Partit Comunista Francés : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
VolkovBot (discussion | contribucions)
Xiglofre (discussion | contribucions)
Linha 4 : Linha 4 :
Lo '''Partit Comunista Francés''' ('''PCF''') (en francés ''Parti Communiste Français'') es un partit politic francés d'esquèrra, fondat en 1920 al Congrès de Tors, amb la scission del SFIO. Lo sèti del partit es situat plaça del Colonel Fabien a [[París]], dins un bastiment en beton del famós arquitècte [[brasil]]ièr [[Oscar Niemeyer]].
Lo '''Partit Comunista Francés''' ('''PCF''') (en francés ''Parti Communiste Français'') es un partit politic francés d'esquèrra, fondat en 1920 al Congrès de Tors, amb la scission del SFIO. Lo sèti del partit es situat plaça del Colonel Fabien a [[París]], dins un bastiment en beton del famós arquitècte [[brasil]]ièr [[Oscar Niemeyer]].


==Istòria==
== Istòria ==




Linha 10 : Linha 10 :
Lo [[13 de decembre]] de [[1920]], al congrès de [[Tors]], una majoritat dels membres de la SFIO decidisson de rejónher la III Internacionala, fondada en 1919 per [[Lenine]]. La [[III Internacionala]] es coneguda tanben amb lo nom de ''Komintern''. Lo partit s'apèla Seccion Francesa de l'Internacionala Comunista (SFIC) (va devenir lo PCF en 1943) e es un partit revolucionari. Aprèp la Liberacion, lo PCF es estat lo partit mai important de França. Dins las annadas 1970, lo PCF abandona lo modèl sovietic e tota referéncia a la dictatura del proletariat. En 1981, lo PCF participa al govèrn de Pierre Mauroy mas en 1984 lo partit decidís de quitar aquel govèrn per protestar contra la politica, que considèra liberala, del [[Partit Socialista (França)|PS]]. Actualament, lo PCF coneis una crisi importanta.
Lo [[13 de decembre]] de [[1920]], al congrès de [[Tors]], una majoritat dels membres de la SFIO decidisson de rejónher la III Internacionala, fondada en 1919 per [[Lenine]]. La [[III Internacionala]] es coneguda tanben amb lo nom de ''Komintern''. Lo partit s'apèla Seccion Francesa de l'Internacionala Comunista (SFIC) (va devenir lo PCF en 1943) e es un partit revolucionari. Aprèp la Liberacion, lo PCF es estat lo partit mai important de França. Dins las annadas 1970, lo PCF abandona lo modèl sovietic e tota referéncia a la dictatura del proletariat. En 1981, lo PCF participa al govèrn de Pierre Mauroy mas en 1984 lo partit decidís de quitar aquel govèrn per protestar contra la politica, que considèra liberala, del [[Partit Socialista (França)|PS]]. Actualament, lo PCF coneis una crisi importanta.


==Personalitats del PCF==
== Personalitats del PCF ==


* [[Ludovic-Oscar Frossard]]
* [[Ludovic-Oscar Frossard]]
Linha 62 : Linha 62 :
[[pt:Partido Comunista Francês]]
[[pt:Partido Comunista Francês]]
[[ru:Французская коммунистическая партия]]
[[ru:Французская коммунистическая партия]]
[[simple:French Communist Party]]
[[sv:Franska kommunistpartiet]]
[[sv:Franska kommunistpartiet]]
[[tr:Fransız Komünist Partisi]]
[[tr:Fransız Komünist Partisi]]

Version del 4 novembre de 2010 a 15.24

Fichièr:Logo-parti communiste français-2005.png
Lògo del PCF

Lo Partit Comunista Francés (PCF) (en francés Parti Communiste Français) es un partit politic francés d'esquèrra, fondat en 1920 al Congrès de Tors, amb la scission del SFIO. Lo sèti del partit es situat plaça del Colonel Fabien a París, dins un bastiment en beton del famós arquitècte brasilièr Oscar Niemeyer.

Istòria

Lo 13 de decembre de 1920, al congrès de Tors, una majoritat dels membres de la SFIO decidisson de rejónher la III Internacionala, fondada en 1919 per Lenine. La III Internacionala es coneguda tanben amb lo nom de Komintern. Lo partit s'apèla Seccion Francesa de l'Internacionala Comunista (SFIC) (va devenir lo PCF en 1943) e es un partit revolucionari. Aprèp la Liberacion, lo PCF es estat lo partit mai important de França. Dins las annadas 1970, lo PCF abandona lo modèl sovietic e tota referéncia a la dictatura del proletariat. En 1981, lo PCF participa al govèrn de Pierre Mauroy mas en 1984 lo partit decidís de quitar aquel govèrn per protestar contra la politica, que considèra liberala, del PS. Actualament, lo PCF coneis una crisi importanta.

Personalitats del PCF

Ligams extèrnes