràlia. L'inclusion de las monsons nòrd e sud-americanas es discutida amor de sos vents parcialament cambiadisses.


Lo tèrme foguèt d'en primièr utilizat en anglés en [[Índia]], [[Bangladèsh]], [[Paquistan]], e dins los païses vesins per tal de designar los grands vents sasonièrs que bufan de l'[[Ocean Indian]] e de la [[Mar d'Arabia]] dins lo sud-oèst en carrejar de pesugas [[pluèja|casuda de pluèja]] dins la region.<ref>[[American Meteorological Society]] Glossary of Meteorology. [http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=monsoon&submit=Search Monsoon.] Retrieved on 2008-03-14.</ref> En [[Idrologia]], se considèra qu'una casuda de pluèja es una monson quand se produtz dins una region que recèp la majoritat de sas pluèjas pendent una sason particulara. Aquò daissa la possibilitat que d'autras regions del mond sián dichas ''region de monson''.<ref>International Committee of the Third Workshop on Monsoons. [http://caos.iisc.ernet.in/faculty/bng/IWM-III-BNG_overview.pdf The Global Monsoon System: Research and Forecast.] Retrieved on 2008-03-16.</ref>
Lo tèrme foguèt d'en primièr utilizat en anglés en [[Índia]], [[Bangladèsh]], [[Paquistan]], e dins los païses vesins per tal de designar los grands vents sasonièrs que bufan de l'[[Ocean Indian]] e de la [[Mar d'Arabia]] dins lo sud-oèst en carrejar de pesugas [[pluèja|casudas de pluèja]] dins la region<ref>[[American Meteorological Society]] Glossary of Meteorology. [http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=monsoon&submit=Search Monsoon.] Retrieved on 2008-03-14.</ref>. En [[Idrologia]], se considèra qu'una casuda de pluèja es una monson quand se produtz dins una region que recep la majoritat de sas pluèjas pendent una sason particulara. Aquò daissa la possibilitat que d'autras regions del mond sián dichas ''region de monson''<ref>International Committee of the Third Workshop on Monsoons. [http://caos.iisc.ernet.in/faculty/bng/IWM-III-BNG_overview.pdf The Global Monsoon System: Research and Forecast.] Retrieved on 2008-03-16.</ref>.


[[Image:Monsoon clouds Lucknow.JPG|thumb|right|250px|Nívols de Monson sus [[Lucknow]], [[Uttar Pradesh]], [[Índia]]]]
[[Image:Monsoon clouds Lucknow.JPG|thumb|right|250px|Nívols de Monson sus [[Lucknow]], [[Uttar Pradesh]], [[Índia]]]]
Linha 8 : Linha 8 :
==Etimologia e definicion==
==Etimologia e definicion==


[[Image:Vindhya.jpg|thumb|right|200px|Monson dins la sèrra de [[Vindhya]], al centre d'[[India]]]]
[[Image:Vindhya.jpg|thumb|right|200px|Monson dins la sèrra de [[Vindhya]], al centre d'[[Índia]]]]


Lo mot ''monson'' ven de l'[[arabi]] ''mawsim'' (موسم "sason"). Lo mot d'origina aràbia ''mausam'' (मौसम, موسم) es tanben lo mot per "temps" en [[Indi (lenga)|indi]], [[ordo]], e mantuna autra lenga del nòrd d'Índia.<ref name="delacy1998">{{Citacion |títol=Hindi & Urdu phrasebook | autor=Richard Delacy, Parvez Dewan | data=1998 | publisher=Lonely Planet | isbn=0864424256 | url=http://books.google.com/books?id=QkJH90HBlekC | quote=''... What's the weather like? Mausam kaisa hai? ...''}}</ref>
Lo mot ''monson'' ven de l'[[arabi]] ''mawsim'' (موسم {{cita|sason}}). Lo mot d'origina aràbia ''mausam'' (मौसम, موسم) es tanben lo mot per {{cita|temps}} en [[Indi (lenga)|indi]], [[ordo]], e mantuna autra lenga del nòrd d'Índia<ref name="delacy1998">{{Citacion |títol=Hindi & Urdu phrasebook | autor=Richard Delacy, Parvez Dewan | data=1998 | publisher=Lonely Planet | isbn=0864424256 | url=http://books.google.com/books?id=QkJH90HBlekC | quote=''... What's the weather like? Mausam kaisa hai? ...''}}</ref>.


La definicion inclutz de sistèmas de vents màgers que càmbian de direccion sasonièrament.
La definicion inclutz de sistèmas de vents màgers que càmbian de direccion sasonièrament.


: "Fòrça monsons d'estiu an una compausanta dominanta oèst e una fòrta tendéncia ascendenta e a produire de grandas quantitats de pluèja (pr'amor de la condensacion de la vapor d'aiga dins l'aire pujant). L'intensitat e la durada, pasmens, son pas egalas cada an. Las monsons d'ivèrn per contraste an una compausanta dominanta èst e una fòrta tendéncia a divergir, davalar e causar la secada."
: {{cita|Fòrça monsons d'estiu an una compausanta dominanta oèst e una fòrta tendéncia ascendenta e a produire de grandas quantitats de pluèja (pr'amor de la condensacion de la vapor d'aiga dins l'aire pujant). L'intensitat e la durada, pasmens, son pas egalas cada an. Las monsons d'ivèrn per contrast an una compausanta dominanta èst e una fòrta tendéncia a divergir, davalar e causar la secada.}}


==Referéncias==
==Referéncias==

Version del 14 genièr de 2011 a 17.29

Mapa dels climas mondials

Una monson es tradicionalament definida coma un vent sasonièr cambiadís acompanhat de precipitacions [1], mas lo tèrme es emplegat uèi per descriure los cambiaments sasonièrs de circulacion atmosferica e de precipitacion[2]. Los sistèmas màgers de monsons del mond son aqueles d'Africa e d'Asia-Austràlia. L'inclusion de las monsons nòrd e sud-americanas es discutida amor de sos vents parcialament cambiadisses.

Lo tèrme foguèt d'en primièr utilizat en anglés en Índia, Bangladèsh, Paquistan, e dins los païses vesins per tal de designar los grands vents sasonièrs que bufan de l'Ocean Indian e de la Mar d'Arabia dins lo sud-oèst en carrejar de pesugas casudas de pluèja dins la region[3]. En Idrologia, se considèra qu'una casuda de pluèja es una monson quand se produtz dins una region que recep la majoritat de sas pluèjas pendent una sason particulara. Aquò daissa la possibilitat que d'autras regions del mond sián dichas region de monson[4].

Nívols de Monson sus Lucknow, Uttar Pradesh, Índia

Etimologia e definicion

Monson dins la sèrra de Vindhya, al centre d'Índia

Lo mot monson ven de l'arabi mawsim (موسم «sason»). Lo mot d'origina aràbia mausam (मौसम, موسم) es tanben lo mot per «temps» en indi, ordo, e mantuna autra lenga del nòrd d'Índia[5].

La definicion inclutz de sistèmas de vents màgers que càmbian de direccion sasonièrament.

«Fòrça monsons d'estiu an una compausanta dominanta oèst e una fòrta tendéncia ascendenta e a produire de grandas quantitats de pluèja (pr'amor de la condensacion de la vapor d'aiga dins l'aire pujant). L'intensitat e la durada, pasmens, son pas egalas cada an. Las monsons d'ivèrn per contrast an una compausanta dominanta èst e una fòrta tendéncia a divergir, davalar e causar la secada.»

Referéncias

  1. Ramage, C., Monsoon Meteorology. International Geophysics Series, Vol. 15, 296 pp., Academic Press, San Diego, Calif. 1971.
  2. Trenberth, .K.E., Stepaniak, D.P., Caron, J.M., 2000, The global monsoon as seen through the divergent atmospheric circulation, Journal of Climate, 13, 3969-3993.
  3. American Meteorological Society Glossary of Meteorology. Monsoon. Retrieved on 2008-03-14.
  4. International Committee of the Third Workshop on Monsoons. The Global Monsoon System: Research and Forecast. Retrieved on 2008-03-16.
  5. «{{{1}}}»